26.10.2017 - 18:14
|
Actualització: 26.10.2017 - 18:38
Són les cinc de la tarda i esperem la declaració del president Puigdemont a la galeria gòtica del Palau de la Generalitat. Fa unes hores ja hi hem vingut convocats per l’equip de comunicació de Presidència. Però quan era el moment, s’ha suspès la compareixença. És un dia ben esbojarrat. Els rumors, les notícies filtrades i les emocions han saltat a ritme trepidant des de primera hora. Es convocaran eleccions? Es proclamarà la independència? Dimitirà algú? Les informacions que han corregut han precipitat pronunciaments públics de tota mena. Condemnes contundents. Crits de traïció. Algun anunci d’abandonament de partit. Els xats i les xarxes han exhaurit bateries de molts aparells. I el parlament, amb els seus cent trenta-cinc diputats, pendent tot el dia de l’hora del ple que hauria d’aixecar la suspensió de la declaració feta el dia 10 d’octubre. A la plaça de Sant Jaume, uns quants centenars d’estudiants –potser algun miler– cridaven independència i allò dels carrers que seran sempre nostres. Si alcen la mirada, enmig d’un cel radiant, poden mirar d’endevinar cap on bufa el vent amb l’ajut del penell de la cúpula del palau.
Només tres i la cara de Mas
Pocs minuts després de les cinc, Puigdemont ha aparegut acompanyat tan sols de tres consellers. Jordi Turull, Josep Rull i Joaquim Forn eren a primera fila mentre el president comunicava la seva decisió. Cap conseller d’Esquerra. Puigdemont ha parlat des del racó de la galeria on hi ha aquell Sant Jordi tan ben plantat, embeinant l’espasa, ben a prop de la porta més privada del seu despatx. Desenes de periodistes, fotògrafs i càmeres de televisió escoltaven, escrivien, disparaven i enregistraven amb atenció i silenci. Puigdemont ha arribat caminant al faristol amb un tímid somriure entre nerviós i confiat. Des del vèrtex oposat, arran de l’escala que baixa a les cavallerisses del palau, un Artur Mas amb rictus seriós i capficat escoltava també el president.
Moviments, anants i vinents
L’ara sí ara no de tot el matí i migdia havia estat motiu de broma, però també d’emprenyament, dels periodistes i treballadors dels mitjans que havien de cobrir els anuncis presidencials. Ara ja sabíem que el ple del parlament es faria com s’havia previst, però que començaria una hora més tard. El president i els seus col·laboradors de més confiança han fet un últim intent de diàleg abans d’emprendre el camí de la independència. Quan s’ha filtrat, no se sap si com a globus sonda, que Puigdemont dissoldria el parlament i convocaria eleccions el 20 de desembre –un dimecres amb un Madrid-Barça al calendari–, els dirigents republicans que hi havia al palau negociant aquestes últimes hores han marxat a fer una reunió urgent de l’executiva d’ERC. La conclusió de la reunió: ‘Si Puigdemont convoca eleccions, sortim del govern.’
Ambient enterbolit
Aquesta actuació ha molestat molt l’equip del president i els consellers més pròxims, que aquesta tarda feien cara de pomes agres quan es deixaven veure per les dependències del palau, a la vora del Pati dels Tarongers. Segons fonts de presidència, els republicans estaven al corrent de les converses que s’havien explorat per a frenar el 155 i els processos penals en canvi d’una convocatòria d’eleccions. Ja fa dies que les converses entorn del president i del consell executiu de la Generalitat havien enterbolit l’ambient i posat a prova confiances i complicitats. De fet, avui l’únic que guardava una mica una expressió agradable i serena era Puigdemont. Ho ha explicat així en el seu discurs: ‘He considerat la possibilitat de convocar eleccions, i diversa gent m’ha preguntat si ho faria. El meu deure és esgotar totes les vies per trobar una solució dialogada i pactada.’
La senyora que no es fia del govern espanyol
Però res de res. Qui es pot fiar a hores d’ara de les bones intencions del govern espanyol i dels òrgans repressors de l’estat? Aquesta era una mica la demanda que es feia la gent que s’arribava al palau per saber què hi passava. ‘Com ens podem fiar d’un govern que no té gens de respecte per la democràcia ni pels drets humans?’, es demanava una senyora preocupada per la situació que podia obrir una convocatòria electoral i la dissolució del parlament. Puigdemont resolia l’enigma donant la paraula al parlament, on hi ha setanta-dos diputats escollits expressament per a proclamar la independència i alguns altres que volen emprendre el camí del procés constituent des de la sobirania i ‘sense subordinació’. Aquest divendres a la tarda l’ambient pot ser ben diferent de l’actual. Després de la declaració presidencial, encara hi ha cares de pomes agres, cares llargues, mirades interrogants. Això sí, tot corrent cap al parlament a seguir la conversa dels diputats.
La confiança i la solidesa del govern, posades a prova
Aquesta última setmana han passat coses importants en el govern. S’ha posat a prova la confiança i la solidesa de l’aliança entre famílies de l’independentisme. Alguns consellers s’han exposat i caldrà veure com continuen. Uns altres s’han amagat i han callat quan calia parlar. Però ara caldrà entomar situacions prou difícils i dures que necessitaran recuperar ràpidament la confiança i la bona coordinació. Una part d’aquesta feina la feien des de fora en Cuixart i en Sànchez. Però ara són lluny i tancats i el govern camina més sol. Expectació per a saber com es concretarà ara l’alçament de la suspensió de la independència al parlament. I entre els equips del Palau de la Generalitat, mirada seriosa endavant per encarar un tram final que s’allarga una mica.
