23.06.2016 - 14:50
Declara inconstitucionals diversos articles de la Llei per excedir la competència autonòmica en matèria civil
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
El ple del Tribunal Constitucional ha estimat parcialment el recurs d’inconstitucionalitat presentat pel Govern contral la Llei d’Unions de Fet formalitzades de la Comunitat Valenciana, aprovada en octubre de 2012. La sentència afecta els preceptes que regulen les conseqüències civils d’estes unions de fet.
El tribunal declara inconstitucionals els preceptes de la llei de contingut civil en entendre que excedixen el marge de competència que la Constitució atribuïx a les Comunitats Autònomes per a “la conservació, modificació i desenvolupament” dels “drets civils, forals o especials, allà on existisquen” (article 149.1.8 de la Constitució Espanyola ).
Per contra, desestima el recurs pel que fa a aquells altres preceptes que no tenen caràcter civil i que servixen a la comunitat autònoma per a regular aspectes de les unions de fet que incidixen a l’exercici de les seues competències.
La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, té el vot particular del magistrat Juan Antonio Xiol, qui considera que la regulació coincidix amb l’última reforma de l’Estatut valencià i per tant no és inconstitucional.
El debat constitucional en este cas és de caràcter competencial, segons es detalla en la sentència donada a conèixer este dijous, per la qual cosa els preceptes que el tribunal presa com a referència per a dictar sentència són “els que regulen la distribució de competències entre l’Estat i la Comunitat Autònoma en matèria de Dret Civil”.
Així, l’article 149.1.8 abans al·ludit atribuïx a l’Estat la “competència exclusiva” en matèria de “legislació civil, sense perjuí de la conservació, modificació i desenvolupament per les Comunitats Autònomes dels drets civils, forals o especials, allà on existisquen (*)”.
Ocorre el mateix amb l’article 49.1.2 de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana, segons el qual la “Generalitat té competència exclusiva” per a la “conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià”.
Sobre la interpretació d’estos preceptes, el tribunal recorda que ja es va pronunciar en 2016, quan va resoldre un altre recurs presentat contra la llei valenciana reguladora del règim econòmic matrimonial i els criteris de la qual són aplicables al present recurs.
En l’esmentada resolució es va afermar que ni la Llei Orgànica de transferència a la Comunitat Valenciana de competències en matèria de titularitat estatal (LOTRAVA) ni la reforma de l’Estatut valencià el 2006 permeten alterar el sostre competencial establit per la Constitució en matèria de legislació civil.
De la mateixa manera que en aquella sentència, el Tribunal Constitucional afirma ara que la competència de la Comunitat Autònoma valenciana per a la “conservació, desenvolupament i modificació del Dret civil foral valencià” requerix l’existència, amb caràcter previ a l’entrada en vigor de la Constitució, d’un règim consuetudinari de la institució civil que regule la norma impugnada, en este cas les unions de fet formalitzades.
És a dir, la validesa de la llei impugnada depèn, bé “que la Comunitat Autònoma puga identificar un costum assentat en el seu Dret Civil efectivament existent en el seu territori (ja en 1978) i subsistent en el moment d’aprovació de la Llei”; bé que puga identificar “una altra institució consuetudinària diferent a la regulada però ‘connexa’ amb ella de manera que puga servir de base per a apreciar un ‘desenvolupament’ del seu Dret civil foral o especial”.
De no complir un mínim d’un d’estos requisits, la norma recorreguda deurà declarar-se inconstitucional a falta de competència de la Generalitat valenciana, afegix la sentència.
La concurrència en este cas de la primera d’estes dues condicions, explica el Tribunal, ha de descartar-se. En el mateix preàmbul de la llei impugnada s’aferma que les diferents formes de convivència “de fet” han aparegut només en “els últims anys”. “Per tant, seria inútil (*) buscar en els antics furs, o en els costums d’ells derivats, una institució legitimadora de la regulació”, afegix la resolució.
Tampoc la segona condició es complix doncs no resulta vàlida, com afirmava el lletrat de les Corts valencianes en les seues al·legacions davant del tribunal de garanties, la menció a la pervivència d'”alguna norma consuetudinària que es pretén ‘connexa'”, com el “costum testamentari de l’unix per l’altre” o el “fideïcomís foral”. L’existència i contingut d’estos costums no ha quedat acreditada ni s’ha aportat “cap prova sobre la seua vigència”.
La sentència recorda en este punt que, “d’acord amb l’article 1.1 del Codi Civil, dedicat a les ‘Fonts del dret’, “el costum només regirà sempre que resulte provat'”.
ARTICLES AFECTATS
Conseqüència de l’anterior és la declaració de nul·litat, a falta de competència de la Comunitat Valenciana, dels preceptes de caràcter civil continguts a la llei; però sol d’estos, mentre que regulen les “conseqüències civils de les ‘unions de fet formalitzades'”. Formen part d’este grup els articles 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13 i 14.
També és declarat nul l’article 2, que fa dependre l’àmbit d’aplicació de la llei de la “veïnatge civil” de les parts; este fet implica la vulneració del principi de “territorialitat de les competències” que, segons la doctrina constitucional, és “implícit al propi sistema d’autonomies territorials” i que queda expressament recollit a l’Estatut de la Comunitat Valenciana quan afirma que “l’aplicació de les normes de la Generalitat ha de limitar-se al seu propi àmbit territorial”.
Es detalla alhora que l’article 1 és declarat inconstitucional de manera parcial, doncs sol té contingut civil l’incís que afecta la regulació “dels drets i deures dels qui són membres” de les unions de fet formalitzades. Per part seua, els articles. 3, 4 i 5 són “competencialment neutres” i, per tant, conformes a la Constitució.
Finalment, la sentència també rebutja que l’article 15 vulnere el principi de desenvolupament de la personalitat, com al·legava el demandant.
Baix la rúbrica ‘Altres efectes de la unió de fet formalitzada’, el precepte conté normes que permeten equiparar en alguns aspectes les unions de fet als matrimonis. Per a fer efectiva esta equiparació, establix sempre com a condició “una prèvia sol·licitud voluntària del particular” a inscriure’s en el registre administratiu de parelles de fet, raó per la qual no hi ha vulneració del principi de lliure desenvolupament de la personalitat.
VOT PARTICULAR
En el seu vot particular, el magistrat Juan Antonio Xiol reitera els arguments que el van portar a discrepar de la STC 82/2016 sobre la competència de la Comunitat en matèria de dret civil i afirma que va deure declarar-se la constitucionalitat de la llei recorreguda.
Segons la seua opinió, la sentència “trivialitza” la reforma operada a l’Estatut el 2006 al no atorgar-li rellevància competencial alguna quan, per contra, ve a reconèixer “inequívocament” la competència de la Comunitat Valenciana sobre “Dret civil foral valencià”.
Considera també que la doctrina constitucional ha admès l'”actualització de drets històrics en matèria de dret privat quan s’incorpora a un Estatut d’Autonomia”, doncs la Constitució establix límits territorials sol en relació amb el Dret públic.
