25.09.2017 - 17:29
Avisa una associació d’advocats catalans que la seva querella desprèn una “aroma d’intencionalitat política”
MADRID, 25 (EUROPA PRESS)
La Sala penal del Tribunal Suprem ha inadmès a tràmit i arxivat la querella per delicte de prevaricació judicial formulada per l’Associació Llibertat, Democràcia i Justícia contra l’actual president del Tribunal Constitucional, Juan José González Rivas, el seu expresident Francisco Pérez de los Cobos i altres sis magistrats del mateix tribunal.
Els querellants els acusaven d’haver dictat sentències el 2016 rebutjant els recursos d’inconstitucionalitat de la Generalitat i el Govern basc contra la reforma d’aquest òrgan que va reforçar els instruments d’execució de les seves resolucions.
El Suprem, d’acord amb l’informe de la Fiscalia, basa el seu rebuig de la querella en que els fets no són constitutius de delicte. Argumenta que “els extensos raonaments de la querella estan plagats d’infundats judicis de valor, especulacions, conjectures (que no són indicis segons equivocada assimilació present en la querella) òrfenes de sustentacle i interpretacions esbiaixades”.
L’acte exposa que la querella “desprèn un mal dissimulat aroma d’intencionalitat política; la que l’entitat atribueix als querellats”.
“Sembla pretendre per aquesta via obliqua i absolutament distorsionadora que la jurisdicció penal revisi la decisió adoptada, després dels procediments legals establerts i de forma legítima i raonada, per l’òrgan que en el nostre estat de dret té atribuïda amb exclusivitat la funció de contrastar les lleis emanades del Parlament, òrgan on resideix la sobirania nacional, amb els principis, valors i normes constitucionals”, diu.
RAONS “PSEUDOJURÍDIQUES” I RAONAMENTS “ABSURDS”
Per al Suprem, “flac favor es faria a la democràcia i a la justícia –a les quals vol rendir tribut l’associació– fent cas a aquest tipus d’estratègies pseudojurídiques que xoquen frontalment amb l’establert a l’article 4.2 de la Llei Orgànica del Tribunal Constitucional segons la redacció provinent de la reforma operada el 2007: “Les resolucions del Tribunal Constitucional no podran ser enjudiciades per cap òrgan jurisdiccional de l’Estat”.
Exposa l’acte que és “atreviment jurídic” l’intent dels querellants de rebaixar les exigències del delicte de prevaricació quan ens enfrontem a la jurisdicció constitucional amb l’argument que no existeix una altra via per revisar les seves resolucions.
“La jurisdicció penal seria d’aquesta forma el pal·liatiu davant l’absència d’una possibilitat d’impugnació. Absurd”, indiquen els magistrats del Suprem.
Considera una temeritat desviar qualsevol discrepància jurídica sobre temes debatibles i que poden ser més o menys controvertits cap a un problema de dret penal; o erigir l’opinió més o menys oberta o tímida, i sempre respectable, de qualsevol acadèmic o grup d’acadèmics o d’un organisme internacional, oficial o extragubernamental en criteri decisori per qualificar una decisió jurisdiccional deliberadament injusta.
