El Suprem denega la llibertat condicional dels presos durant el judici amb arguments polítics

El Tribunal Suprem espanyol ha denegat la llibertat provisional als nou presos polítics, desestimant la petició de les defenses perquè els apliquessin mesures cautelars alternatives a fi de garantir-los el dret de defensa durant el judici. El tribunal diu que ‘s’ha intensificat el risc de fugida’ perquè hi ha ‘contactes amb l’estranger que podrien facilitar-la’. I es pronuncia sobre el cas del diputat kurd Selahattin Demirtas, en presó preventiva, en relació amb el qual el Tribunal Europeu de Drets Humans va dir que l’estat turc havia vulnerat els seus drets polítics i els de tots els electors.

El Suprem diu que són casos diferents perquè Demirtaş era un dirigent opositor i, en canvi, els presos polítics eren membres del govern. No fa esment del fet que ni Jordi Sànchez ni Jordi Cuixart no ho eren pas. Aquest és l’argument que desplega: ‘No expressaven la silenciada veu discrepant enfront d’una política hegemònica que s’imposa sense contrapesos. Els polítics cautelarment privats de llibertat, la situació dels quals les defenses identifiquen amb la captivitat del senyor Demirtas, es trobaven plenament integrats en les estructures d’exercici del poder autonòmic. La pretesa equiparació entre les mesures cautelars que afecten els processats i l’empresonament de l’opositor turc, que és en l’origen de la sentència del Tribunal Europeu, és vista per la sala com una estratègia defensiva respectable, però sense viabilitat per la manca de similitud amb els fets que seran objecte d’enjudiciament. No hi ha persecució per les idees. No es criminalitza cap ideologia. De fet, la ideologia que amb tanta legitimitat democràtica professen els recurrents sosté ara al mateix govern autonòmic i és present a les institucions de les quals la majoria dels processats formaven part. No s’ha posat pas en qüestió una manera de pensar, una concepció rupturista de les relacions entre els poders de l’estat. El dia a dia de l’activitat política demostra la llibertat amb què aquestes idees són defensades a les institucions i els fòrums nacionals i internacionals de debat polític.’

En canvi, el tribunal utilitza justament l’activitat política del govern i les reunions que fa per bastir l’argumentació segons la qual hi ha més risc de fugida. Diu que això és així perquè hi ha ‘estructures de poder organitzades fora del territori espanyol’ –en referència al Consell per la República– amb les quals membres del govern s’han reunit. Ho diu així: ‘És un fet notori l’existència fora del territori espanyol d’estructures de poder organitzades, posades al servei d’aquells processats que han pres la determinació de sostreure’s de la crida d’aquesta sala. De fet, algunes autoritats i membres actuals del govern i el Parlament de Catalunya –com han publicitat àmpliament els mitjans de comunicació– s’han desplaçat per mantenir reunions amb les persones integrants d’aquestes estructures, algunes de les quals també processades en aquesta causa i declarades en rebel·lia. Aquesta realitat intensifica clarament el risc de fugida, perquè posa de manifest l’existència d’una certa infrastructura a l’estranger que podria facilitar la fugida dels processats.’

Vegeu ací la resolució el Suprem: