29.12.2016 - 11:56
|
Actualització: 29.12.2016 - 13:15
El Tribunal Suprem espanyol ha enllestit la instrucció de la causa en què investiga l’ex-conseller de Presidència Francesc Homs, en relació amb la consulta del 9-. Li imputen delictes de prevaricació i desobediència i el jutge entén que va actuar de manera ‘arbitrària’ i amb la voluntat de desobeir la suspensió del Tribunal Constitucional espanyol.
El magistrat de la sala segona, Andrés Palomo del Arco, ha dictat sentència de transformació de les diligències prèvies en procediment abreujat i, en una sentència de trenta-tres folis, assenyala que la participació d’Homs en els fets constitueix un delicte de desobediència i prevaricació administrativa.
‘No va suspendre cap de les actuacions ni actes que es desenvolupaven per a la celebració de l’esmentada consulta, ni tan sols els que depenien directament del Departament de la Presidència, del qual era titular, tot i ser conscient de la suspensió acordada pel TC i la consegüent inviabilitat de la seva celebració’, apunta el magistrat. Dóna un termini de deu dies a la fiscalia perquè sol·liciti l’obertura de judici oral formulant escrit d’acusació o bé el sobreseïment de les actuacions.
La interlocutòria
En una interlocutòria, de 33 pàgines, el jutge precisa que Homs no només va ‘potenciar’ el desenvolupament del procés participatiu sinó que, a més, va ‘emparar’ altres activitats de caràcter ‘decisiu’ per a la celebració de la consulta, va realitzar contractacions després de la suspensió del Tribunal Constitucional i va comunicar la ‘no difusió’ de la campanya institucional per part d’alguns mitjans a l’organisme administratiu competent per tal de sancionar-los.
El magistrat també apunta com a indicis del delicte de prevaricació la carta remesa a T-Systems, encarregada del tractament informàtic de la consulta del 9-N, on l’exconseller afirmava que ‘els serveis i activitats de la companyia no estaven explícitament afectats per la providència de suspensió del Constitucional’.
L’instructor de la causa argumenta així que les resolucions adoptades per Francesc Homs van ser ‘arbitràries, omissives, actives i absolutament contràries a la Constitució’. ‘Aquestes resolucions, al marge del seu contingut, contrariaven de manera grollera l’ordenament jurídic’, sosté l’escrit d’Andrés Palomo del Arco, que afegeix que les disposicions de l’aleshores conseller vulneren la ‘legalitat ordinària i Constitucional’ perquè no tenen ‘cap base competencial’.
La interlocutòria judicial també diu que l’actuació de l’actual portaveu del PDECAT al congrés va suposar ‘una suplantació del poder constituent en fer prevaldre la voluntat pròpia, amb un menyspreu deliberat, de la resolució que suspenia la seva potestat per desenvolupar el procés participatiu’. Així, el Suprem entén que aquestes resolucions i disposicions van ser ‘injustes, contràries a dret i dictades amb plena consciència que eren il·lícites’.
Pel que fa als indicis del delicte de desobediència, el jutge recorda que aquest castiga ‘les autoritats o funcionaris públics que es neguen obertament a complir les resolucions judicials, decisions i ordres de l’autoritat superior’. L’escrit judicial afegeix que ‘tota l’exposició sobre el delicte de prevaricació és reveladora de la desobediència al Tribunal Constitucional per part de l’aforat, que va fer cas omís de la seva resolució’.
La interlocutòria del jutge Palomo del Arco conclou que Homs i la resta de processats pel 9N van seguir impulsant de manera ‘oberta, obstinada i pertinaç’ la consulta malgrat la suspensió per part del TC.
El portaveu del PDECAT al Congrés té ara un termini de 5 dies per recórrer aquesta decisió davant la sala Penal del Tribunal Suprem.
