17.04.2018 - 20:10
|
Actualització: 17.04.2018 - 21:33
TEMA DEL DIA
Desesperació. Nervis als despatxos del Suprem espanyol. La negativa de la justícia alemanya a lliurar Carles Puigdemont fa més mal que no es preveia a l’alta magistratura espanyola, sobretot tenint en compte que encara no és definitiva. O potser és per això i cerquen maniobres a la desesperada per fer canviar d’opinió el tribunal de Slesvig-Holstein. Només així s’entén que la sala d’apel·lacions aprofités un recurs de Jordi Sànchez per introduir una càrrega de tanta profunditat contra la justícia alemanya, que difícilment pot ajudar els interessos judicials espanyols. El to, el moment i el mètode que ha fet servir el Suprem espanyol és com si ja donessin per perduda l’euroordre que va emetre el jutge Pablo Llarena.
Irrita especialment els jutges espanyols que el tribunal alemany posi en el mateix pla allò que consideren un intent de trencar la unitat d’Espanya i uns incidents durant una manifestació contra l’ampliació de l’aeroport de Frankfurt, a càrrec de grups ecologistes, que són els que els jutges alemanys prenen com a base per negar que hi hagi hagut rebel·lió. En la interlocutòria retreuen als alemanys que si es parlés de la independència d’un land, la decisió del tribunal hauria estat diferent. Un retret que no agradarà gaire als seus homòlegs de Slesvig-Holstein. Però el problema no és el fet, sinó la tipificació del delicte i ací les dues administracions judicials no parlen el mateix idioma.
En la interlocutòria, el Suprem arriba fins i tot a reconèixer que si finalment no es pot demostrar l’existència de violència, es podria processar Puigdemont per sedició. És la primera vegada que la justícia espanyola admet dificultats per a provar una violència que no va existir, però que serveix de fonament de tot el seu relat. Ara, la justícia no és a la carta i no es pot canviar un delicte per un altre així com així. D’entrada, la sedició requeriria l’obertura d’un nou processament per aquest delicte, retirar l’euroordre actual i fer-ne una de nova, amb el ridícul internacional consegüent. A més, segons que ha explicat l’advocat Gonzalo Boye, a Alemanya la sedició es va derogar del codi penal el 1970.
Els nervis de la justícia espanyola que s’han vist avui també provenen de la reunió entre fiscals espanyols i alemanys que es va fer dijous de la setmana passada a la seu de l’agència per la cooperació judicial, Eurojust, a l’Haia, i que no va anar tan bé com els espanyols esperaven. Només cal comparar el desplegament mediàtic que va tenir l’anunci de la reunió amb l’explicació dels resultats, que va ser nul·la perquè es va dir que s’havia fet amb ‘total secretisme’. Fonts informades sobre la reunió parlen fins i tot de tensió entre les dues fiscalies pels intents de pressió completament de l’espanyola, fora de to. Un dels arguments que van adduir els fiscals espanyols, segons les mateixes fonts, és que hi havia una peça secreta que demostrava tots els delictes que s’imputen a Puigdemont però que no es podia fer pública. Un argument que no es van empassar els alemanys, que van marxar de l’Haia amb les mans buides.
En pocs mesos, es comença a veure que el relat judicial contra els dirigents independentistes ja té esquerdes, perquè no és creïble fora d’Espanya. Dins l’estat espanyol, el poder judicial té carta blanca per a fer el que li sembli. Pot inventar-se una situació de violència que no va existir, però a fora no és creïble. En la interlocutòria d’avui, la sala del Suprem assegura que hi hauria hagut una ‘massacre’ durant el referèndum si hi hagués hagut més agents de la policia espanyola i la Guàrdia Civil. Una evidència que van poder comprovar els més de dos milions de catalans que van anar a votar.
