05.05.2023 - 15:52
|
Actualització: 05.05.2023 - 16:18
El Tribunal Suprem espanyol ha revocat la condemna al secretari municipal de Madremanya (Gironès) per haver certificat, l’octubre del 2018, que els candidats a jutges de pau de la població eren de nacionalitat catalana i ha estat absolt. El jutjat penal número 1 de Girona li va imposar 8 mesos de suspensió de càrrec públic per un delicte de falsificació de certificats i l’audiència va confirmar la condemna. Però la sentència del Suprem estima el recurs de la defensa i conclou que és una conducta “tan pueril com inofensiva” del punt de vista penal perquè no té conseqüències jurídiques: “Resulta un fet notori, de coneixement elemental per al ciutadà comú, que Catalunya no és un estat.”
El Suprem ha resolt el recurs interposat per la defensa contra la sentència de l’Audiència de Girona que, al seu torn, confirmava la condemna imposada pel jutjat penal 1 i que recollia com a fets provats que el secretari interventor de l’Ajuntament de Madremanya havia comès un delicte de falsificació de certificats. Els fets es remunten al 9 d’octubre del 2018 quan el processat va certificar en dos documents que els candidats a jutges de pau (titular i suplent) “ostentaven la nacionalitat catalana”.
El 15 de novembre del mateix any, segons la sentència, el Departament de Jutges de Pau del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) li va tornar els certificats i li va sol·licitar que corregís “la circumstància errònia”, sense que ho arribés a fer. Tot i això, el 5 de febrer del 2019, el TSJC va acordar els nomenaments, fent constar que eren efectius “tot i que el funcionari responsable de certificar la nacionalitat espanyola en consignava una de diferent”.
El Suprem resol, però, que això no té cap transcendència penalment i revoca la condemna de 8 mesos de suspensió per a feina o càrrec públic. Segons argumenta l’alt tribunal, consignar que tenien nacionalitat catalana, evitant certificar l’espanyola, “no tenia cap potencialitat per generar confusió o qualsevol mena de conseqüència jurídica”: “És enterament inofensiva, incapaç per si mateixa de provocar cap efecte jurídic, per poca transcendència que tingués”. I com a exemple, el Suprem argumenta que els nomenaments es van poder fer igualment.
El tribunal resol que l’acusat de cap manera podia atribuir “absurdament la nacionalitat catalana als candidats proposats”. “Resulta un fet notori, de coneixement elemental per al ciutadà comú, que Catalunya no és un estat. La nacionalitat catalana no existeix, entesa en els termes que aquí interessen”, argumenta el Suprem que afegeix que, per això, els certificats emesos pel secretari municipal plasmant una “nacionalitat falsa, diferent de la real” no tenen capacitat per “generar confusió o qualsevol classe de conseqüència jurídica indeguda”.
El Suprem conclou que no és sancionable en l’àmbit penal que una autoritat o funcionari públic “falti a la veritat” en el lliurament d’un certificat si això resulta “irrellevant, sense cap transcendència”.
