El Suprem analitzarà el 6 de novembre els recursos de Mas, Ortega i Rigau a la sentència del 9-N

El Tribunal Suprem espanyol ha fixat una vista el 6 de novembre analitzar els recursos presentats pel president Artur Mas, l’ex-vice-presidenta Joana Ortega i l’ex-consellera d’Ensenyament Irene Rigau a la sentència del 9-N. El març de 2017 el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) els va condemnar per un delicte de desobediència a 2 anys d’inhabilitació en el cas de Mas, 1 any i 9 mesos a Ortega i 1 any i 6 mesos a Rigau. També els va imposar multes que van dels 24.000 euros als 36.000, la més alta per a Mas. En canvi, el tribunal els va absoldre d’un delicte de prevaricació, per al qual la fiscalia espanyola demanava 8 anys de presó. Ara, el Suprem espanyol haurà d’analitzar els recursos presentats i determinar si les condemnes del TSJC són fermes o les modifica. A la vista podran assistir-hi els advocats. La decisió no es coneixerà el mateix dia.

En la vista del 6 de novembre, cadascuna de les parts podrà defensar el seu posicionament i les defenses de tots tres exposar els arguments que recullen els seus recursos. La decisió del tribunal, però, no se sabrà aquell mateix dia, ja que els magistrats hauran de deliberar i posar per escrit la decisió en una sentència que es coneixerà més endavant.

En el cas de l’ex-conseller de Presidència, Francesc Homs, el va jutjar directament al Tribunal Suprem per ser diputat al congrés espanyol. L’alt tribunal el va condemnar a 1 any i 1 mes d’inhabilitació per un delicte de desobediència i el va absoldre de prevaricació. En tractar-se d’una sentència del Suprem, directament ja va ser ferma i, per això, va haver de deixar l’escó.

Judici al Tribunal de Comptes a l’octubre
En paral·lel, el 9-N encara té una altra branca judicial que continua oberta al Tribunal de Comptes. El 10 i 11 d’octubre se celebrarà un judici civil de reintegrament contra Artur Mas, Joana Ortega, Irene Rigau i Francesc Homs per les despeses del 9-N.

En el judici s’haurà de dirimir si els quatre ex-membres del govern i altres ex-alts càrrecs han de retornar 5,2 milions d’euros per l’organització del procés participatiu del 2014, i que ja han aportat com a fiança amb l’embargament de propietats i l’ajuda de la ‘caixa de solidaritat’ de l’ANC i Òmnium.