El Suprem manté la inhabilitació de Junqueras, Romeva, Turull i Bassa malgrat el nou codi penal

El Tribunal Suprem espanyol ja ha anunciat el resultat de la revisió de les condemnes als antics presos polítics després de l’aprovació del nou codi penal, amb la supressió del delicte de sedició i la modificació del de desordres públics i el de desobediència. Manté la inhabilitació a Oriol Junqueras i Dolors Bassa fins al 2031 i per a Raül Romeva i Jordi Turull fins al 2030, atès que no els rebaixa la condemna per malversació, sinó que els imposa la pena de malversació agreujada.

A Jordi Sànchez i Jordi Cuixart els canvia la condemna per una de desordres públics agreujats, i a Carme Forcadell, Josep Rull i Joaquim Forn, per desobediència. Les penes d’inhabilitació d’aquests delictes són més baixes que la de sedició, de manera que tots ells ja haurien complert la pena d’inhabilitació prevista i podrien ser elegits com a representants públics si ho volen.

El tribunal, presidit per Manuel Marchena i amb la participació d’Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Antonio del Moral, Andrés Palomo i Ana Ferrer, que ja van redactar la primera sentència contra el procés, s’ha fet seus els arguments de la fiscalia, que va demanar de mantenir la mateixa inhabilitació als condemnats per malversació. A la primera sentència, els condemnats per sedició i malversació se’ls va condemnar sense precisar quants anys de presó i d’inhabilitació corresponien a cada delicte per separat. Ara, malgrat l’eliminació d’un d’aquests delictes –el de sedició– manté íntegrament la condemna, sostinguda tota sola pel delicte de malversació.

La reforma del codi penal distingeix tres supòsits de malversació susceptibles de ser castigats: l’apropiació indeguda amb ànim de lucre per a l’enriquiment personal o d’un tercer (castigat amb penes de presó de quatre anys a vuit i inhabilitació de deu anys a vint); l’ús temporal de patrimoni públic per a profit privat (presó de sis mesos a tres anys de presó i suspensió de càrrec públic entre un any i quatre); i el fet de destinar patrimoni públic a una aplicació diferent de la prevista (amb penes entre un any i quatre anys de presó, que es rebaixarien a una multa si no hi ha hagut dany greu).

Amb tot, com ja va fer Pablo Llarena per a perseguir els exiliats, Marchena insisteix a aplicar-los la malversació en el seu supòsit més greu: “Aplicar els fons públics de la Generalitat per al finançament d’una consulta popular que desbordava el marc competencial de qui la promovia, desenvolupada després de requeriments reiterats del Tribunal Constitucional i del Tribunal Superior de Justícia per a evitar-la i, en fi, orientada a un procés secessionista que no va arribar a tenir virtualitat, no podrà considerar-se mai ‘una aplicació pública diferent’ [reprodueix el redactat del nou codi penal] d’aquella a la qual estaven pressupostàriament adscrits aquests fons. I, cosa que és més evident, no podrà entendre’s que es va tractar d’una actuació absent d’ànim de lucre.”

Diu que els desordres públics no substitueixen la sedició, però condemna igualment Sànchez i Cuixart

A la interlocutòria, el tribunal diu que el delicte de sedició, ja derogat, es pot entendre ara comprès pel delicte de desordres públics. Tanmateix, Sànchez i Cuixart són condemnats, justament, per un delicte de desordres públics pels fets del 20 de setembre de 2017. Segons que diu, ells dos “van executar actes de violència sobre les coses i actes intimidatoris que van afectar la lletrada de l’administració de justícia i els agents de la Guàrdia Civil”.

De totes maneres, el Suprem va més enllà i arriba a dir que el nou codi penal deixaria impunes els processos d’independència que anessin entre els fets que es cataloguen com a rebel·lió i els de desordres públics. “Existeix un espai intermedi que pugui allotjar en el futur conductes greument atemptatòries al sistema constitucional, en el qual l’observança de les lleis i l’incompliment de les resolucions judicials, si no van acompanyades d’una violència pre-ordenada a aquestes finalitats o no impliquessin actes de violència o intimidació sobre les persones o les coses quedarien impunes.”

En canvi, diu que Junqueras, Forcadell, Bassa, Rull, Turull i Romeva no van executar actes concrets de violència ni d’intimidació que podrien servir per a atribuir-los un delicte de desordres públics. I raona: “L’execució d’actes violents o intimidatoris imputables a cadascun dels acusats s’ha de reflectir amb absoluta claredat en la narració fàctica. El suport incondicional a les mobilitzacions ciutadanes arran del referèndum, els missatges a favor de la participació en la consulta i la petició de llibertat dels detinguts no tenen encaix –i no poden tenir-ne– en el delicte de desordres públics, sigui en la redacció anterior o en l’assumida per la reforma de 2022.”