12.12.2023 - 19:51
|
Actualització: 12.12.2023 - 21:29
El Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat de facilitar al jutjat les actuacions que van avalar el CNI per utilitzar el programari Pegasus al mòbil del president de la Generalitat, Pere Aragonès, adduint que el govern espanyol continua sense desclassificar aquesta informació, considerada reservada o secreta.
Segons han informat fonts jurídiques a EFE, el magistrat del Suprem Pablo Lucas Murillo de la Cueva, responsable del control del CNI, ha denegat així la informació que li sol·licitava el jutge de Barcelona que investiga la querella presentada per Aragonès. En concret, el titular del jutjat d’instrucció 29 de Barcelona, que manté investigada l’ex-directora del CNI Paz Esteban, requeria el Suprem perquè certifiqués si va avalar l’ús de Pegasus al mòbil del president català i, en cas afirmatiu, remetés les actuacions judicials que el van fonamentar.
Aquestes autoritzacions judicials van ser mostrades el mes de maig per la mateixa Esteve, destituïda uns dies després, a la Comissió de Despeses Reservades del congrés espanyol, però segueixen constituint informació reservada o secreta, fet en la qual s’escuda el magistrat del Suprem per no lliurar les seves actes.
La qüestió no és menor, ja que el mateix Aragonès advertia en la querella que podria acusar de prevaricació el jutge del Suprem si es comprovava que havia autoritzat l’atac al mòbil amb Pegasus, en entendre que en cap cas seria legal espiar ciutadans per “raons polítiques”. De moment, el govern espanyol tampoc ha donat resposta al suplicatori que el jutge instructor va elevar el mes passat per sol·licitar la desclassificació de la informació reservada sobre l’ús del programari Pegasus sobre Aragonès, abans de prendre declaració com a investigada a la mateixa Esteve.
L’ex-directora del CNI recorre la desclassificació
El govern espanyol va obrir ahir la porta a la desclassificació dels documents reservats, quan es consideri oportú i els sol·liciti l’autoritat competent, però el jutge continua sense rebre aquesta informació clau per investigar l’espionatge a Aragonès, que demà interrogarà en la condició de querellant. De fet, han afegit a Efe fonts jurídiques, l’ex-directora del CNI investigada, representada per l’Advocacia de l’Estat a la causa, ha presentat un recurs contra la petició de desclassificació de la informació reservada sobre Pegasus, cosa que ha motivat que s’hagi ajornat la seva declaració, inicialment prevista per a demà.
Serà el mateix jutge instructor qui hagi de resoldre aquest recurs i, si el desestima, la qüestió acabarà en mans de l’Audiència de Barcelona, cosa que permet a la defensa de guanyar temps en la desclassificació dels documents, encara que fonts jurídiques diuen que l’apel·lació no té efectes suspensius. També la fiscalia s’ha adherit a alguns dels arguments esgrimits per l’Advocacia de l’Estat i, en concret, s’ha oposat a diligències en què el jutge requeria informació sobre la compra i l’ús del programa Pegasus per part del CNI, en considerar-les “prospectives”.
Aragonès vol saber qui va autoritzar l’espionatge
En la seva querella, Aragonès detalla que el seu mòbil va patir tres atacs informàtics el gener del 2020, en un context temporal relacionat amb “múltiples esdeveniments personals, professionals i polítics”, com les negociacions per a la investidura de Pedro Sánchez o la inhabilitació del president Quim Torra.
Davant la compareixença de demà davant del jutge, el president de la Generalitat, que tindrà l’obligació de contestar totes les preguntes que se li formulin, espera la màxima col·laboració de totes les parts per poder “arribar fins al final” i esbrinar qui va autoritzar l’espionatge. Amb la seva querella, el president català també pretén d’aclarir quin era el motiu pel qual el seu mòbil va ser atacat i en què s’ha utilitzat la informació extreta dels seus dispositius, segons fonts del Palau de la Generalitat.
