16.07.2019 - 15:46
El ple del Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per unanimitat la coneguda com ‘llista Falciani’ – document que arreplega el nom de més de 100.000 clients amb comptes opacs en el banc britànic HSBC – en entendre que l’obtenció de dades bancàries de presumptes defraudadors no vulnera drets fonamentals com el de presumpció d’innocència.
El tribunal de garanties ha avançat avui la decisió de la sentència, que es donarà a conèixer en els pròxims dies, en la qual desestima el recurs d’empara interposada per l’enginyer espanyol Sixto D.C contra la sentència del Tribunal Suprem que va confirmar sis anys de presó per dos delictes contra la Hisenda Pública per ocultar més de cinc milions d’euros.
La sentència del TC, la primera que analitza aquest assumpte i de la qual ha sigut ponent el magistrat Alfredo Montoya, assenyala que no existeix en el cas jutjat vulneració dels drets fonamentals a un procés amb totes les garanties ni a la presumpció d’innocència per l’obtenció de dades bancàries de la ‘llista Falciani’.
La Sala penal del Tribunal Suprem va dictar una sentència al final de febrer de 2017 en la qual va validar com a prova el conegut llistat. En aquesta ocasió també s’estudiava el cas de l’enginyer, el nom del qual figurava juntament amb el de més de cinc-cents contribuents espanyols en els documents sostrets per l’exempleat del banc britànic Hervé Falciani, que van donar origen a la inspecció de l’Agència Tributària espanyola.
La sentència de l’alt tribunal, la ponència del qual va ser del magistrat Manuel Marchena, va distingir dos formes d’obtenció il·lícita de dades a tercers. En aquest sentit, va aclarir que si la prova l’obté la policia no es considera vàlida d’acord amb l’article 11 de la Llei Orgànica del Poder Judicial que considera nul·les les proves obtingudes violentant drets o llibertats fonamentals.
No obstant això, si ho fa un particular sense connexió amb els aparells de l’estat espanyol i que no busca prefabricar proves sinó obtenir lucre, sí pot tindre validesa. Així, el Suprem va explicar que els fitxers bancaris que va aconseguir Falciani consistien en ‘informació continguda en uns arxius dels quals es va apoderar il·lícitament un particular que, quan va executar l’acció, no ho va fer com a agent al servei dels poders públics espanyols interessats en el càstig dels evasors fiscals’.
