El Suprem estudiarà dimecres els recursos dels presos polítics i els exiliats contra el seu processament

El Tribunal Suprem espanyol ha citat els advocats dels independentistes represaliats a la vista per a estudiar els recursos contra els processaments pels delictes de rebel·lió, malversació de cabals públics i desobediència. Són citats dimecres a les 10.30 per revisar els recursos d’apel·lació contra la interlocutòria del 9 de maig, en què Pablo Llarena va apuntar per primera vegada la possibilitat que els fets poguessin ser qualificats de conspiració per a la rebel·lió i va reafirmar, doncs, que hi concorria el requisit de la violència per imputar aquest delicte. També va indicar que, en el ‘cas hipotètic’ que no s’acredités que aquesta violència anava dirigida a aconseguir la independència de Catalunya, hom els podria atribuir el delicte de sedició.

Aquesta resolució –que confirmava 22 processaments– va ser impugnada per Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Dolors Bassa, Clara Ponsatí, Lluís Puig i Carme Forcadell, tots processats per rebel·lió i algun per malversació. També hi van presentar un recurs Joan Josep Nuet i Anna Simó, acusats de desobediència, i Carles Mundó, per desobediència i malversació.

Així mateix, estudiaran el recurs presentat per Vox, que insistia a processar també Artur Mas i Neus Lloveras. El jutge Llarena va explicar en la interlocutòria que en la investigació no s’havia incorporat cap element probatori que vinculés aquests dos polítics amb l’exercici de la violència ni que preveiessin de fer-la servir.

Turull, Rull i Sànchez van demanar de poder ser presents en la vista, però la sala ho va denegar dient que no la seva presència no era preceptiva.

Inhabilitació dels càrrecs electes
Si la sala valida el processament de Llarena, es podrà activar el procés d’inhabilitació preventiva de càrrecs públics. L’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal estableix que l’encausat és automàticament inhabilitat quan es troba en presó provisional i el processament és ferm. A més, recull tres delictes pels quals s’inhabilita un càrrec públic: integració o relació amb bandes armades, terrorisme i rebel·lió.

Per tant, la inhabilitació necessita tres condicions: que Llarena els processi per rebel·lió, que la sala d’apel·lacions confirmi el processament i que el jutge decreti presó provisional fins al judici.

‘La rebel·lió que s’evapora’
Junqueras i Romeva critiquen en el seu escrit que les resolucions dictades pel jutge Llarena tenen una ‘valoració política’ perquè afirmen que la independència no pot defensar-se pacíficament.

En aquest recurs, que conté un epígraf amb el títol ‘La rebel·lió que s’evapora’, al·leguen que imputar aquest delicte és indefensable, i ‘que no té gens de sentit i que causa vergonya’ que s’inclogui en aquesta causa. Així mateix, el recurs lamenta que l’ordre de processament fa un relat del 20 de setembre i del referèndum del primer d’octubre amb una ‘interpretació totalment esbiaixada’.

Jordi Turull, Josep Rull i Jordi Sànchez també refusen en els seus recursos la rebel·lió perquè, segons que diuen, no hi va haver violència en cap moment. La defensa dels tres diputats de Junts per Catalunya (JxCat) considera que Llarena és ‘conscient de la debilitat de l’anterior qualificació’ i per això ara apunta inesperadament a sedició o conspiració a la rebel·lió.