23.06.2017 - 14:47
Dóna la raó a un professor barceloní que va impartir classes 10 anys en aquesta situació, per la qual cosa considera que era un indefinit no fix
MADRID, 23 (EUROPA PRESS)
La sala social del Tribunal Suprem (TS) ha advertit en una sentència a les universitats que la contractació temporal de docents universitaris no és un fórmula per cobrir les necessitats de caràcter estructural i ordinari, sinó les provisionals.
D’acord a la jurisprudència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, el Tribunal Suprem indica que els òrgans judicials han de comprovar que la successió de contractes temporals dels professors universitaris associats són per cobrir necessitats de “caràcter estructural i ordinari”. Aquest tipus de contracte es realitzen per atendre els objectius “provisionals o intrínsecs”, subratlla l’alt tribunal.
El Suprem entén que, en cas que un professor contractat amb aquesta modalitat de forma habitual sigui acomiadat, el cessament de la feina ha de considerar-se improcedent i el contracte com a indefinit no fix perquè el docent ha fet front a una finalitat diferent a la prevista. “No estem en presència d’una nul·litat total del contracte sinó d’una situació de frau de llei en la contractació”, afirma l’alt tribunal.
L’àmbit universitari no és un “espai immune al compliment de la normativa comunitària i espanyola sobre contractació temporal i les conseqüència d’una utilització indeguda de la mateixa”, afegeix.
DEU ANYS IMPARTINT LES MATEIXES ASSIGNATURES AMB CONTRACTES TEMPORALS
El Tribunal Suprem ha arribat a aquesta decisió en estudiar el recurs presentat per un professor de la Universitat de Barcelona (UB) que va impartir classes durant 10 anys amb successius contractes temporals en el Departament d’Escultura de la Facultat de Belles arts fins el 2013, quan se li va comunicar la finalització dels seus serveis com a docent del centre universitari.
El recurrent, que sempre havia impartit les mateixes assignatures troncals a més d’altres complementàries, va demandar la universitat catalana. El jutjat social número 12 de Barcelona la va estimar i declarar el seu acomiadament improcedents obligant el centre d’estudis a la readmissió del professor o al pagament d’una indemnització de 48.802 euros.
No obstant això, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va estimar el recurs presentat per la Universitat i va concloure que la contractació irregular d’un professor associat suposa la nul·litat total del contracte laboral i per tant la remuneració ha de ser la corresponent a la feina feta.
TREBALL “PERMANENT I DURADOR”
En aquest cas concret, el Suprem diu en la seva sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Ángel Blasco Pellicer, que no pot parlar-se de nul·litat total del contracte de treball perquè “ni hi ha vici en el consentiment, ni l’objecte del contracte és il·lícit perquè es dirigeix a intercanviar feina i salari i perquè no hi ha una simulació contractual”.
És a dir, considera que la universitat ha realitzat una actuació fraudulenta perquè existeix un contracte de caràcter indefinit no fix. En aquest sentit, coincideix amb el jutjat de primera instància en què el seu acomiadament ha de qualificar-se com a improcedent, ja que va realitzar una feina “permanent i duradora”.
