El Suprem s’espolsa el recurs de Torra i Costa i amaga un jutge clau en el Catalangate

N’hi ha hagut prou amb unes quantes setmanes per a comprovar que la justícia espanyola, efectivament, ha anat frenant totes les pretensions d’investigació del Catalangate. Si el jutjat 32 de Barcelona ha refusat de crear una macrocausa que investigui l’empresa propietària de Pegasus, tal com li demanaven els afectats de la CUP, d’ERC i d’Òmnium, i el jutjat 39 de Madrid continua sense donar resposta a la demanda de Gonzalo Boye, ara el Tribunal Suprem espanyol es desentén de la demanda que hi van presentar el president Quim Torra i l’ex-vice-president del parlament Josep Costa contra el president espanyol, Pedro Sánchez, i el seu govern. El Suprem qüestiona que sigui el tribunal competent per a atendre aquesta demanda, tot i que, segons la llei i la jurisprudència, sí que ho hauria de ser, perquè la demanda és per la via dels fets contra el president del govern espanyol per un cas d’espionatge polític.

Però quan Torra i Costa van presentar el recurs, la resposta que van obtenir fou directament l’obertura d’un termini perquè les diverses parts es pronunciessin sobre la competència de la sala tercera del Suprem per a assumir aquest cas. Res més. Amb un fet remarcable: només tres dels cinc magistrats de la secció quarta d’aquesta sala (que és la que va rebre la querella) van signar la provisió. I un dels dos desapareguts és ni més ni menys que Pablo Lucas, el jutge del Suprem encarregat d’avalar les actuacions del CNI. Lucas hauria de ser qui presidís la secció quarta, per l’antiguitat que té com a magistrat de la sala, però ni tan sols consta en el document de resposta a Torra i Costa. Els tres que el signen són Celsa Pico Lorenzo, Pilar Teso Gamella i Luis María Díez-Picazo.

Si Lucas no hi és perquè s’ha abstingut de conèixer el cas per un evident conflicte d’interessos que ho fa incompatible, això no se sap. Perquè el jutge que avala i empara les actuacions del CNI (un organisme clau en l’espionatge de l’independentisme, com s’ha vist) no pot resoldre una querella del Catalangate adreçada contra el president del govern espanyol, que és a qui passa comptes en darrera instància el CNI, segons la llei que regula els serveis secrets espanyols. Però Torra i Costa no saben si s’ha abstingut, si s’ha pres aquesta decisió fruit d’un debat amb els altres membres de la secció. I no s’ha donat l’oportunitat als demandants de presentar una recusació contra ell, si fos el cas que no se n’hagués abstingut.

Aquesta manca d’informació sobre el perquè del qüestionament del Suprem com a tribunal per a admetre la querella i sobre l’absència sobtada de Pablo Lucas com a president de la secció quarta en aquesta causa concreta va portar Costa i Torra a demanar un aclariment. I la resposta els ha arribat en una resolució a la qual ha tingut accés VilaWeb i que té una única frase en l’apartat dels raonaments jurídics: “No procedeix cap aclariment de la providència perquè és clara i respon al procediment establert.”

Torra i Costa han presentat un nou escrit d’al·legacions al Suprem insistint en la vulneració del dret de la tutela judicial efectiva i del jutge predeterminat per llei si no els aclareixen els motius pels quals hi ha uns magistrats que es fan càrrec de la seva demanda i no uns altres, oimés quan un d’aquests és qui hauria de presidir la sala i qui es fa càrrec, sense anar més lluny, d’avalar les actuacions dels serveis secrets. La composició de la secció quarta no pot ser decidida de manera arbitrària, diuen, i afegeixen en el recurs unes declaracions fetes per Pedro Sánchez en la compareixença al congrés per a donar explicacions sobre el Catalangate per demostrar que la seva demanda és plenament justificada. “Se’n desprèn clarament que les actuacions en via de fet que es denuncien en el present recurs no només són justificades i defensades pel president del govern, sinó que van ser ordenades i conegudes per ell i el seu govern, d’acord amb la llei.”

En el recurs que van presentar contra Pedro Sánchez, Torra i Costa demanaven que es declarés la nul·litat de les intervencions dels seus dispositius mòbils i que es protegissin els seus drets fonamentals vulnerats amb l’espionatge de què van ser víctima i que el laboratori Citizen Lab va documentar el passat mes d’abril. Concretament, els drets a la intimitat, al secret de les comunicacions, a la protecció de dades personals, a la llibertat d’opinió, d’associació, de participació i representació polítiques i a la tutela judicial efectiva.

Torra va rebre vuit infeccions en el seu mòbil entre l’abril i el juliol del 2020, quan encara era president i en plena pandèmia. I Costa fou espiat quatre vegades, una el juliol del 2019 i tres el desembre d’aquell any, en moments molt decisius des d’un punt de vista judicial, tant per als exiliats com per al president Torra mateix.

“Deixant de banda la possibilitat que existís una causa penal per delictes greus en la qual s’hagués autoritzat aquesta gran intromissió en els drets fonamentals dels recurrents, que tampoc consta en absolut, el segrest de totes les comunicacions i de tota la informació d’un dispositiu mòbil manca absolutament de base legal”, deien en la seva demanda. I demanaven al Suprem d’elevar una qüestió d’inconstitucionalitat al Tribunal Constitucional sobre les lleis espanyoles que regulen la protecció de dades i la qüestió de l’espionatge, perquè consideren que són incompatibles tant amb el dret de la Unió Europea com amb la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH). Ara el Suprem és a punt de llençar-los el recurs a la paperera. Això no obstant, la via del recurs judicial no s’haurà acabat.