05.09.2018 - 01:50
Avui el Tribunal Suprem espanyol comença a estudiar les recusacions de les defenses dels presos polítics contra cinc jutges que formen part del tribunal de l’1-O. La sala 61 serà l’encarregada d’estudiar les al·legacions i de decidir si n’aparta els cinc magistrats, un pas previ a la fixació de la data del judici.
Dilluns la fiscalia general de l’estat va presentar un escrit al Suprem en què rebutjava les recusacions i insistia que a Catalunya hi va haver una ‘insurrecció alçada violentament per a aconseguir la ruptura de l’ordre constitucional, la desintegració de la unitat de la nació espanyola segregant-ne una part del territori, i la derogació fàctica de la seva constitució’. Argumenta que cal rebutjar unes recusacions que només són un intent ‘d’alterar la composició del tribunal i endarrerir la celebració del judici oral.’
L’incident de recusació és adreçat a Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez, Luciano Varela Castro i Antonio del Moral García. Tots ells –a excepció de Del Moral, que substitueix l’ex-fiscal general Julián Sánchez Melgar– van formar part de la sala que va admetre a tràmit la querella interposada per l’ex-fiscal José Manuel Maza el passat 31 d’octubre i que va desencadenar tot el procés judicial. Per això els processats demanen d’apartar-los-en.
La sala del 61, formada per magistrats hostils, és l’encarregada de resoldre aquesta mena d’incidents de recusació. La formen setze magistrats, inclòs el president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Lesmes, els presidents de les cinc sales i el magistrat més antic i el més modern de cadascuna. En aquest cas, el president de la segona, Manuel Marchena, no podrà formar-ne part, car és un dels magistrats que proposen de recusar.
Les recusacions, un pas previ per a fixar la data del judici
La resolució d’aquestes recusacions és un pas que cal abans de fixar la data de començament el judici contra els nou presos polítics, els ex-membres de la mesa del parlament (Lluís Coromines, Anna Simó, Ramona Barrufet, Lluís Guinó i Joan Josep Nuet), els ex-consellers en llibertat provisional (Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila) i l’ex-diputada de la CUP Mireia Boya.
A més, la fiscalia encara ha de presentar l’escrit d’acusació, en què fixarà els tipus penals i les penes que demanarà per cada dirigent independentista. Cal recordar que els ex-consellers presos són processats per rebel·lió i malversació: Forcadell, Sànchez i Cuixart per rebel·lió; Mundó, Borràs i Vila per desobediència i malversació; i els ex-membres de la mesa i Boya per desobediència.
El cas dels exiliats és diferent, atès que Llarena va decidir de separar la causa en una altra peça perquè els processos judicials engegats a Bèlgica, Suïssa, Alemanya i Escòcia arran de les euroordres no endarrerissin el judici contra els dirigents independentistes que van romandre a Catalunya.
