14.06.2020 - 17:58
|
Actualització: 14.06.2020 - 19:56
El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la sentència del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana (TSJCV) que, d’una banda, anul·la l’ús preferent del català en l’administració valenciana, i, de l’altra, prohibeix al País Valencià, el Principat i les Illes de fer servir el català per a comunicar-se institucionalment, cosa que fins ara es feia amb normalitat.
La sentència que confirma el Suprem anul·lava onze articles i una disposició final del decret que regula l’ús de les llengües oficials al País Valencià, i que va ser aprovat pel Consell. Aquesta és una acció que vulnera l’autogovern, que té competència en matèria de llengües oficials. Els articles donaven un ús preferent al català respecte del castellà en assumptes com les notificacions en els tràmits administratius, la retolació d’edificis i dependències públiques, la comunicació entre els treballadors públics i la d’aquests amb els ciutadans, les publicacions i publicitat institucional, els contractes amb proveïdors, i la retolació de carreteres, camins i més dependències i serveis d’interès públic que depenen d’entitats locals.
D’una altra banda, el Suprem considera que la decisió sobre la llengua amb què les institucions del País Valencià s’han d’adreçar a les del Principat i les Illes és competència de l’estat espanyol. Argumenta que la Generalitat pot regular la cooficialitat de la llengua pròpia, però això no l’autoritza a ‘alterar el marc que deriva de la constitució i dels estatuts d’autonomia’. D’aquesta manera, el tribunal espanyol ignora la pertinença del País Valencià, el Principat i les Illes al mateix àmbit lingüístic, i se centra exclusivament en el fet que cada llengua és oficial només dins del territori de la comunitat. Per tant, estableix que la regulació de l’ús de la llengua en què una comunitat s’adreça a una altra ‘és atribuïda exclusivament a l’estat’.
La resolució del Tribunal Suprem ha rebutjat, així doncs, el recurs interposat per l’advocacia de la Generalitat i la Intersindical Valenciana contra la sentència del TSJCV. Aquella sentència estimava dos recursos interposats per dos diputats del Partit Popular i per la Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF) que exigien la supressió dels articles esmentats.
Els arguments de la Generalitat i la Intersindical Valenciana
L’advocacia de la Generalitat al·ludia a l’article 4 del decret, que es manté vigent, i que estableix que ‘el valencià és la llengua pròpia de l’Administració de la Generalitat i, com a tal, serà la llengua destacada d’ús normal i general, sense que es pugui entendre d’aquesta declaració cap limitació respecte de l’altra llengua oficial’. També demanava de considerar d’ajustar al dret que les administracions valencianes, en emetre notificacions i redactar documents amb efectes a les Illes Balears i al Principat, ho fessin en llengua valenciana.
Intersindical, d’una altra banda, arguïa que el TSJCV ha dictat sentències contra la seva pròpia jurisprudència des del 2005, on s’admetia que valencià i català són dues denominacions d’una mateixa llengua i que això està d’acord amb la legislació vigent. Quant a l’afirmació que el decret original discrimina el castellà, argumentava que una regulació diferenciada no implica ‘cap discriminació respecte de les persones que volen usar el castellà, ni tampoc de les administracions de territoris de predomini lingüístic castellà’.
Indignació per la decisió: ‘El Tribunal ataca l’autogovern i fins i tot la ciència’
La decisió del tribunal espanyol ha estat durament criticada. Acció Cultural pel País Valencià ha denunciat que la resolució del Suprem ‘ataca l’autogovern del poble valencià i fins i tot la ciència’, perquè ‘nega les administracions que comparteixen l’àmbit català i el dret a parlar entre elles en la seua llengua’.
El Tribunal Suprem espanyol ataca l'autogovern del poble valencià i fins i tot la ciència (qüestiona el fet de l'àmbit lingüístic i nega a les administracions que comparteixen l'àmbit català el dret a parlar entre elles en la seua llengua). Molt greu https://t.co/ixtwNtQxvq
— Acció Cultural PV (@AccioCulturalPV) June 14, 2020
Així mateix, Plataforma per a la Llengua al País Valencià ha rebutjat la decisió i ha ironitzat sobre els coneixements lingüístics del tribunal, mostrant que l’Acadèmia Valenciana de la Llengua reconeix la unitat lingüística dels Països Catalans.
Enviarem al Tribunal Suprem un exemplar del diccionari de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, amb un punt de llibre a aquesta pàgina. A veure si així queda clar 🧐 https://t.co/TGBtevM1Yw pic.twitter.com/slcCdTTtAy
— Plataforma per la Llengua País Valencià (@PlataformaPV) June 14, 2020
El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha deplorat la resolució del Suprem perquè considera que ‘acatar aquesta sentència seria acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua’. Tot seguit, ha afegit que la institució que presideix ‘seguirà comunicant-se en català, llengua comuna, amb els governs de les Illes i del País Valencià’.
Acatar aquesta sentència seria acceptar una burla monstruosa i ignominiosa a la nostra llengua. Per descomptat, la Generalitat de Catalunya seguirà comunicant-se en català, llengua comuna, amb els governs de les Illes i del País Valencià.https://t.co/aQooZfklwX
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) June 14, 2020
