El Suprem amenaça, el Constitucional boicota

TEMA DEL DIA
Repressió. Mentre el govern de Catalunya dedica tots els esforços a lluitar contra la pandèmia, l’estat espanyol continua posant bastons a les rodes a la gestió de la Generalitat, que ha d’operar avions clandestinament per abastir-se de material sanitari, tal com va avançar VilaWeb. La pandèmia no ha aturat ni alleugerit la repressió, sobretot pel que fa a la situació dels presos polítics, que continua ben present tot i els intents de silenciar-la. La darrera maniobra ha estat tancar el Tribunal Constitucional per la crisi del coronavirus. Seria una decisió lògica si la reunió hagués de ser presencial, però l’alt tribunal està preparat perquè puguin fer les deliberacions sempre independents per via telemàtica, com fa, per exemple la Cort Suprema dels EUA. Però Espanya és diferent i la possibilitat de reunir-se de manera telemàtica també l’han descartada, sorprenentment.

La suspensió del ple que el Tribunal Constitucional havia de fer el 21 d’abril ajorna sine die la resolució dels recursos d’empara que van presentar els presos polítics. No hi ha data de represa i, per tant, els interessos dels presos polítics queden lesionats una vegada més. No hi ha cap pres polític que esperi que la pandèmia transformi el Constitucional espanyol en un organisme independent i neutral, però sí que en necessiten el previsible rebuig per portar el cas al Tribunal Europeu de Drets Humans d’Estrasburg. El tancament del Constitucional allunya intencionadament l’obertura de la causa dels presos independentistes a Estrasburg. La constitució espanyola estableix que l’estat d’alarma no pot interrompre el funcionament de les institucions essencials, com el Tribunal Constitucional, cosa que ens situa dins una clara deixadesa de funcions.

Aquest relaxament del Tribunal Constitucional contrasta amb la velocitat amb què el Tribunal Suprem espanyol va emetre una nota amenaçant els funcionaris de la junta de la presó dels Lledoners que havia de decidir si enviava els presos polítics a passar el confinament a casa. Tan bon punt la consellera de Justícia, Ester Capella, va anunciar que hi hauria la reunió, el Suprem va enviar l’amenaça per WhatsApp. Potser amb menys transparència de la conselleria s’hagués pogut retardar l’amenaça i jugar a fets consumats, amb els presos ja a casa i a veure qui els tornava. Però les coses van anar com van anar, i el Suprem ha guanyat una vegada més la partida. I la golejada comença a ser indignant, sobretot si és premeditada.

La lluita contra el coronavirus ho tapa tot, però la injustícia que es comet amb els presos polítics és més greu cada dia que passa. Josep Rull, Jordi Turull i Jordi Sánchez han protestat per la decisió i han demanat explicacions al Tribunal Constitucional per aquesta suspensió i han exigit saber qui havia estat responsable de la decisió, que, segons que denuncien formalment, vulnera la constitució espanyola i el Conveni Europeu de Drets Humans. Mentre el govern català continua en el seu silenci sepulcral sobre aquesta qüestió, el Constitucional no ha enviat cap resposta. En un piulet, Jordi Sánchez no tan sols critica el Suprem i el Constitucional, sinó també la Conselleria de Justícia, a la qual acusa de tenir por de donar-los el tercer grau, com ja han fet amb dos mil presos catalans.

El resultat d’aquesta decisió demostra que la justícia és molt diligent a l’hora de prendre decisions que perjudiquen els presos polítics, però que no té gens de pressa per a resoldre qüestions que els podrien afavorir. El Constitucional que ara tanca va respondre en quaranta-vuit que la investidura de Puigdemont era ‘il·legal’. El Suprem també va impedir la investidura de Jordi Turull, però el Constitucional no va resoldre el recurs fins dos anys després, quan ja era a la presó. La maniobra del Suprem i el Constitucional funciona a la perfecció, en un joc macabre, probablement planificat, per a impedir que els presos polítics puguin arribar a Europa i el seu cas sigui revisat amb criteris independents, no hostils, com continua passant a l’estat espanyol. Però per a alguns, ara aquesta qüestió no és urgent. Com es nota que no han passat dos anys i mig confinats en una cel·la.

MÉS QÜESTIONS
Compromís porta a la fiscalia el regidor del PP que va desitjar a Arran el mateix final que Guillem Agulló. El portaveu de Compromís al senat espanyol, Carles Mulet, ha presentat una petició telemàtica a la Fiscalia General de l’estat perquè estudiï i valori si unes declaracions recents del portaveu del PP de Càlig, Óscar Robles Collell, poden ser constitutives de dos delictes d’odi. Robles va escriure a Facebook que desitjava que els joves de l’organització independentista Arran de la Sénia seguissin, ‘amb una miqueta de sort’, ‘el camí de Guillem Agulló‘, el jove de Burjassot que va ser assassinat per l’extrema dreta fa vint-i-set anys. Dimecres, després d’aquest comentari, Compromís i el PSPV van demanar l’expulsió de Robles. Per Compromís, la humiliació i la banalització de l’assassinat d’Agulló i la incitació directa d’odi i violència contra la gent d’Arran, i la posterior justificació, podien ser constitutives de dos casos clars de delictes d’odi d’acord amb l’article 510.1 i 510.2 del codi penal. Per Mulet, la llibertat d’expressió ‘sempre ha de ser un bé a protegir, on càpiguen fins i tot les barbaritats més estrambòtiques, però d’ací a banalitzar l’assassinat per motius ideològics i desitjar i incitar l’assassinat dels contrincants polítics hi ha un abisme’.

