El Suprem torna a castigar els presos polítics privant-los del tercer grau i del 100.2

El Tribunal Suprem espanyol ha revocat el tercer grau i l’article 100.2 als presos polítics, després de dues setmanes de deliberacions. Pel que fa al tercer grau, el tribunal encapçalat per Manuel Marchena, assegura que el Departament de Justícia l’ha atorgat de manera “prematura”, mentre que sobre el 100.2 justifica que no té “connexió amb un procés de reinserció”.

Estirada d’orelles del Tribunal de la UE al Suprem: li recorda que Junqueras té immunitat 

Amnistia Internacional denuncia que denegar el tercer grau a Sànchez i Cuixart “perpetua una situació d’injustícia” 

Així mateix, la sala afirma que abans d’atorgar el tercer grau o el 100.2 cal que “passi un període de temps més gran per avaluar adequadament l’evolució de l’intern i el tractament penitenciari”. En aquest sentit, recorda que els presos han estat sentenciats entre 9 i 13 anys de presó i que “cap ha complert la meitat de la pena, i la majoria ni tan sols una quarta part”.

La decisió del Suprem suposarà que la presidenta Carme Forcadell i la consellera Dolors Bassa no puguin tornar a sortir de les presons de Wad-Ras i Puig de les Basses. Fins ara, eren les úniques preses que mantenien el tercer grau, després que al juliol passat el jutge de vigilància penitenciària suspengués de manera cautelar el tercer grau presos polítics dels Lledoners.

Dolors Bassa: “És dolorós pensar que tornes a entrar a la presó” 

D’altra banda, en la retirada del 100.2, el tribunal s’empara en la resolució també del juliol passat, en la qual li va retirar el benefici a Carme Forcadell, tot i que no és una competència del Suprem pronunciar-se sobre això. Així doncs, els presos polítics tindran ara una qualificació de segon grau, i només aquells que han complert un quart de la condemna —Jordi Cuixart, Jordi Sànchez i Quim Forn— tindran dret a 36 dies per sortides esporàdiques de la presó.

El Suprem acusa la Generalitat de “reinterpretar” la sentència

En l’argumentació, el Suprem assegura que cap dels presos ho és per haver “perseguit la independència”, sinó per haver atemptat contra la convivència a Catalunya. En aquest sentit, acusa la Generalitat de “reinterpretar” permanentment la sentència. “En els fets provats i en la seva fonamentació jurídica hi ha les claus per explicar la gravetat dels fets sentenciats i el seu efecte demolidor per a la convivència democràtica”, diu la resolució.

Així mateix, el tribunal encapçalat per Marchena ataca les juntes de tractament de les presons catalanes, que han dictat els informes favorables al tercer grau i el 100.2. “El principi de flexibilitat […], de tanta importància per fer realitat el fi constitucional de resocialització del penat, no converteix a les juntes de tractament en una última instància cridada a corregir els desacords dels funcionaris que les integren amb el desenllaç d’un determinat procés”, critica el Suprem.

D’altra banda, al Departament de Justícia li recrimina que “l’acatament de la legalitat no ha de dependre del seu grau d’identificació o desacord amb l’argumentació jurídica sobre la qual es fonamenta la condemna. En cas contrari, se subverteix el paper que la llei reserva als òrgans administratius que, d’aquesta manera, es converteix en una extravagant tercera instància que s’atorga la tasca de fer més justa la decisió emanada dels jutges i els tribunals.”