06.06.2017 - 17:05
Condemna la companyia a reposar els treballadors en les condicions que gaudien abans d’aquesta data
MADRID, 6 (EUROPA PRESS)
La Sala social del Tribunal Suprem ha confirmat la nul·litat de les mesures adoptades per Panrico, a partir de l’acord de 19 de maig del 2015 d’externalització del servei de logística, per no respectar el procediment previst en l’Estatut de Treballadors per a la modificació substancial de les condicions de treball i la condemna a reposar els treballadors en les condicions que gaudien abans d’aquesta data.
En concret, la sentència ha estimat de forma parcial el recurs interposat per Panrico i ha confirmat en part la sentència de l’Audiència Nacional que va declarar nul·les les mesures contemplades en el pla de reorganització dels treballadors afectats per l’externalització del servei de logística, que inicialment incloïa l’extinció de 87 contractes de treball.
Per evitar els acomiadaments, l’empresa va oferir als treballadors afectats dues opcions de recol·locació. L’opció A sense indemnitzar i l’opció B indemnitzada, mentre que els que no van triar cap de les dues opcions, es plantejava la C, és a dir, l’extinció del contracte.
La sentència destaca que l’acord impugnat es va aconseguir dins del tràmit de negociació del conveni col·lectiu, buidant de contingut l’article 41.4 ET, sense realitzar el període de consultes pertinent, ni aportar l’empresa documentació necessària perquè els representants dels treballadors coneguessin la situació i poguessin intervenir-hi.
La Sala ha assenyalat que, en tractar-se d’una modificació substancial de les condicions de treball, “cap dubte cap de la necessitat de seguiment del tràmit de consultes amb els representants legals dels treballadors, necessari per al control de la concurrència de la causa al·legada, l’exigència d’aportació documental, i la manera de comunicació de la decisió al treballador amb conseqüències i implicacions que no s’evidencien en el supòsit d’impugnació de conveni col·lectiu, com pot ser la possibilitat d’extinció indemnitzada del contracte amb efectes sobre la indemnització corresponent i les prestacions d’atur”.
VOTS PARTICULARS
La sentència ha comptat amb un vot particular “discrepant” de la magistrada María Lourdes Arastey, ja que creu que s’hauria d’haver abordat en profunditat quina era la naturalesa dels acords de 19 de maig del 2015, ja que d’ells arrenca la decisió empresarial col·lectiva impugnada.
D’acord amb el fiscal, la magistrada afirma que l’acord, que qualifica de “sorprenent”, es mantenia en una zona de “difícil equilibri” entre la figura de la modificació substancial de condicions i l’acomiadament col·lectiu, com també va informar el fiscal.
Per la seva banda, el magistrat Ángel Blasco Pellicer en un altre vot particular al qual s’adhereixen Luis Fernando de Castro, José Luis Gilolmo, José Manuel López i Miguel Ángel Luelmo, exposa que caldria admetre el recurs de Panrico i anul·lar la sentència recorreguda.
