08.06.2017 - 16:57
|
Actualització: 08.06.2017 - 21:46
El ple del Tribunal Constitucional (TC) espanyol ha declarat per unanimitat inconstitucional l’amnistia fiscal que el govern de Mariano Rajoy va posar en marxa l’any 2012. La sentencia, que respon a una demanda del Grup Socialista al Congrés espanyol, conclou que el procés de regularització de capitals no declarats a canvi de tributar un 10% va traspassar els límits establerts a la constitucióa espanyola perquè ‘va afectar’ de manera substancial ‘el deure’ general de tots els ciutadans ‘de contribuir al sosteniment de les despeses públiques’ d’acord a la seva riquesa i mitjançant un sistema tributari just. Amb tot, el Tribunal Constitucional estableix que ‘en virtut del principi de seguretat jurídica’ la seva decisió ‘no afectarà les regularitzacions tributàries fermes que es van fer a l’empara de la norma anul·lada’, és a dir, que no afectarà aquells que ha completat el procés de regularització en aquests cinc anys.
L’amnistia fiscal que va engegar el ministre d’Hisenda espanyol, Cristóbal Montoro, va permetre que 31.000 declarants regularitzessin els capitals que tenien a l’estranger a canvi del pagament d’un 10% d’aquesta quantitat, sense cap altre recàrrec addicional. Segons les dades que va facilitar el ministeri, malgrat l’obligació de fer efectiu aquest pagament, a finals del 2012 Hisenda havia ingressat només 1.191 milions d’euros d’un volum total de 40.000 milions regularitzats.
El Grup Socialista va presentar un recurs d’inconstitucionalitat que el TC ha resolt cinc anys després de l’entrada en vigor de la mesura i que conclou que el reial decret 12/2012 de 30 de març que va donar cobertura a l’amnistia vulnera l’article 86,1 de la constitució per prohibeix l’ús del decret llei quan les mesures aprovades afectin ‘de manera rellevant o substancial’ els deures del Títol I de la constitució, com és ‘el deure constitucional de tots de contribuir al sosteniment de les despeses públiques’, que recull l’article 31.1 de la constitució.
Segons els magistrats, el decret de l’amnistia va actuar en uns termes ‘prohibits’ per l’article 86,1 de la constitució, perquè ‘va eximir els contribuents que es van acollir a la regularització de pagar interessos de demora, recàrrecs per ingressos extemporanis i sancions administratives o penals per l’incompliment dels deures formals i materials derivats de l’obligació tributària’, a més de convertir les quantitats per les que va tributar ‘en renda declarada a tots els efectes’ i excloure els defraudadors que s’hi van acollir ‘de tota responsabilitat accessòria’.
‘L’efecte que ha produït en els que s’han acollit a la regulació és la condonació parcial de l’obligació tributària principal i la condonació total de les eventuals conseqüències accessòries associades a l’incompliment existent fins el moment de la regularització’, sosté el TC, i per tant s’ha alterat ‘la càrrega tributària que afecta tota classe de persones i entitats’.
Els magistrats també donen resposta a les al·legacions que va presentar l’advocat de l’Estat, que argumentava que l’amnistia estava justificada per la necessitat d’obtenir ingressos en el marc de la crisi econòmica. Segons el TC, aquesta justificació no és ‘en cap cas suficient’ per tramitar l’amnistia com a decret llei, tal com va fer el govern espanyol, perquè afecta el compliment dels deures que preveu el Títol I de la constitució. ‘Siguin quines siguin les finalitats que guien el legislador, han de respectar-se els principis establerts a l’article 31,1 de la constitució per aconseguir un sistema tributari just’, sosté el TC.
El TC renya el govern espanyol
En aquest marc, el TC critica obertament l’amnistia i assegura que l’adopció de mesures que ‘en comptes de servir a la lluita contra el frau fiscal s’aprofiten del mateix sota el pretext de l’obtenció d’uns ingressos que es consideren imprescindibles davant un escenari de greu crisi econòmica suposa l’abdicació de l’Estat davant la seva obligació de fer efectiu el deure de tots a concórrer al sosteniment de les despeses públiques’.
Segons els magistrats, l’amnistia va legitimar ‘com una opció vàlida la conducta dels que, de forma insolidària, van incomplir el seu deure de tributar d’acord a la seva capacitat econòmica’ en ‘col·locar-los finalment en una situació més favorable que la dels que van complir voluntàriament i en termini la seva obligació de contribuir’. En definitiva, segons el TC, ‘l’objectiu d’aconseguir una recaptació que es considera imprescindible no pot ser, per si sol, causa suficient que legitimi el trencament de l’objectiu de justícia al que ha de tendir en tot cas el sistema tributari’.
