El Suprem fixa com a obligatori prohibir al maltractador apropar-se a la víctima encara que no hi hagi lesions

El ple de la sala II del tribunal Suprem espanyol ha establert que la condemna pel delicte de maltractaments sense lesions, a la parella o exparella sentimental, i que pot ser castigat amb penes de presó d’entre sis mesos i un any, ha d’implicar, a més, de forma preceptiva la prohibició temporal d’aproximació a la víctima. El tribunal destaca que és una interpretació d’acord amb la protecció a les víctimes de violència de gènere. La sentència fixa així criteri en una qüestió en què les audiències provincials no havien mantingut una línia uniforme i en què tampoc la jurisprudència de la mateixa sala II del Suprem havia estat unànime. Els magistrats han determinat que el delicte de colpejar o maltractar sense causar lesió, és a dir, sense que es requereixi assistència facultativa, que està sancionada en l’article 153 del codi penal, ha d’entendre’s compresa en l’article 57, fet que suposa una pena accessòria de prohibició d’apropar-se a la víctima.

L’article 57 del codi penal espanyol estableix com a obligatori, i no només com a potestatiu del jutge, la imposició d’aquesta prohibició d’aproximació a la víctima per als autors de delictes d’homicidi, tortures, contra la llibertat sexual o de lesions, quan la persona agredida és la parella o exparella. El Suprem puntualitza que, quan parla dels delictes de lesions, ‘aquesta última expressió no pot interpretar-se des d’un punt de vista purament gramatical’.

La sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Pablo Llarena, explica que la distinció que realitza l’article 153 del Codi Penal entre el maltractament que causa lesió de caràcter menys greu, i aquells cops i maltractament d’obra que no causen lesió, ‘només respon a un intent de diferenciar dos conductes lesives que, com vam dir anteriorment i d’acord amb la jurisprudència d’aquesta Sala, protegeixen idèntic bé jurídic: la integritat física i psíquica’.

La Sala subratlla que l’article 153, introduït el 2015, és un delicte emmarcat en la violència de gènere. El legislador va voler diferenciar-lo clarament d’altres figures delictives en què les víctimes de les accions descrites no són les dones unides a l’agressor pels vincles que s’inclouen.

Prohibició d’apropar-se durant dos anys
En el cas concret examinat, la Sala estima un recurs de la Fiscalia contra una sentència de l’Audiència Provincial de Madrid que va deixar sense efecte la prohibició d’aproximació imposada a un home que va donar una bufetada i altres cops a la seva parella en un carrer de Getafe, que li van causar contusions i ferides per les quals no va rebre atenció mèdica.

El Suprem reposa la sentència tal com la va dictar en primera instància el Jutjat de Violència de la Dona número 1 de Getafe, que va condemnar l’acusat a nou mesos de presó, dos anys de privació del dret a tenir i portar armes i prohibició d’apropar-se a menys de 500 metres a la víctima, al seu domicili, o al lloc de treball durant dos anys, així com de comunicar-se amb ella per qualsevol mitjà durant el mateix temps.