El Consell declara el diumenge 19 d’abril dia de dol oficial. El Consell ha acordat de declarar el diumenge 19 d’abril dia de dol a tot el País Valencià. Segons que ha informat la portaveu, Mónica Oltra, la declaració anirà acompanyada de tres minuts de silenci a les dotze del migdia. En aquest sentit, el Consell anima la gent a eixir als balcons en silenci per honorar les víctimes de la pandèmia de la Covid-19. Oltra també ha informat de les mesures extraordinàries per a pal·liar els danys econòmics d’aquesta crisi, entre les quals hi ha la modificació de les línies pressupostàries per als ajuts al sector agroalimentari i ajuts als autònoms, als estudiants i al sector turístic. Uns ajuts que es podran tramitar entre el 5 de maig i el 30 de juny. D’altra banda, el govern valencià ha aprovat una contractació de 200.000 euros per a comprar material de protecció per a les residències d’avis. També es destinaran més de mig milió d’euros per a finançar iniciatives empresarials i d’investigació a favor de la lluita contra la Covid-19.

El Gremi de Llibreters de Mallorca també ajorna Sant Jordi. El Gremi de Llibreters de Mallorca ha ajornat la celebració de la festa de Sant Jordi del 23 d’abril amb motiu de l’estat d’alarma decretat per la crisi sanitària del coronavirus. D’aquesta manera, les llibreries no faran el 10% de descompte en els llibres i no es podrà vendre ni al carrer ni a les botigues físicament. De tota manera, els llibreters volen animar la gent a continuar comprant llibres a les llibreries, sigui de manera electrònica, mitjançant comandes i lliurament a domicili, mitjançant la iniciativa Llibreries Obertes o bé presencialment, una vegada tornin a obrir. Pel que fa a la Fira del Llibre, que preveia de fer-se del 29 de maig al 7 de juny, encara no s’ha decidit res, pendents de veure com evoluciona la situació i si cal ajornar-la a noves dates o formats. Tampoc no s’ha decidit si secundaran la iniciativa dels llibreters del Principat de celebrar Sant Jordi el 23 de juliol.

Òmnium Catalunya Nord suspèn la nit literària de Sant Jordi. Com tants altres esdeveniments, la Nit literària de Sant Jordi que cada any organitza Òmnium Catalunya Nord també ha estat anul·lada. L’entitat encara no ha decidit com s’acabarà fent el lliurament de premis. Hi ha dues possibilitats damunt la taula. La primera, fer l’acte al setembre, després de la Diada, però caldria que totes les mesures de confinament s’haguessin aixecat en aquell moment, cosa que encara no és clara. La segona opció implicaria renunciar completament a fer una festa de Sant Jordi enguany i ajornar-ho tot fins al 2021. En aquest cas, els treballs presentats enguany es desarien i entrarien en competició per als premis de l’any que ve. De moment, Òmnium ha allargat el lliurament d’originals fins al 30 d’abril, a fi d’afavorir la participació, tot i que ja donen per descomptada que serà escassa, a causa del confinament. Sobretot, els premis escolars i per a joves escriptors, perquè tots els centres educatius són tancats.

El govern andorrà valora molt positivament el desconfinament gradual. El ministre de Salut ha qualificat de ‘espectacular’ el comportament cívic que van tenir ahir els ciutadans que van començar a sortir per fer passeigs i per córrer. Ha dit que va poder comprovar que la gent seguia les normes de seguretat i portava màscares. Joan Martínez Benazet ha destacat que li va fer molta il·lusió poder veure els nens pel carrer amb protecció i respectant les recomanacions que s’havien donat per evitar la propagació de la Covid-19, tot i que ha precisat que Salut era conscient que haver autoritzat aquesta excepció al confinament era un risc que es traduiria en una mica més de pressió d’ací a quinze dies, per l’augment de contagis que hi haurà. Ha remarcat que la màscara era una eina essencial en aquesta fase i que s’havien de mantenir les mesures higièniques de rentar-se les mans abans de sortir i després i el distanciament entre grups, de quatre metres si es caminava i de deu metres si es corria.

LA XIFRA
200.000 màscares ha hagut de retornar la Generalitat de Catalunya al govern espanyol perquè eren defectuoses, segons que ha informat la consellera de Salut, Alba Vergés. Són màscares de protecció FFP2.

TAL DIA COM AVUI
El 17 d’abril de 2014 es va morir Gabriel García Márquez. Exiliat de Colòmbia i també anomenat ‘Gabo’, va viure a Barcelona vuit anys (1967-1975) i va formar part dels intel·lectuals d’esquerres de la gauche divine. Premi Nobel de Literatura el 1982, va ser famós tant per la seva obra com pel seu posicionament polític. La seva amistat amb Fidel Castro va ser ben coneguda en el món literari i polític.