27.03.2018 - 13:02
|
Actualització: 27.03.2018 - 14:04
El Tribunal Suprem espanyol ha citat pel pròxim 25 d’abril les defenses d’Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau per a presentar oralment els seus respectius recursos de cassació contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel cas de la consulta del 9-N. Els condemnats no estan citats i seran els seus advocats els qui plantejaran oralment els arguments dels seus recursos que ja van presentar per escrit fa prop d’un any.
A partir d’aquell dia, els magistrats deliberaran sobre els recursos presentats i dictaran sentència. La fiscalia va decidir no presentar cap recurs, però es va oposar als recursos de les defenses. A més de les condemnes per inhabilitació de càrrec públic, Mas va ser condemnat pagar una multa de 36.500 euros, Ortega 30.000 euros i Rigau 24.000 euros.
El recurs de Mas argumenta que la sentència afecta els drets fonamentals, tant dels polítics afectats com d’un nombre molt significant de ciutadans, i conclou que vulnera diversos articles de la Constitució espanyola com el que garanteix la llibertat ideològica (article 16), d’expressió (article20.1) i de participació en assumptes públics i accés a càrrecs públics (article 23).
També argumenta que ‘no li correspon al jutge penal ampliar l’àmbit afectat per la inhabilitació especial fins a l’extrem d’impedir la concurrència com a candidat de processos electorals’. Per això, demana que Mas sigui absolt o, com a màxim i subsidiàriament, que se l’inhabiliti per a tornar a exercir de president de la Generalitat, però no pas ser càrrec de govern o càrrec electe a qualsevol nivell administratiu.
Així, recorda que cap dels actes jutjats pel TSJC estaven relacionats amb les atribucions o funcions pròpies d’un parlamentari o un altre càrrec electe. Per això, com que la pena d’inhabilitació és especial i no general, no es pot fer una analogia entre el càrrec de president del govern i convertir-la en una ‘supressió genèrica del dret fonamental de sufragi passiu’. En aquest sentit, diu que cal argumentar la inhabilitació general i limitar-se a les ‘similituds de funcions i atribucions dels diversos càrrecs i llocs de treball’. Per això, considera que no hi ha similitud entre les funcions executives i administratives del ‘màxim rector del poder executiu de Catalunya i les funcions encomanades a un membre electe integrant del poder legislatiu del Parlament de Catalunya, el Parlament Europeu o les Corts Generals’.
També al·lega la denegació indeguda d’una prova, concretament l’informe del 17 de novembre del 2014 de la junta de fiscals de Catalunya, que unànimement van interpretar el contingut de la providència del TC del 4 de novembre en ‘termes idèntics’ que els advocats defensors de Mas, Ortega i Rigau. El lletrat recorda que la junta de fiscals estava formada per ‘un grup de prestigiosos juristes encapçalats pel fiscal superior de Catalunya, José María Romero de Tejada, imparcials i sense gens d’interès’. Així, sobre el delicte de desobediència, com ja va fer durant el judici, el lletrat recorda que la jurisprudència estableix que hi ha d’haver una ordre ‘precisa, singular, concreta i categòrica’ dirigida a un destinatari concret, cosa que no va succeir en aquell cas i sí que va existir en notificacions posteriors del TC a càrrecs del govern i del Parlament.
La jurisprudència també estableix que la desobediència es produeix quan, un cop rebuda l’ordre amb els requisits mencionats, hi ha una ‘oposició i negativa tenaç, rebel, oberta, contumaç i reiterada’, cosa que, segons la defensa de Mas, tampoc es va donar en aquesta ocasió. La sentència assegura que es van donar les ordres oportunes per fer efectiu el procés participatiu però, segons el recurs, no consten en fets provats ni en els fonaments jurídics de la sentència del TSJC cap acte en aquest sentit amb posterioritat al 4 de novembre, data de la providència del TC que marca l’inici del possible delicte de desobediència. A més, justifica l’omissió de Mas de no anunciar que suspenia el procés participatiu argumentant que davant dels comportaments ‘contradictoris’ del TC i la ‘passivitat’ del ministeri fiscal, simplement va ‘retardar l’adopció d’una decisió definitiva perquè considerava que no quedaven clars els contorns de l’actuació que se li exigia’.
