03.10.2018 - 13:51
|
Actualització: 03.10.2018 - 15:07
La Sala Segona del Tribunal Suprem ha confirmat la condemna a 4 anys i 6 mesos de presó a l’ex-ministre i expresident de Bankia, Rodrigo Rato, per un delicte continuat d’apropiació indeguda en el cas de les ‘targetes black’, destapat pel moviment 15MpaRato i Xnet. La resolució fa seves pràcticament totes les línies mestres de la sentència de l’Audiència Nacional. En el text, la Sala Segona del Suprem afirma que Rato ‘va mantenir i ampliar un sistema pervertit des del seu origen’ que va arribar a apropiar-se de 12 MEUR. Ara serà l’Audiència Nacional qui hagi d’executar la sentència i determinar com i quan ha d’ingressar a la presó. A banda de Rato, hi ha 63 condemnats amb penes que oscil·len entre els 4 mesos i els 4 anys i mig de Rato. El Suprem estima una atenuant molt qualificada de reparació del dany a tots els que van retornar els diners a Bankia i el FROB.
El passat 23 de febrer, l’Audiència Nacional va dictar sentència sobre el cas de les ‘targetes black’. Tots els acusats van recórrer al Suprem que aquest dimecres ha fet pública la seva decisió en una sentència de 456 pàgines. La Sala Segona manté la condemna al principal acusat, Rodrigo Rato, i li imposa 4 anys i mig de presó.
Rato es converteix en el màxim condemnat després que l’ex-president de Caja Madrid, Miguel Blesa, es suïcidés l’estiu passat i, per tant, s’hagi extingit la seva responsabilitat penal. La Sala considera acreditat que des de 1988 càrrecs de Caja Madrid i, posteriorment Bankia, van planificar un sistema de targetes de funcionament opac per a ús del propi president, membres dels seus òrgans, consellers i també membres de la comissió de control.
Als titulars de les targetes no se’ls exigia cap mena de justificació de les despeses, les quantitats s’assignaven sense passar per Hisenda i no formaven part de les retribucions pactades amb els dirigents ni de les dietes.
La sala distingeix entre Rato i Blesa com autors d’un delicte continuat d’apropiació indeguda i la resta de directius que són considerats cooperadors necessaris del mateix delicte. La sentència carrega durament contra els condemnats i els acusa d’aprofitar-se d’un sistema sabent que era il·legal. “Cap persona amb una formació mínima podria entendre de manera raonable que unes percepcions opaques i ocultes poguessin estar justificades en les normes aplicables”, recull el text.
Entra a presó Rato?
La sentència del Tribunal Suprem és ferma i, per tant, Rato ha de complir la pena de 4 anys i 6 mesos de presó. La sentència l’ha d’executar l’Audiència Nacional que serà, doncs, qui determini com i quan ha d’ingressar Rato a la presó. Es pot donar el cas que ofereixi al condemnat un període d’ingrés voluntari o que estableixi que cal celebrar una ‘vistilla’ per valorar altres mesures cautelars. Això ho determinarà l’Audiència Nacional que haurà d’emetre una resolució.
A més, la defensa de Rato encara té una altra via per evitar l’execució de la sentència i pot recórrer en empara al Tribunal Constitucional per sol·licitar-li que aturi l’execució de la sentència.
En el cas de Rato, el Suprem no li aplica l’atenuant de reparació del dany tot i que va retornar els diners que va usar amb la seva targeta personal consideren que la seva responsabilitat és molt més gran. La sentència estima que durant la seva etapa a la presidència de Bankia, es van gastar 2,6 MEUR i 9,3 MEUR durant l’etapa del seu predecessor, Miguel Blesa. Ja s’havia establert que la responsabilitat era solidària per part de Blesa i Rato, que havien de respondre en cas de condemna ferma per les quantitats de la resta de condemnats.
Reducció de pena a l’ex-directiu Sánchez Barco
En el cas de l’exdirectiu de Caja Madrid Ildefonso Sánchez Barcoj (exdirector general de mitjans), la sala estima parcialment el seu recurs i rebaixa la pena imposada per l’Audiència Nacional de 2 anys i 6 mesos a 1 any menys un dia. El Suprem entén que ha de ser condemnat per un únic delicte continuat d’apropiació indeguda i no per dos delictes (un cop a cooperador necessari i un altre com a còmplice), tal com va determinar l’Audiència Nacional. També se li aplica l’atenuant molt qualificada de reparació del dany. Sánchez Bacoj era l’encarregat de dur a la pràctica l’estratègia dissenyada per Blesa i Rato. També rebaixa per sota el llindar dels dos anys la pena a Francisco José Moure i Antonio Camara.
La sentència del Suprem també iguala per a tots els condemnats l’atenuant de reparació del dany. L’Audiència Nacional havia distingit entre aquells que havien ingressat els diners abans del judici (atenuant molt qualificada) i els que ho van consignar quantitats judicialment per cobrir possibles responsabilitats (atenuant simple). En canvi, el Suprem estableix que per un “criteri d’igualtat” i els aplica a tots una atenuant molt qualificada. Això suposa rebaixar en mesos la condemna d’una desena d’exconsellers.
Un cop estudiats els recursos i amb sentència ferma, a banda de Rato hauran d’entrar a la presó (amb penes superiors als 2 anys) un total de catorze exdirectius i exconsellers de l’entitat.
