El Suprem censura la llibertat ideològica de la UPF per la crítica a la sentència de l’1-O

El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat l’acord de la Junta Electoral espanyola (JEC) contra la llibertat ideològica del claustre de la Universitat Pompeu Fabra. El Suprem diu que el manifest que va aprovar el claustre l’octubre del 2019 criticant la sentència del Suprem contra el procés vulnerava la neutralitat política i que no està emparat per la llibertat ideològica de la universitat.

El manifest expressava el “rebuig de les condemnes dels presos polítics catalans i de la judicialització de la política”. Qui va denunciar el manifest fou un professor de la universitat, Andrés Betancor, que havia estat fins aquell mateix any membre de la JEC però se n’havia hagut d’apartar quan es va saber que ell, que hi formava part a proposta de Ciutadans, continuava cobrant del partit. Betancor, doncs, va denunciar-ho a la junta electoral de Barcelona, que va desestimar la denúncia.

En canvi, la JEC la va acceptar i va acordar que la UPF havia vulnerat la neutralitat política i que no es podia emparar en la llibertat ideològica de la institució. La universitat va recórrer contra la decisió de la JEC al Suprem, però el tribunal ha validat aquella decisió. El Suprem considera que el claustre va utilitzar “expressions coincidents amb les utilitzades per alguna de les entitats polítiques concurrents a les eleccions”.

A més, el Suprem conclou que el claustre “es va apartar de l’objectivitat que ha de presidir la seva actuació”. El tribunal diu que la UPF va vulnerar l’article 50.2 de la llei electoral i l’article 103.1 de la constitució espanyola. Esmenta doctrina del Tribunal Constitucional per a determinar que una administració pública com la UPF no té llibertat ideològica, “perquè ha de servir amb objectivitat els interessos generals sense entrar en el joc partidista”. I diu que el manifest no es pot emmarcar en l’autonomia universitària ni en la llibertat ideològica i d’expressió.