En aquest context conclou que el contingut de la resolució del TC era ‘clarament indefinit i genèric i amb una calculada falta de concreció’, i, per tant, no es va produir una negativa oberta. Així, el text defensa que Mas, Ortega i Rigau van actuar amb la convicció que l’acte de participació de voluntaris i ciutadans en general era, en si mateix, legítim i no estava afectat per la suspensió, i defineix el 9-N com un acte de participació executada per i per a la ciutadania, com a exercici de la llibertat d’expressió, ideològica i de participació política.
El recurs recorda que l’informe del Consell Assessor per a la Transició Nacional no es va fer ‘ad hoc’ per la consulta del 9-N del 2014, ja que es va fer el 25 de juliol del 2013. L’informe concloïa que difícilment els actes relatius a una consulta podien considerar-se delictius, excepte si es forcés la seva interpretació. Per tot això, considera que no hi va haver cap voluntat delictiva ni de desobediència en l’ex-president Mas, sinó que, com a màxim, hi va haver error de prohibició invencible, és a dir, que era impossible que l’aleshores president del govern sabés que estava infringint la llei, davant de tants elements que avalaven la possible legalitat del procés participatiu i els pocs i poc concrets elements que podien fer sospitar de la seva suposada il·legalitat.
Per això, subsidiàriament també demana que es tingui en compte una eximent completa per ‘dubtes indissipables o irresolubles’. De fet, considera que el procés participatiu ‘d’iniciativa institucional’ sí que es va aturar després del 4 de novembre, i només es va mantenir la part que afectava voluntaris i electors. Conclou que en tot moment es va obrar amb la intenció de respectar el contingut bàsic de la providència del TC, evitant a la vegada que afectés ‘indegudament’ un ‘legítim acte d’expressió de l’opinió política de la ciutadania’.
Recursos d’Ortega i Rigau
Els recursos d’Ortega i Rigau, molt similars, també demanen l’absolució de l’ex-vicepresidenta i l’ex-consellera i qualifiquen de ‘desproporcionada’ la sentència del TSJC. Ortega i Rigau consideren que els fets provats no suposen un delicte de desobediència, ja que no es compleixen diversos requisits establerts per la jurisprudència per aquest delicte, com l’advertiment exprés o la reiteració, com en el ‘cas Atutxa’ o fins i tot de magistrats i fiscals en situacions similars que han desobeït sentències judicials, i, com a molt, hi hauria un error de prohibició, que consisteix en el fet que era impossible que les acusades, inexpertes en dret, sabessin que aquells fets eren delicte perquè no considerava que estigués desobeint el TC.
En aquest sentit, l’advocat de Rigau recorda que la fiscalia no es va querellar contra el diputat de CSQP Joan Josep Nuet tot i votar a favor d’un referèndum unilateral perquè ‘no pretenia incomplir els mandats del TC ni impulsar el procés constituent’ i recorda les converses de l’ex-ministre espanyol Jorge Fernández Díaz on deia que la fiscalia podia ‘afinar’ alguns assumptes.
En cas que fos condemnada, l’advocat d’Ortega recorda que se la va jutjar per la seva actuació com a membre del govern i considera que la inhabilitació especial s’hauria de cenyir únicament a càrrecs de govern de l’àmbit autonòmic, com diu la jurisprudència del TC, i no estendre-la a càrrecs electes de nivell estatal i local, cosa que ‘afectaria de manera injustificada al seu dret a participar dels assumptes públics’.
També demana que el temps d’inhabilitació es redueixi de 21 a 6 mesos i la multa de 30.000 euros al mínim legal. Per a Rigau, el seu lletrat reclama passar de 18 mesos a un i mig d’inhabilitació, i de 24.000 euros al mínim legal, recordant que va ser condemnada a pagar 100 euros diaris, mentre que altres condemnats, com Rodrigo Rato, Ángel Blesa o Iñaki Urdangarin hauran de pagar quotes de 10 o 20 euros diaris.
Pel que fa a la inhabilitació, també demana que només s’apliqui a càrrecs de govern, i no pas a càrrecs electes. Els motius dels recursos d’Ortega i de Rigau es basen en un el tracte discriminatori respecte d’altres situacions en les quals el govern espanyol ha desobeït diverses sentències del TC sobre beques universitàries o assignació tributària de l’IRPF a finalitats socials. Així mateix, consideren que el TSJC no va tenir en compte la reforma que va treure del Codi Penal el delicte de convocatòria de referèndums il·legals, i, a més, va aplicar retroactivament de forma desfavorable la reforma de la Llei Orgànica del TC, aprovada el 2015, que preveu que l’alt tribunal pugui fer executar directament les seves pròpies sentències.
