08.01.2019 - 17:33
|
Actualització: 08.01.2019 - 19:00
El ple de la sala penal del Tribunal Suprem espanyol ha acordat que en els casos d’agressions recíproques entre home i dona en una parella o ex-parella, es considerarà violència de gènere si l’agressor és l’home. En canvi, serà violència domèstica o familiar si l’acusada d’agressió és la dona.
El Suprem també diu que els actes de violència que exerceix l’home sobre la dona en ocasió d’una relació de parella constitueixen actes de poder i superioritat davant d’ella amb independència de quina sigui la motivació o la intencionalitat, i per això es considera un delicte de violència de gènere.
Els magistrats reconeixen que es podria valorar en cada cas si hi va haver legítima defensa en la resposta agressiva, però diuen que no es pot dictar una sentència absolutòria si queda constatada l’agressió mútua.
El cas
En el cas que jutjava el Suprem, l’Audiència de Saragossa havia confirmat l’absolució, que també va acordar un jutjat penal de la ciutat, d’una parella en què s’havien agredit mútuament home i dona. La fiscalia els acusava dels delictes de maltractament, previstos i penats en els articles 153.1 i 153.2 del codi penal, però els va absoldre per entendre que no quedava acreditada la intenció de dominació o masclisme de l’home sobre la dona en l’agressió, de manera que els fets no eren constitutius d’acte de violència de gènere de l’article 153.1 en l’atac d’ell a ella, ni de l’article 153.2 de la dona cap a l’home. El cas s’immergia en l’article 147.2 de maltractament sense lesió, el qual exigeix denúncia prèvia. Com que no hi havia hagut cap denúncia, no es va condemnar a cap dels dos.
Els fets provats relaten que ‘en un moment determinat va començar una discussió entre ells motivada per no posar-se d’acord en el moment que havien de marxar a casa, durant la qual es van agredir recíprocament, de manera que l’encausada li va propinar a ell un cop de puny a la cara i ell li va donar un mastegot amb la mà oberta a la cara. Ell va rebre una puntada de peu d’ella, sense que consti cap lesió. Cap dels dos no ha denunciat l’altre’.
L’Audiència de Saragossa va considerar que l’agressió recíproca va ser només delicte lleu, però el Suprem assenyala que no hi ha cap base ni argument legal per a degradar a un delicte lleu una agressió mútua entre home i dona que siguin parella o ex-parella, i que no cal acreditar una intenció masclista específica, perquè l’agressió de l’home a la dona ja és per si mateix un acte de violència de gènere amb connotacions de poder i masclisme.
Així mateix, es considera que quan el legislador va aprovar els tipus que sancionen la violència de gènere no va voler afegir una exigència de valoració intencional per exigir que es provés una especial intenció de dominació de l’home sobre la dona perquè el fet fos considerat com a violència de gènere.
Provada l’agressió, el fet és constitutiu de violència de gènere i si hi ha agressió mútua, com en aquest cas, tots dos han de ser condemnats: l’home per violència de gènere l’home i la dona per violència familiar. Per això, el Suprem revoca l’absolució de tots dos que va acordar l’Audiència de Saragossa i condemna l’home a la pena de sis mesos de presó amb ordre d’allunyament i les seves accessòries i la dona a una pena de tres mesos amb iguals accessòries i allunyament.
Vot particular de quatre magistrats
La sentència inclou un vot particular que subscriuen quatre dels catorze magistrats del ple, que rebutja que es condemni pel delicte de l’article 153.1 a l’acusat (violència de gènere), i considera que home i dona van haver de ser condemnats tots dos com a autors d’un delicte de l’article 153.2, i davant l’escassa gravetat dels fets, era d’aplicació la pena inferior en un grau que permet l’article 153.4.
El vot particular, redactat pel magistrat Miguel Colmenero, i al qual s’han adherit els seus companys Alberto Jorge Barreiro, Juan Ramón Berdugo i Carmen Lamela, assenyala que els fets provats no contenen cap element que permeti entendre que l’agressió de l’home a la dona es va produir en el marc d’una relació de dominació, humiliació o subordinació d’aquesta última respecte d’aquell. ”
‘Per contra, del relat fàctic no és difícil deduir que les agressions mútues van tenir lloc en un nivell d’igualtat, en què dos éssers humans, amb independència dels rols personals i socials que cadascú pugui atribuir a l’altre, s’enfronten fins arribar a l’agressió física, tenint com a base una discrepància sobre un aspecte intranscendent de la seva vida, discrepància que pogués haver-se produït i tractat entre dues persones qualsevols, sense implicar superioritat inicial d’una sobre l’altra. En qualsevol cas, aquell context no es declara provat en la sentència impugnada’, assenyala el vot.
En aquestes condicions, els magistrats discrepants assenyalen que l’aplicació de l’article 153.1 a l’acusat home ‘resulta automàtica i mecànica, i implica una presumpció en contra seva relativa a la concurrència de l’element objectiu que, segons la doctrina del Tribunal Constitucional, justifica que la sanció sigui diferent i més greu que la que correspondria a l’altre membre de la parella que executa fets d’idèntica rellevància penal. Partir de la base que concorre l’element que justifica el tracte desigual és contrari a la presumpció d’innocència. I fer que l’acusat respongui, de manera automàtica i mecànica, d’una característica de la conducta, necessària per justificar la desigualtat de tracte, que no s’ha provat en el cas, a més, vulnera el principi de culpabilitat’.
Els magistrats del vot particular destaquen que la matèria tractada és una qüestió discutible en la qual el mateix Suprem i altres tribunals penals han mantingut dues tendències jurisprudencials diferents (la de la sentència majoritària i la del vot particular). Però entenen que amb la decisió adoptada en la sentència del ple s’ha perdut ‘una oportunitat d’interpretar i aplicar la protecció a la dona contra la violència de gènere, la conveniència no sembla ser discutida, dins dels seus autèntics límits, evitant estendre el tracte desigual a l’home i la dona, contingut en l’article 153 del Codi Penal, d’una forma excessiva i mecànica o automàtica a tots els casos en què, en l’àmbit de les relacions de parella, actuals o passades, l’home maltracti d’obra a la dona’.
