25.12.2018 - 21:50
|
Actualització: 26.12.2018 - 23:26
Aquesta setmana el Tribunal Suprem espanyol ha de decidir si és competent per a jutjar els presos polítics. ‘Tinc poca confiança que la sala accepti els arguments de les defenses’, deia la setmana passada l’advocat Jordi Pina a propòsit de la vista sobre qüestions prèvies en què les defenses van demanar que fos el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya qui els jutgés, com a tribunal predeterminat per llei que és. Però això només era un tràmit, un pas més en el compte enrere fins al començament de la vista oral, perquè ja fa temps que el Suprem té molt coll avall que no acceptarà els arguments dels advocats i que serà la sala presidida per Manuel Marchena que enjudiciarà els presos.
Si és així, tan bon punt el Suprem es pronunciï contra la petició dels advocats de les defenses, donarà deu dies perquè presentin la qualificació dels fets. És previst que totes les defenses demanin l’absolució de tots els delictes que imputen als divuit processats les tres acusacions (fiscalia, advocacia de l’estat i el partit d’extrema dreta Vox). Atesa la complexitat del cas, amb centenars de pàgines que cal estudiar, les defenses havien demanat noranta dies per a presentar els escrits respectius, però el Suprem ja els ha denegat aquesta ampliació.
Això situa a mitjan mes de gener el termini perquè els advocats presentin els escrits, perquè els dies festius no compten. I poc després la lletrada de l’administració de justícia indicarà la data per al començament del judici, que podria ser la tercera o quarta setmana de gener. Però si acaba essent a final d’aquest mes o bé a començament de febrer dependrà també dels tràmits pendents de resoldre sobre qüestions organitzatives. I no són pas menors, perquè ara ja tot indica que les sessions de la vista oral del judici seran a l’edifici del Suprem espanyol, un lloc gens adequat per a macrojudicis com aquest, de divuit acusats, els advocats respectius, centenars de periodistes acreditats de mitjans d’arreu i un sumari enorme, de milers de folis, amb centenars de testimonis.
I entre les qüestions organitzatives hi ha el trasllat dels presos a Madrid poc després d’haver assenyalat el dia que començarà la vista oral del judici. No se sap encara a quina presó seran traslladats durant les setmanes que duri, però els advocats opinen que serà més aviat una de més pròxima a la ciutat de Madrid, com ara Soto del Real, més que pas no una de molt més allunyada, com pot ser Estremera. Però això no els evitarà pas el calvari dels trasllats diaris de la presó als calabossos de l’Audiència espanyola, on hauran d’esperar-se perquè els portin finalment al Suprem espanyol.
Presos com Josep Rull o Joaquim Forn han relatat la duresa dels trasllats, emmanillats en un furgó de la Guàrdia Civil, on acaben marejats al cap d’una hora. I després els calabossos, petits, sòrdids, bruts, on han d’estar-se unes quantes hores. D’allà els portaran al Suprem, de nou emmanillats en un furgó de la policia espanyola, per assistir a sessions que poden ser de matí i tarda durant tres o quatre dies a la setmana. Una vegada acabada la del dia, tornaran a la presó, on arribaran passada l’hora de sopar i sense temps per a poder intercanviar impressions amb els advocats. I a l’endemà, sant tornem-hi.
Si el judici comença a final de gener o començament de febrer, a tot estirar restaran tan sols quatre mesos per a les eleccions municipals i europees del mes de maig. I hi ha la sospita que el tribunal vulgui deixar vist per a sentència el judici abans no comenci la campanya electoral. Per això Marchena hauria d’imposar un ritme alt a les sessions, tenint en compte la gran quantitat d’acusats i de testimonis. Si això fos així, si el judici no s’allargués més de tres mesos, la sentència podria arribar ben entrat l’estiu, vers el mes de juny o juliol.
Televisat?
Tan bon punt el Tribunal Suprem va assumir la causa contra els dirigents independentistes, s’ha obsessionat pel control dels terminis. N’és una mostra el fet que el mes de març passat, durant la instrucció, el jutge Pablo Llarena arribés a convocar a Madrid els acusats que llavors eren en llibertat provisional per tancar el processament, just quan sonava el nom de Jordi Turull com a candidat a la investidura. Va ser empresonat abans no pogués ser investit.
El càlcul de l’efecte polític forma part del procediment mateix, en els terminis i en el fet que el judici sigui televisat. La internacionalització de la repressió és un dels objectius immediats de l’independentisme i l’interès públic que desperta aquest judici, que és públic per naturalesa, sembla que és un argument suficient perquè s’emeti per televisió. Ara per ara els advocats no poden imaginar pas que el Suprem arribi a justificar que no es pugui pas emetre per televisió.
El judici a l’Audiència espanyola, sense data
El judici a l’Audiència espanyola, on hi ha encausats Josep Lluís Trapero, els ex-alts càrrecs del Departament d’Interior Cèsar Puig i Pere Soler i la intendenta dels Mossos Teresa Laplana, encara no té data de començament. L’Audiència debatrà al gener si és competent per a jutjar el cas. Fonts citades per l’ACN deien que no passaria fins a l’estiu. Si és així, serà quan ja hauran jutjat el gruix dels encausats al Suprem i se n’haurà sabut la sentència.
L’advocat de Cèsar Puig, Jaume Alonso-Cuevillas, ha demanat aquesta vista perquè l’Audiència espanyola s’inhibeixi també en favor del TSJC. El tribunal que els ha de jutjar és presidit per Concepción Espejel, afí al PP, que també presideix la sala penal. Aquesta secció té més afers ja assenyalats abans, com ara el judici contra l’ex-president del FC Barcelona Sandro Rosell, que començarà el 25 de febrer.
La sentència pot servir de referència als magistrats de l’Audiència espanyola, perquè l’acusació per rebel·lió és la mateixa en tots dos procediments. La decisió que prengui sobre Trapero i els altres encausats encara podrà ser objecte de recurs al Suprem.