Així, recorden que el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, i la junta de fiscals de Catalunya van considerar que el procés participatiu no havia de tenir conseqüències penals i per això considera la sentència una ‘evident extralimitació de la jurisdicció penal’. També consideren que la sentència vulnera la llibertat d’expressió i el dret a participació en assumptes públics per castigar-se penalment el que ‘només és una actuació estrictament política’.
Així, Ortega i Rigau haurien complert les seves funcions com a vice-presidenta i consellera, respectivament, en funció d’un mandat democràtic del Parlament a partir d’un programa electoral. Igualment, recorden que es va cancel·lar la consulta popular quan el TC ho va dictaminar i es va transformar en un procés participatiu que no va ser impugnat davant del TC fins quatre dies abans de celebrar-se i moltes setmanes després de convocar-se.
Poc més d’un mes després de presentar el recurs, Ortega va sol·licitar al TSJC que executés la sentència. D’aquesta manera, Ortega arribaria a temps per presentar-se a les pròximes eleccions municipals, el maig del 2019, si així ho decideix. Per contra, els advocats de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i de l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau no van fer cap petició en aquest sentit. En el seu escrit, l’advocat d’Ortega al·legava que ‘la sentència ja s’estaria executant’ i que en el cas que la sentència sigui confirmada pel Tribunal Suprem espanyol i entrés en vigor la inhabilitació ‘la condemna real no es veuria circumscrita a la inhabilitació imposada en condemna, sinó que aquesta se sumaria la inhabilitació efectiva’ des que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va emetre la seva sentència. Per tant, entén la defensa de l’ex-vicepresidenta, la condemna efectiva seria ‘molt més gran’ i calcula que seria més del doble de la inicialment imposada.
D’altra banda, l’advocat d’Ortega deixa clar que l’ex-vicepresidenta estaria interessada en l”execució provisional’ de la sentència tot i que sotmesa ‘al resultat del recurs, que pogués determinar una reducció o revocació de la condemna’.
Escrit d’oposició de la fiscalia
La fiscalia tenia la intenció inicial de presentar recurs per condemnar per prevaricació els tres acusats, però com que el TS va descartar aquest delicte en el cas d’Homs, finalment va descartar presentar el recurs, però sí que va presentar un escrit d’oposició als recursos de les defenses. En el seu escrit, on també s’oposava a la celebració d’una vista oral, el fiscal argumentava que el recurs no té fonaments perquè bona part de les qüestions van ser resoltes durant el judici –i posterior condemna- a l’exconseller Francesc Homs, i nega que s’hagi produït indefensió dels condemnats.
El fiscal nega, entre altres, que el TSJC cometés cap error de procediment en no acceptar com a prova documental l’ofici de la Junta de Fiscals de Catalunya del 27 de novembre del 2014, que van tancar la porta a formular cap querella contra el 9-N. Segons la Fiscalia, la queixa per aquest fet ‘no té fonament’ perquè ja es va resoldre durant el judici a Francesc Homs i perquè és un document ‘de deliberació interna’ dels òrgans del Ministeri Fiscal i perquè la Fiscalia de Catalunya va acabar canviant de criteri per ordre del fiscal general de l’estat espanyol.
La Fiscalia també rebutja els arguments de Mas, Ortega i Rigau sobre el fet que el Tribunal Constitucionalespanyol (TC) no els va enviar un requeriment personal. Segons el fiscal, independentment d’aquest fet, el TC ‘és un òrgan amb potestat jurisdiccional en matèria constitucional i les seves resolucions són executives’. ‘N’hi ha prou amb una lectura contextualitzada de la providència dictada pel TC per captar l’abast d’allò que està prohibit’, sosté, i ‘l’objecte de la suspensió era inequívoc’.
Per últim, rebutja que els condemnats no volguessin desobeir la sentència del TC. Segons el fiscal, la sentència del TSJC deixa clara ‘la voluntat de desobeir’ i hi ha ‘diversos elements’ que justifiquen la comissió d’un delicte de desobediència, principalment el fet que ‘els termes literals de la providència del Tribunal Constitucional espanyol eren absolutament clars’.
