24.09.2019 - 01:50
|
Actualització: 24.09.2019 - 07:26
La secció quarta de la sala contenciosa-administrativa del Tribunal Suprem espanyol delibera avui a partir de les 10.00 sobre l’exhumació de Francisco Franco del Valle de los Caídos. Els sis magistrats tindran sobre la taula el recurs de la família del dictador que s’oposa a la decisió del govern espanyol de traslladar les restes mortals al cementiri del Pardo (Madrid). El Suprem va suspendre cautelarment l’exhumació pocs dies abans de la data prevista, el 10 de juny de 2019, tot esperant d’analitzar a fons el recurs de la família. Els descendents del dictador insisteixen a portar-lo a la cripta de la catedral de l’Almudena, situada al bell mig de Madrid. Així doncs, la sala presidida per Jorge Rodríguez Zapata haurà de decidir si autoritza l’exhumació i fixar la destinació de les restes.
La previsió és que els magistrats votin i decideixin avui, però fonts jurídiques no asseguren que la decisió no es pugui allargar. Col·lectius de Memòria Històrica, sota el lema #NiValleNiAlmudena, han convocat una concentració davant el tribunal a les 11.00 per reclamar l’exhumació.
A banda el recurs de la família, la sala també haurà de pronunciar-se més endavant sobre els recursos de la Fundació Francisco Franco, l’Associació de la Defensa del Valle de los Caídos i la comunitat benedictina, que es resoldran d’acord amb la decisió d’avui.
Un procés administratiu llarg
L’executiu espanyol va començar els tràmits de l’exhumació el 24 d’agost de l’any passat. Feia poc que Pedro Sánchez havia arribat a la Moncloa, després de guanyar la moció de censura. El consell de ministres va aprovar un reial decret per canviar el text de l’article 16.3 de la llei de Memòria Històrica i va indicar que només podien estar enterrats al Valle de los Caídos persones que haguessin mort en la guerra de 1936-1939. Una setmana més tard, va emprendre un procediment administratiu per a exhumar Franco, en compliment d’aquest canvi.
Tot i que s’esperava que el procediment fos més ràpid, es va anar endarrerint. el govern espanyol al·legava que calia ser ‘garantista’ en tot moment, de manera que donava opció a la família i als altres actors implicats perquè presentessin les al·legacions que consideressin. El 15 de febrer d’enguany, el consell de ministres espanyol va considerar acabat aquest procediment i va ordenar l’exhumació de Franco del Valle de los Caídos.
Tal com estableix el procediment administratiu, ha de ser la família la que –de manera conjunta– comuniqui al govern espanyol on vol inhumar les restes del familiar. Els descendents del dictador van insistir a portar-lo a la cripta de la catedral de l’Almudena, on ja hi ha enterrada la seva filla, Carmen Franco Polo.
L’executiu de Sánchez s’hi va oposar. Adduí un informe de la delegació del govern espanyol a Madrid que exposava que implicaria ‘riscs evidents per a la seguretat i alteració de l’ordre públic’ i, a més, que contravindria la llei de memòria històrica perquè permetria l’exaltació d’un dictador en un espai públic.
El govern espanyol va demanar a la família que proposés un altre lloc que complís els requisits legals. Finalment, com que no ho va fer, el 15 de març l’executiu va anunciar que reinhumaria les restes del dictador al cementiri de Mingorubio, a El Pardo, on ja hi ha un panteó familiar i hi ha enterrada l’esposa, Carmen Polo. I va fixar la data del 10 de juny.
La família Franco va presentar un recurs contenciós-administratiu al Tribunal Suprem, en què demana –a banda de no permetre l’exhumació– que s’aturi com a mesura cautelar fins que els magistrats no hagin resolt sobre el fons de la qüestió. El Suprem va acceptar la mesura cautelar per evitar el perjudici de treure les restes i haver-les de retornar al Valle de los Caídos.
