29.02.2024 - 21:40
|
Actualització: 01.03.2024 - 10:59
Just una setmana abans que expiri el termini perquè el PSOE i Junts es posin d’acord sobre la llei d’amnistia, la sala segona del Tribunal Suprem espanyol, presidida per Manuel Marchena, ha fet pública l’esperada decisió d’obrir una causa penal per terrorisme contra Carles Puigdemont i contra Rubèn Wagensberg. Li ho va demanar el jutge Manuel García-Castellón, l’instructor –fa més de quatre anys– d’una causa que s’esllanguia i no menava enlloc i que ha revifat i ha retingut amb l’acusació de terrorisme, amb l’ajuda de l’extrema dreta, per a impedir l’amnistia (especialment la de Carles Puigdemont) i per mirar d’esbotzar la legislatura i fer caure el govern del PSOE. El Suprem accepta d’investigar Puigdemont i Wagensberg perquè veu “indicis sòlids” d’actes terroristes en les protestes del Tsunami Democràtic i de la responsabilitat d’ambdós en els fets. Els altres deu investigats, Oriol Soler, Xavier Vendrell, Marta Molina, Josep Campmajó, Jesús Rodríguez, Jaume Cabaní, Oleguer Serra, Marta Rovira, Josep Lluís Alay i Nicola Flavio Giulio, continuen en mans de García-Castellón. El pas següent ja poden ser citacions a declarar, ordres de detenció i –segurament, en el cas de Puigdemont– un nou suplicatori al Parlament Europeu.
La construcció de la doctrina
I el PSOE n’és còmplice. Per més que pugui ser víctima d’aquesta ofensiva judicial que pretén fer impossible l’amnistia i, de retruc, la legislatura, va tenir un paper fonamental en la construcció de la doctrina del “tot és ETA”, de la criminalització i persecució de l’esquerra independentista i de la definició laxa del delicte de terrorisme en les darreres reformes del codi penal, de bracet amb el PP, per poder-lo imputar a tota forma de dissidència política, ja fossin Resistència Gallega, els joves d’Altsasu, els CDR o els suposats responsables del Tsunami Democràtic.
El PSOE esperonava la fiscalia a perseguir per terrorisme el Tsunami. El ministre i ex-jutge de l’Audiència espanyola Fernando Grande-Marlaska fou el primer de posar-hi aquesta etiqueta, el mateix dia que hi havia la protesta a l’aeroport de Barcelona. Encara més: els jutges del Suprem recorden en la seva interlocutòria: “En consonància amb tot el que hem exposat, la fiscalia general de l’estat mateixa, en la memòria de l’any 2020 (essent fiscal general l’excel·lentíssima senyora [ex-ministra de Justícia] Dolores Delgado) es va ocupar explícitament d’allò que qualificava de ‘moviment violent independentista català’ (dins de l’apartat de terrorisme nacional) assenyalant expressament els Comitès de Defensa de la República i l’anomenat Equip de Resposta Tàctica […]. També s’hi assenyalava que ‘dins uns certs sectors de l’independentisme es van anar incrementant progressivament les mobilitzacions i perfilant les diferents dinàmiques, especialment a través del Tsunami Democràtic i els intents d’aturar l’aeroport de Barcelona.”
Amb aquests precedents, i amb la responsabilitat del PSOE en la configuració d’una política antiterrorista i d’un codi penal com més va més punitiu i menys garantista, els jutges del Suprem han tingut una pista d’aterratge immillorable. I que quedi clar que, per més que la tinent fiscal discrepés de la solidesa dels indicis per vincular Puigdemont amb el Tsunami, l’esquema d’una investigació judicial per terrorisme era compartit. Perquè la número dos de la fiscalia general de l’estat, Ángeles Sánchez-Conde (nomenada per Dolores Delgado) no va pas qüestionar ni la competència del Suprem per a investigar Puigdemont i Wagensberg ni la investigació per terrorisme; no va dir pas que s’hagués d’enviar la causa a Barcelona per desordres públics o uns altres delictes, sinó que l’Audiència espanyola havia d’investigar més per fonamentar més bé la petició de trasllat al Suprem. Per terrorisme, és clar.
