El Suprem confirma l’absolució de José Téllez pels cartells a favor del referèndum

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’absolució de l’ex-tinent batlle de Badalona José Téllez d’un delicte de desobediència per haver tornat uns cartells de propaganda electoral del referèndum del Primer d’Octubre que una patrulla de la Guàrdia Urbana havia requisat a militants d’Òmnium Cultural, entre ells el seu president, Jordi Cuixart. Aquell dia, quan la policia local va prendre’ls els cartells, Téllez va parlar a banda amb els agents i els va instar a tornar els cartells, però s’hi van negar dient que complien ordres de la fiscalia d’aturar els preparatius del referèndum. Téllez els va recordar que Dolors Sabater, aleshores batllessa de Badalona, havia presentat un recurs contra les ordres de la fiscalia, però els agents no van canviar de parer. Finalment, Téllez, que era el màxim responsable de l’Ajuntament de Badalona present, va recuperar els cartells i els va tornar als militants d’Òmnium.

🔴EXCLUSIVA: Imatges inèdites dels fets pel quals s'acusa al regidor de @GuanyemBDN @JoseTellezBDN d'un presumpte delicte de desobediència greu. Al vídeo també apareix el president d'@omnium, @jcuixart. Totes les imatges a les 20:30h a Televisió de #Badalona pic.twitter.com/AbKC7kooIc

— Badalona Comunicació (@bdncom) January 7, 2019

La fiscalia havia presentat un recurs en contra de la sentència de l’Audiència de Barcelona que l’havia absolt, però el Suprem considera que el relat dels fets provats de la sentència recorreguda “no concreta que l’acusat hagués rebut o fos destinatari de cap ordre”, una condició imprescindible per a considerar que hi va haver desobediència. A més, el Suprem diu que “ni tan sols els agents, davant l’actitud de l’acusat, van ordenar-li que canviés d’actitud –com potser haurien fet si no fos un regidor– ni tampoc les instruccions de la fiscalia tenien José Antonio Téllez Oliva com a destinatari”.

La sentència diu que Téllez estava al cas de l’ordre de la fiscalia i que la seva conducta desprèn “l’aroma del fet antijurídic, que s’oposa al dret”, però que els fets no poden ser considerats desobediència, únic delicte demanat per l’acusació.