25.04.2019 - 11:50
|
Actualització: 25.04.2019 - 16:32
El Tribunal Constitucional ha anul·lat diversos articles de la Llei d’Educació de Catalunya (LEC), aprovada pel Parlament de Catalunya l’any 2009, que regulaven les etapes educatives de Primària, Secundària i Batxillerat, o ensenyaments com els artístics, perquè no s’ajusten a la normativa estatal bàsica o l’envaeixen. En canvi, el tribunal ha declarat constitucionals els articles de la llei catalana sobre el règim lingüístic. La sentència, a la qual ha tingut accés l’ACN i que té data de l’11 d’abril passat, resol el recurs presentat l’any 2009 pel PP. El tribunal considera contraris a la constitució diferents preceptes de l’article 112 sobre cossos docents de la Generalitat, ja que creu que ‘no poden alterar l’estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica’.
El Constitucional tomba la pretensió del PP d’anul·lar alguns articles de la LEC que regulaven el règim lingüístic de l’educació. Per exemple, el tribunal avala que els alumnes que s’incorporen al sistema educatiu sense conèixer el català rebin una atenció lingüística personalitzada que els permeti iniciar l’aprenentatge en aquesta llengua, sempre que ‘no exclogui’ que també la rebin amb ‘caràcter similar’aquells que no coneguin el castellà.
El tribunal també manté l’article de la LEC que preveu que el govern determini ‘el currículum de l’ensenyament de les llengües, que comprèn els objectius, els continguts, els criteris d’avaluació i la regulació del marc horari’, perquè entén que es refereix al català, l’aranès i la literatura en aquestes llengües ‘com a assignatures de lliure configuració autonòmica’.
La sentència també avala l’aranès com a llengua vehicular i d’aprenentatge a l’Aran, sempre que s’interpreti que ‘no es priva al castellà i al català’ d’aquesta mateixa condició.
Primària, Secundària i Batxillerat
En canvi, el constitucional anul·la l’article 58 de la llei catalana que regula l’educació Primària, perquè considera que la LEC ‘ve a ser una reformulació simplificada de la legislació bàsica estatal’ que ‘en alguns aspectes no reflecteix l’amplitud de les bases estatals, regulades amb més detall que el que mostra el legislador autonòmic’.
Així, considera que hi ha aspectes que se ‘superposen’ a la regulació estatal, en part modificada posteriorment per la LOMCE. Per exemple, el tribunal remarca que l’etapa de primària ha deixat d’organitzar-se en tres cicles de dos anys. El tribunal afegeix que la LEC no fa referència a l’existència de l’avaluació individualitzada al final de primària, que abans del 2013 era de diagnòstic, de manera que ofereix ‘una imatge parcial o distorsionada del règim d’avaluació aplicada en aquest període educatiu’.
‘Correspon al legislador bàsic estatal establir la finalitat i els objectius d’una etapa educativa obligatòria, que el legislador autonòmic no pot reconfigurar amb una enumeració de finalitats que, sense contradir-les com a tals, no siguin un fidel reflex de les mateixes i les reemplacin’, assegura el tribunal. De l’article referent a primària, el TC només salva el precepte que estableix que cal proporcionar als alumnes ‘conèixer els elements bàsics de la història, la geografia i les tradicions pròpies de Catalunya’.
El tribunal també declara inconstitucional els preceptes 1, 2,3 i 7 de l’article 59, que regula l’Educació Secundària Obligatòria, on ‘es dóna la paradoxa que la normativa bàsica estatal és molt més detallada que l’autonòmica’, de manera que es ‘distorsiona’ el valor de la legislació bàsica. El TC remarca que en alguns casos la norma catalana del 2009 no s’ajusta a la reforma del 2013, com ara que els dos cicles de l’etapa hagin de ser de tres i un any.
També conclou que les administracions educatives i els centres ‘no poden atendre a dos llistats d’objectius a l’hora de concretar el currículum i de posar-lo en pràctica’, i que correspon a l’estat ‘fixar objectius com a part nuclear del sistema educatiu’.
Pel que fa al Batxillerat, el ple del TC també considera que la LEC envaeix normativa bàsica, ja que fa una reformulació pròpia. Per exemple, el tribunal considera que la llei catalana inclou una versió molt reduïda del que estableixen les bases estatals sobre l’avaluació final, el pas al curs següent i obtenció del certificat, ‘emmascarant una regulació bàsica que és molt més detallada’.
Ensenyaments artístics i esportius
El TC també inconstitucional l’article 65, que regula els ensenyaments artístics, perquè ‘es limita a parafrasejar la normativa estatal, que recull amb una estructura diferent i amb lleus variacions’. ‘Aquesta reproducció amb elaboració pròpia ha de ser declarada inconstitucional perquè no té com a objectiu fer més comprensible la normativa autonòmica’, afegeix. El mateix argument utilitza per declarar inconstitucionals els apartats 1 i 2 de l’article 68, que regulen els ensenyaments esportius.
Currículum
El ple del TC ha anul·lat l’article 52.1 que defineix el currículum perquè es fa ‘una reproducció de la base estatal incompleta’, que es va reformar el 2013. Així, declara l’article inconstitucional perquè ‘indueix a confusió sobre el contingut vigent de la base estatal en la matèria, que fixa de manera clara el concepte de currículum i els elements que el composen’ i ‘pretenen ser substituïts per una versió del legislador autonòmic’ amb una ‘descripció pròpia i innecessària’.
També considera que la llei catalana sembla restringir l’establiment de competències bàsiques en el currículum de nivells bàsics, quan ‘sens dubte s’estén a totes les titulacions contemplades a la LOE’. En canvi, el tribunal no anul·la l’article que estableix la competència per a determinar el currículum.
Cossos docents
Segons el tribunal, també són contraris a la constitució diferents preceptes de l’article 112, sobre cossos docents de la Generalitat. Són inconstitucionals les lletres a, b i e de l’article 1, perquè les comunitats, diu la sentència, ‘no poden alterar l’estructura dels cossos de funcionaris establerta per la legislació bàsica’. En aquest cas, la Generalitat redueix l’estructura a cinc i altera la seva estructura, diu el TC, que argumenta que es podria ampliar, però mai escurçar, perquè això faria difícil la correspondència amb personal funcionari docent d’altres comunitats.
També veu inconstitucional els apartats 2, 3 i 4. En aquest últim cas, l’apartat apunta que correspon al Govern determinar les especialitats dels cossos docents d’acord amb els currículums de les àrees que han d’impartir, però el tribunal avisa que això és una competència “expressament reservada” a l’Estat.
Encara sobre aquest article, també creu contrari a la Constitució l’apartat 5, perquè la competència atribuïda al Govern dirigida a acreditar amb caràcter general la competència del seu personal funcionari docent per impartir àrees diferents de les atribuïts a la seva especialitat “no resulta compatible amb la reserva expressa a l’Estat”.
Per connexió amb aquest article, també considera inconstitucional el 120, que concreta el règim d’accés a la funció pública docent per al cos de catedràtics.
El TC també remarca que correspon a l’estat establir les especialitats docents de cada cos docent, i per això veu inconstitucional la lletra c de l’article 117, sobre òrgans competents en matèria de funció pública docent. Sí que avala les lletres d i f.
Així mateix, també anul·la la disposició addicional novena en els seus apartats 3, 4 i 5, referents a la integració en els cossos docents de la Generalitat dels funcionaris de carrera dels cossos docents estatals incorporats a la funció pública de la Generalitat.