Tothom pot ser terrorista
Els jutges diuen que ja hi ha prou indicis, que són sòlids, i que és el moment que ells agafin la investigació relativa a Puigdemont i a Wagensberg perquè, per raó del seu aforament, García-Castellón no els pot continuar investigant. Però el paradigma és el mateix: això ha de ser terrorisme. El tribunal s’hi aferra i afirma: “És indiferent que el delicte el cometi un grup o una organització o persones de manera individual o col·lectiva per més que no estiguin integrades en aquelles organitzacions o grups terroristes, sempre que es persegueixin algunes de les finalitats establertes per l’article 573.1 del codi penal.”
Això vol dir que si un tribunal troba que qualsevol persona que ha participat, a títol individual o en un col·lectiu, en manifestacions on hi ha hagut incidents que considera que tenien l’objectiu de “subvertir l’ordre constitucional, alterar greument la pau pública, desestabilitzar greument el funcionament d’una organització internacional i causar un estat de terror en la població”, pot ser acusat de terrorisme. Vet aquí el terror judicial del Suprem: convertir manifestacions de protesta en actes terroristes, mitjançant una doctrina perfilada aquests darrers anys amb el suport d’un codi penal pactat per PP i PSOE que allunya l’antiga concepció d’allò que s’entenia per terrorisme. Diuen els jutges: “L’afirmació que fan alguns polítics i mitjans de comunicació que només les accions d’ETA o de la gihad mereixen ser tractats de terrorisme és incompatible amb la definició del terrorisme en l’actual article 573 del codi penal.” I és cert.
Però no renuncien a invocar el clixé del terrorista, i a forçar-lo de manera grotesca en la causa del Tsunami, quan diuen que en aquelles mobilitzacions (en què confonen deliberadament les accions del Tsunami amb les protestes d’Urquinaona, per bé que tenien un origen, una metodologia i unes finalitats diferents) hi va haver “una situació d’absolut caos i violència, en què TD, actuant en perfecta coordinació i portant els seus membres passamuntanyes que cobrien els seus rostres, va utilitzar instruments perillosos i artefactes de potència semblant als explosius, com ara extintors, vidres, làmines d’alumini, tanques, carretons metàl·lics i portaequipatges que van llançar contra els agents de l’autoritat”.
La decisió del Tribunal Suprem vol torpedinar l’amnistia. Marchena i els altres jutges del Suprem saben que el seu obús va de ple al cor de la discussió que tenen el PSOE i Junts aquests dies sobre l’aspecte de més desavinença de la llei: l’exclusió del delicte de terrorisme. El PSOE no vol acceptar la retirada d’aquesta exclusió, i per a Junts és imprescindible per evitar que moviments com aquest del Suprem puguin entrebancar l’amnistia tant als investigats pel Tsunami com als CDR de l’operació Judes o a més persones que puguin ser investigades d’ara endavant en la causa del Tsunami i en més diligències que puguin romandre encara secretes. Tots dos partits han discutit fórmules alternatives a la redacció actual de la llei, que exclou de l’amnistia els investigats per terrorisme sempre que hi ha hagi hagut violacions greus dels drets humans comeses amb intencionalitat i de manera directa. Junts troba que desprotegeix els investigats, i el PSOE, acorralat per les revelacions del cas Koldo, té pressa per a arribar a un punt d’acord amb Junts que li permeti d’exhibir una estabilitat que la legislatura, ara per ara, no té. Els dies que vindran potser ho haurà de fer amb citacions i ordres de detenció sobrevolant les converses. I tot per culpa d’un terror judicial que ha ajudat a alimentar.
