El TC designa els magistrats que podrien decidir sobre una detenció de Puigdemont el mes d’agost

El Tribunal Constitucional espanyol ha designat els magistrats que formaran part de l’anomenada secció de vacances, és a dir, la sala de tres magistrats que atendran les qüestions urgents durant el mes d’agost. Aquesta sala de vacances hauria de decidir sobre un eventual recurs del president Carles Puigdemont en el cas que tornés de l’exili aquell mes i fos detingut i empresonat. Els tres magistrats que la integraran del primer d’agost al dia 16 són la vice-presidenta del tribunal, Inmaculada Montalbán, la magistrada María Luisa Segoviano i el magistrat Ricardo Enríquez. I del 17 d’agost al 31, Ramón Sáez, César Tolosa i Laura Díez. Tant en la primera quinzena com en la segona, la majoria (dos contra un) és de magistrats de l’anomenat sector progressista.

El jutge instructor Pablo Llarena manté vigent l’ordre de detenció estatal contra Puigdemont i els consellers Toni Comín i Lluís Puig, malgrat l’entrada en vigor la llei d’amnistia fa gairebé un mes i mig. Si Puigdemont tornés de l’exili amb l’ordre de detenció vigent seria detingut i, tal com advertia el seu advocat, Gonzalo Boye, probablement traslladat a Madrid per comparèixer davant Llarena. La data límit per a la investidura d’un nou president de la Generalitat abans de la convocatòria automàtica d’eleccions és el 26 d’agost, i això fa probable l’escenari d’un retorn de Puigdemont durant aquest mes, atès que es va comprometre a fer-ho quan hi hagués una sessió d’investidura al parlament.

Si Puigdemont fos detingut podria recórrer al Tribunal Constitucional amb una petició d’empara i de mesures cautelars.

L’agost és inhàbil per al TC, és a dir, que no pot deliberar ni prendre decisions de fons sobre cap qüestió ni cap demanda que tingui pendent. Però, tal com estableix un acord del plenari del juliol del 2023, durant els períodes de vacances hi haurà constituïda una secció, formada per tres magistrats, que sí que podrà prendre decisions quan hi hagi una causa que consideri urgent i, en tot cas, “en els incidents de mesures cautelars”. I ho pot fer o bé d’ofici o bé a instància de part.

Però ara per ara el Tribunal Suprem espanyol bloca aquest accés, perquè el jutge Llarena té retingut el recurs de reforma que la defensa dels exiliats va presentar contra la inaplicació de l’amnistia al delicte de malversació i contra la decisió de mantenir vigents les ordres de detenció. Quan Llarena hagi resolt aquest recurs, encara els restarà l’opció de recórrer a la sala d’apel·lació del Suprem, formada per uns altres tres magistrats.

Si el Suprem ja s’hagués pronunciat sobre el recurs d’apel·lació de Puigdemont a començament d’agost, en el decurs d’aquest mateix mes el president podria presentar una petició de mesures cautelars que els tres magistrats de la secció de vacances del TC haurien de decidir si tramiten o no.

El precedent de l’agost passat

Convé recordar que l’agost de l’any passat la secció de vacances del TC va prendre una decisió molt polèmica i sense precedents en relació amb un recurs d’empara de Puigdemont i de Toni Comín, precisament. Aleshores, aquella secció de vacances tenia una majoria dita conservadora, amb dos magistrats clarament hostils a l’independentisme, Concepción Espejel i César Tolosa, que van aprofitar l’avinentesa per imposar-se al criteri de la tercera integrant, la magistrada Laura Díez, del sector dit progressista, i no van admetre els recursos que Comín i Puigdemont havien presentat contra el nou processament arran de la reforma del codi penal espanyol i contra el manteniment de l’ordre de detenció en contra seu.