El Suprem manté penes altes de presó per als joves d’Altsasu amb una lleu rebaixa

El Tribunal Suprem espanyol ha rebaixat lleument les penes de presó als condemnats pel cas Altsasu, tot i que en manté les penes altes. La reducció de penes es fonamenta en l’eliminació de l’agreujant de discriminació i d’abús de superioritat en el cas del delicte d’atemptat contra l’autoritat, així com a la supressió a dos dels acusats d’algun dels delictes de lesions per falta de proves. Amb la ratificació del Suprem, la sentència passa a ser ferma i l’últim tribunal a què hauran de recórrer els acusats abans d’acudir al Tribunal Europeu dels Drets Humans és el Tribunal Constitucional espanyol.

Dos dels cinc jutges que signen la sentència, Vicente Magro i Antonio del Moral—que forma part del tribunal contra el procés—, han formulat un vot particular en el qual defensen que s’havia d’aplicar l’agreujant de discriminació ideològica i, per tant, mantenir la duresa de les penes dictades per l’Audiència espanyola. Segons els magistrats, el judici ha provat ‘l’animadversió’ que els acusats sentien cap als agents de la Guàrdia Civil i recorden que han participat en actes contraris a la presència del cos a Altsasu.

Vegeu ací les noves condemnes:

Ohian Arnanz Ciordia, que havia estat condemnat a 13 anys per l’Audiència espanyola, ha estat condemnat ara a 9 anys i mig de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); tres delictes de lesions amb concurrència de l’agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun); i delicte de desordres públics (1 any).

Jokin Unamuno Goicoetxea i Adur Ramírez de Alda Pozueta, que van ser condemnats a 12 anys de presó per l’Audiència espanyola, han estat condemnats ara a 8 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig); i tres delictes de lesions amb agreujant d’abús de superioritat (2 anys per cadascun).

A Jon Ander Cob Amilibia i Julen Goicoechea Larraza, condemnats a 9 anys de presó, se’ls ha rebaixat la pena a 7 anys i mig de presó per a cadascun per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat (2 anys i mig) i tres delictes de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos per cada delicte).

Aratz Urrizola Ortigosa ha estat condemnat a 4 anys i 2 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra els agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i 6 mesos) i un delicte de lesions amb l’agreujant d’abús de superioritat (1 any i 8 mesos). L’Audiència l’havia condemnat a 9 anys.

Iñaki Abad Olea haurà de complir una pena 3 anys i 6 mesos de presó per un delicte d’atemptat contra agents de l’autoritat en concurs ideal amb un delicte de lesions (2 anys i mig) i desordres públics (1 any). La Sala d’Apel·lació de l’Audiència el va condemnar a 6 anys.

Ainara Urquijo Goicoetxea, condemnada a 2 anys de presó, finalment haurà de complir una pena d’1 any i 6 mesos de presó per delictes de desordres públics (1 any) i amenaces (6 mesos).

La sentència que ha revisat el Suprem és la dictada per la sala d’apel·lació de l’Audiència espanyola, que només va modificar la pena d’un dels acusats, Iñaki Abad, a qui va rebaixar-li els anys de presó de deu a sis. Malgrat que, tot i l’acusació de la fiscalia, els joves no van ser condemnats per terrorisme, aquesta acusació va servir perquè el cas es jutgés en aquest tribunal excepcional, l’Audiència espanyola, i perquè tres dels acusats passessin gairebé dos anys en presó preventiva abans de la condemna sota el règim FIES, amb control permanent i vulneració de drets mínims.

Per justificar aquestes penes de presó tan altes, la sentència adduïa suposats ‘motius ideològics’ i ‘menyspreu i animadversió’ cap a la Guàrdia Civil. Però els familiars dels condemnats denuncien que el dany més destacat que es va causar en la baralla va ser un turmell trencat a un dels agents de paisà i que moltes de les proves presentades al judici desmunten el relat dels agents.