29.06.2017 - 14:19
Veu tatxa en el règim de renovació de les llicències per ser contrari a la legislació estatal
MADRID, 29 (EUROPA PRESS)
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern central contra diversos preceptes de la Llei 22/2005, de 29 de desembre, de Comunicació Audiovisual de Catalunya (LCAC).
La sentència declara, per unanimitat, inconstitucionals diversos preceptes de la norma que, per referir-se a aspectes “tècnics” de l’espai radioelèctric, incideixen en la competència exclusiva de l’Estat en matèria de telecomunicacions.
Així mateix, declara la inconstitucionalitat del règim de durada, renovació i transmissió de les llicències de comunicació audiovisual, contràries a la legislació bàsica de l’Estat. El ponent de la resolució ha estat el magistrat Antonio Narváez.
La sentència explica que els preceptes impugnats se situen en dos àmbits competencials: una part s’emmarca en l’esfera de l’article 149.1.21 de la Constitució, que atribueix a l’Estat la competència exclusiva respecte de les telecomunicacions; i l’altra, en l’àmbit de l’article 149.1.27, que recull la competència estatal per dictar les normes bàsiques relatives al règim dels mitjans de comunicació social, competència que és compatible amb les facultats d’execució i desenvolupament de les Comunitats Autònomes.
Segons la doctrina, la competència exclusiva de l’Estat en matèria de telecomunicacions inclou tant la “ordenació, gestió, planificació i control del domini públic radioelèctric” com “la regulació dels aspectes més tècnics de les comunicacions electròniques”; això és, la qual cosa afecti “la regulació del suport o instrument del com la ràdio i la televisió se serveixen – les ones radioelèctriques, hertzianes o electromagnètiques-“.
Igualment, l’Estat té competència exclusiva respecte del “règim general de comunicacions”, la qual cosa comprènla “conformació, regulació o configuració del propi sector de telecomunicacions”. COMPETÈNCIA COMPARTIDA
Encaixa en aquest àmbit “l’atorgament de concessions per a la gestió indirecta del servei per la seva estreta connexió amb els mitjans de comunicació social”, segons la sentència.
És una competència compartida, per la qual cosa la regulació bàsica normativa correspon a l’Estat i, una vegada exercida aquesta i determinada la planificació de l’espai radioelèctric corresponent, el procediment d’adjudicació d’aquelles, la inspecció dels serveis i la imposició de sancions derivades d’infraccions corresponen a les Comunitats Autònomes en l’àmbit de les seves respectives demarcacions territorials.
La sentència, seguint els criteris ja subratllats, es divideix en dos blocs, el primer sobre la regulació de l’espectre radioelèctric, que ha estat definit com a “bé de domini públic”.
En relació amb els article 17 a 22 de la llei catalana el Tribunal declara inconstitucionals i nuls només els incisos, termes o apartats que impliquen interferència autonòmica en l’àmbit de les telecomunicacions, reservat a l’Estat.
En la resta, declara constitucionals els citats preceptes sempre que s’interpreti que es refereixen a la “plasmació o ordenació” de la “política audiovisual” de la Generalitat, duta a terme després de l’adjudicació de les freqüències d’àmbit autonòmic per l’Estat.
Així, la Generalitat pot “regular, conformar o determinar el seu espai audiovisual” i decidir “els canals digitals d’àmbit autonòmic que seran explotats pel servei públic de comunicació audiovisual televisiva o per empreses privades en règim de llicència”.
La sentència desestima no obstant la impugnació referida a l’article 54.h) de la norma catalana i imposa el pagament d’una taxa per a la realització de la prestació del servei de comunicació audiovisual mitjançant l’ús de l’espai radioelèctric.
A més, el TC anul·la les lletres h) i k) de l’art. 111 i dos incisos de l’art. 127.2 de la llei audiovisual quan incideixen en “aspectes tècnics” de la prestació de serveis de comunicació audiovisual, que corresponen en exclusiva a l’Estat.
MITJANS DE COMUNICACIÓ
Al segon bloc pertanyen aquells preceptes que s’emmarquen en l’àmbit de la competència compartida entre l’Estat i les Comunitats Autònomes en matèria de mitjans de comunicació social.
Així, respecte a l’article 2 de la norma autonòmica el TC condiciona la seva constitucionalitat al fet que s’interpreti que es refereix “als operadors o distribuïdors establerts a Catalunya i que operin des de, i per al públic d’aquesta Comunitat”.
La impugnació es dirigeix també contra diversos preceptes que estableixen el règim administratiu al que se sotmet la prestació dels serveis de comunicació audiovisual. Es qüestiona, en primer lloc, l’article 37 de la Llei autonòmica que substitueix el règim de concessió per un altre de llicència per als serveis de comunicació audiovisual prestats a través de l’espectre radioelèctric, i que exigeix un règim de comunicació prèvia pels quals emprin altres tecnologies.
Aquesta regulació era contrària a la normativa estatal vigent al moment en què es va aprovar la LCAC. No obstant això, és conforme amb la nova regulació estatal, vigent en l’actualitat, per la qual cosa el Tribunal declara la seva constitucionalitat.
