28.10.2022 - 12:58
|
Actualització: 28.10.2022 - 16:11
El Tribunal Suprem espanyol ha refusat els recursos contra l’absolució del banquer Rodrigo Rato i trenta-tres acusats més per la sortida a borsa de Bankia. Els magistrats han desestimat els recursos de l’Associació Espanyola d’Accionistes Minoritaris de Societats Coitzades (AEMEC) i l’empresa Bochner España S.L. contra la sentència de l’Audiència espanyola que els va absoldre dels delictes de falsedat documental, falsedat comptable i estafa. Els magistrats del Suprem conclouen que no hi ha motius per a posar en qüestió aquella sentència i que no es va vulnerar el dret dels afectats a la tutela judicial efectiva, i a més els imposa el pagament del cost del procés.
L’Audiència espanyola va concloure que la sortida a borsa de Bankia el 2011 disposava del vist-i-plau de tots els supervisors, també del Banc d’Espanya, la CNMV, el FROB i l’Autoritat Bancària Europea, i que, contràriament al que sostenien les acusacions, el fulletó de l’operació contenia informació certa sobre la situació financera de l’entitat.
A més de Rato, la decisió del Suprem confirma l’absolució de l’ex-ministre d’Interior espanyol Angel Acebes, l’ex-conseller executiu de Bankia José Manuel Fernández Norniella i els ex-vice-presidents José Luis Olivas i Francisco Verdú.
Els dos recursos que han estat refusats es van interposar fa més de dos anys per vulneració de la tutela judicial efectiva i infracció de la llei processal per error en la valoració de l’informe que havien emès els pèrits del Banc d’Espanya. La fiscalia s’havia oposat als recursos i havia demanat que fossin rebutjats.
Els magistrats del Suprem recorden que el procés a l’Audiència espanyola va comptar amb la participació de 59 testimonis i l’informe de 18 pèrits i que tot el procés de sortida a borsa va estar supervisat pel Banc d’Espanya, i conclouen que no hi ha prou elements per a considerar que les decisions dels jutges de l’audiència van ser “arbitràries, absurdes o sense fonament”.
“No observem cap error palmari, ni arguments absurds que puguin determinar una declaració de nul·litat”, sosté el Suprem, que conclou que no hi ha cap motiu per a qüestionar la decisió de l’Audiència espanyola –adoptada per unanimitat– i, per tant, “no hi va haver cap mena d’indefensió o de vulneració del dret a la tutela judicial efectiva”.
La causa va començar gràcies a la querella presentada per l’acusació particular 15MpaRato, la plataforma ciutadana sorgida del moviment dels indignats i que ha tingut el suport de l’organització Xnet.