MÉS QÜESTIONS
Vuit funcionaris valencians demanen protecció per revelar casos de corrupció. El director de l’Agència de Prevenció i Lluita contra el Frau del País Valencià, Joan Llinares, ha informat avui que vuit funcionaris de diverses administracions han sol·licitat d’acollir-se a l’estatut del denunciant després de revelar possibles casos de corrupció. Llinares ha presentat avui a la comissió d’Economia de les Corts la memòria de corresponent a l’exercici del 2017, durant el qual l’agència va funcionar només l’últim trimestre. Així i tot, ja s’han presentat 35 denúncies d’ençà que va començar a treballar, el mes de juliol de l’any passat. La memòria recull que de les trenta-cinc denúncies presentades, 24 (68,5%) corresponen a l’àmbit de l’administració local, 8 al de la Generalitat Valenciana i 3 a l’apartat ‘altres administracions’. De les denúncies presentades, un 40% corresponen a contractació pública i un 22,8% a personal.
Càrrecs electes i personalitats nord-catalanes impulsen una Aliança per les Llibertats. El suport al procés cap a la independència i la denúncia de la repressió tindrà un nou instrument a Catalunya Nord: l’Aliança per les Llibertats a Catalunya. L’entitat, promoguda per càrrecs electes i personalitats de diversos àmbits, té voluntat transversal. Un dels impulsors, Pere Manzanares, ha explicat que es defineixen ‘com a demòcrates, republicans o simplement humanistes’. Segons que publica el diari L’Independent de Perpinyà, ha justificat així la formació del grup: ‘No podem romandre indiferents a l’ús coercitiu de la justícia per part del govern espanyol.’ Entre els càrrecs electes que hi participaran hi ha el senador François Calvet, la centrista Annabelle Brunet i el comunista Nicolás García, per posar alguns exemples. També tenen per objectiu conscienciar els francesos de la situació de Catalunya i pressionar el govern francès perquè no avali la repressió espanyola.
Armengol vol esglaonar l’arribada de creuers al port de Palma. El govern balear, l’Ajuntament de Palma i l’Autoritat Portuària ja han començat a treballar perquè els creuers arribin a la ciutat de manera més esglaonada. La presidenta Francina Armengol ho ha anunciat durant el ple del parlament, després de remarcar que el seu model turístic ‘no és el dels megacreuers’. El debat sobre el model turístic ha centrat el ple d’avui, poques setmanes abans de començar la temporada. Podem ha explicat que doblar l’impost turístic i aplicar la llei de lloguer turístic no han frenat l’arribada de turistes ni han fet baixar els preus dels habitatges, cosa que ha estat replicada per la consellera de Turisme, Bel Busquets, que ha assenyalat que aquests darrers sis mesos s’han donat de baixa prop de 600 pisos turístics il·legals només a Mallorca. Per una altra banda, la portaveu del grup del PP, Marga Prohens, ha retret a Armengol que la seva gestió ha fet caure les vendes de paquets turístics d’un 22%.
PEL FORAT DEL PANY
Un grup de 210 policies i guàrdies civils que van participar en la repressió del referèndum del primer d’octubre van gaudir aquest cap de setmana d’una estada a Múrcia, convidats per la patronal d’hoteleria Hostetur. En agraïment a la tasca feta, els agents i les seves famílies han pogut fer tot d’activitats a la costa murciana, que van des del submarinisme al cap de Palos fins a l’assistència a un concert de flamenc.
LA DADA
Amb pocs dies de diferència, José María Aznar i Eduardo Zaplana han fet conferències a València criticant el PP. En el cas de l’ex-president de la Generalitat, ha lamentat ‘la falta de rumb’ del partit a València.
LA XIFRA
El 96% dels estudiants de les Illes Balears tria l’examen de selectivitat en català. Ho ha explicat la presidenta del govern, Francina Armengol, responent a una pregunta de Ciutadans en què l’acusava de marginar el castellà.
TAL DIA COM AVUI
El 17 d’abril de 1931 les pressions del govern espanyol obliguen Francesc Macià a dissoldre la República Catalana proclamada feia només tres dies. Es constituirà la Generalitat, tot esperant que la República espanyola aprovi l’estatut d’autonomia de Catalunya.
