El TC aixeca la suspensió de les delegacions de la Generalitat a l’exterior

El Tribunal Constitucional (TC) ha aixecat la suspensió temporal que pesava sobre la part de la Llei d’acció exterior del Parlament que regula les delegacions de la Generalitat a l’exterior i sobre la capacitat del govern de signar acords amb organismes internacionals i designar els seus representants davant la UE. Amb tot, els magistrats mantenen en suspens la resta de la llei, i en especial tots els capítols que defineixen o es refereixen a Catalunya com a ‘subjecte internacional’ o a la seva capacitat de fer diplomàcia. Actuen en resposta al recurs que el govern espanyol va presentar contra la llei, en què va demanar que s’apliqués l’article 161.2 de la Constitució de suspensió automàtica.

Els magistrats no han esgotat el termini de cinc mesos de què disposaven per determinar si mantenien o aixecaven la suspensió cautelar de la Llei d’acció exterior que va quedar automàticament paralitzada el passat 15 d’abril, quan van acceptar a tràmit el recurs que el govern espanyol havia presentat contra cinc articles de la norma.

Segons que el TC, Catalunya pot dur a terme activitats de projecció exterior ‘que es derivin directament de les seves competències per promoure els interessos propis d’àmbit internacional’ però ‘respectant sempre la competència exclusiva de l’Estat en matèria de relacions internacionals’.

Per aquests motius consideren legals els apartats de la llei que parlen de la capacitat de Catalunya d’actuar a l’exterior, disposar de delegacions i nomenar un representant davant la UE, així com la seva potestat per signar acords de col·laboració amb ens públics d’altres estats sempre que no impliquin concertar tractats amb estats sobirans.

En aquest sentit, consideren legals -i aixequen la suspensió- els articles que parlen de la creació de delegacions a l’exterior. 

Ho fan contra el criteri de l’advocat de l’Estat que argumentava que crearia un ‘perjudici irreparable’ a la política exterior de l’Estat perquè la Generalitat ‘veuria recolzada la seva actuació unilateral de crear delegacions a l’exterior (com ja ha fet a Àustria i Itàlia) sense atendre les regles de coordinació establertes pel legislador estatal en exercici de la seva competència exclusiva’.

Segons els magistrats, la Generalitat té legitimitat per establir oficines a l’exterior i la seva existència ‘no prejutja que la seva activitat incideixi forçosament en l’exercici de la competència estatal sobre relacions internacionals’.

El TC admet que les comunitats autònomes ‘com a part de l’exercici de les seves competències poden dur a terme activitats de projecció exterior’, però recorda també que ho poden fer ‘amb el límit de les reserves que la Constitució efectua a favor de l’Estat i, en particular, de la reserva que li confereix competència exclusiva en matèria de relacions internacionals’.

Catalunya no pot ser un ‘actor internacional’


En canvi, el TC manté la suspensió sobre els preceptes que apunten que la llei té com a objectiu ‘el posicionament de Catalunya a l’exterior com a actor internacional’ o que fan referència a la ‘diplomàcia pública de Catalunya’.

Segons el TC la configuració de Catalunya com a ‘actor internacional’ en realitat ‘pretén dotar inequívocament d’una aparença de subjectivitat internacional a aquesta Comunitat Autònoma obviant que els ens territorials no són subjectes internacionals i no poden, en conseqüència, participar de les relacions internacionals’.

En aquest apartat donen la raó a l’Estat i asseguren que part de la llei ‘és susceptible de perjudicar greument’ l’interès de la política exterior de l’Estat perquè ‘la posada en pràctica d’una política exterior pròpia de la Generalitat de Catalunya afecta greument les relacions internacionals de l’Estat’ en ‘generar interferències’ que ‘poden pertorbar el seu contingut i incidir negativament’ en àmbits com ‘la política econòmica i la seguretat’.

Els magistrats afirmen que la política exterior de la Generalitat podria tenir ‘conseqüències greument danyines per a l’interès general que serien difícilment reversibles si posteriorment es declarés la inconstitucionalitat dels preceptes impugnats’ per part del govern espanyol.

A més, ‘la posició d’Espanya es veuria inevitablement danyada en la seva relació amb altres Estats, amb la Unió Europea, i altres subjectes de Dret Internacional si la Comunitat Autònoma de Catalunya actués ‘de facto’ a l’exterior com un subjecte diferent de l’Estat espanyol’, cosa que ‘segurament podria passar si s’aixequés la suspensió’.

El ‘dret a decidir’ és legal si no es parla d’independència



Un cop més, el Tribunal Coinstitucional reitera que el ‘dret a decidir’ és legal si no es parla d’independència. En aquesta ocasió l’advocat de l’Estat havia impugnat un precepte de la llei que apostava pel ‘reconeixement del dret a decidir dels pobles’ perquè entenia que podia interferir a la política exterior de l’Estat.

Els magistrat recorden que és possible una interpretació constitucional del terme ‘dret a decidir’ si no s’entén com un dret a l’autodeterminació o a la sobirania de Catalunya. Per aquest motiu aixeca també la suspensió d’aquest punt.

L’Estat argumenta que pot crear un perjudici greu



Els magistrats accepten part de les al·legacions de les dues parts. Un cop admès a tràmit el recurs, la Generalitat va demanar que s’aixequés la suspensió adduint que la Llei no produeix cap perjudici a la política exterior de l’Estat i recordant que les comunitats autònomes tenen competències per fer acció exterior, com ha avalat en diverses ocasions el mateix Tribunal Constitucional.

Per contra, l’advocat de l’Estat va presentar un informe del Ministeri d’Exteriors que assegura que si s’aixeca la suspensió es produiran ‘greus i irreparables perjudicis als interessos de la política exterior d’Espanya i les seves relacions internacionals’. 
Segons l’Estat ‘es tractaria de danys fonamentalment futurs i previsibles’ generats per les ‘interferències i distorsions’ de la Generalitat a la política exterior de l’Estat, que induirien a ‘confusió’ a la comunitat internacional.

El mateix informe d’Exteriors diu que si s’aixequés la suspensió es permetria a la Generalitat ‘seguir avançant en la construcció d’estructures estatals amb l’objectiu confés de construir un futur estat propi’.