El Suprem torna a atacar els dirigents independentistes i diu que ‘només volen entelar l’honorabilitat de la justícia espanyola’

La sala especial del Tribunal Suprem espanyol –que s’encarrega de les recusacions de magistrats– ha fet pública avui la interlocutòria amb què va denegar les recusacions de les defenses de Carles Puigdemont, Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Raül Romeva, Josep Rull, Jordi Turull, Lluís Puig, Meritxell Borràs i Clara Ponsatí per excloure cinc magistrats del tribunal de l’1-O.

En un escrit de 21 pàgines, el Suprem diu que les acusacions de politització del procés ‘només volen entelar l’honorabilitat de la justícia espanyola’ i que la causa se centra en suposats delictes, ‘no sobre objectius polítics’.

Segons la sala especial, les denúncies de politització que fan les defenses són genèriques i sense justificació. ‘El fet que algú cerqui un objectiu polític com és la secessió de Catalunya no exclou que pugui cometre delictes greus per assolir aquesta finalitat’, afirmen els magistrats.

A més, diuen que el fet que els magistrats participessin en les deliberacions sobre l’admissió a tràmit de la querella ‘no implica, per si mateix, contaminació’. També justifica que el cas sigui al Suprem i no al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, adduint la naturalesa dels fets que es jutgen, que van més enllà, diu, del territori català. ‘Trencar els llaços amb l’estat al qual es pertany no pot ser caracteritzar com quelcom que s’esgota en l’àmbit català’, sosté.

És l’argumentació de la decisió que ja va comunicar el 5 de setembre quan va tancar la porta a les recusacions contra Manuel Marchena, Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo, Luciano Varela i Antonio del Moral. Són jutges que segons les defenses s’han d’apartar del cas per manca d’imparcialitat, perquè són els mateixos que van admetre a tràmit la querella de la fiscalia per rebel·lió i perquè tenen contactes personals i professionals amb el jutge Llarena.

‘No consta que els magistrats recusats fessin res més sinó rebre la querella, constatar que reunia les condicions requerides i passar la causa a l’instructor’, diu l’escrit. ‘No es pot dir que hagin entrat a examinar els fets de la causa ni hagin fet valoracions jurídiques ni hagin pres decisions que puguin afectar la marxa del procés’, argumenta. La sala també rebutja els arguments de les defenses que acusaven els magistrats d’haver tingut contactes constants amb l’instructor de la causa, Pablo Llarena. Segons l’escrit, ‘és una pura suposició que els recusants no sustenten en cap indici’. I conclou: ‘Ser companys d’un mateix òrgan jurisdiccional no condueix necessàriament a fer confidències irregulars, ni menys encara a trencar els deures legals i deontològics.’