25.06.2023 - 20:40
|
Actualització: 29.06.2023 - 20:18
The Washington Post · Adam Taylor, Anastacia Galouchka i Kostiantyn Khudov
Khàrkiv, Ucraïna. Les esperances de reconstrucció són grans en aquesta antiga i gran capital regional devastada pels bombardaments russos. Molta gent somnia que, acabada la guerra, Khàrkiv no solament es reconstruirà, sinó que es reimaginarà per al segle XXI i es desempallegarà dels darrers lligams amb la Unió Soviètica.
Però hi ha una realitat dolorosa: la guerra no s’ha acabat; i la destrucció, tampoc.
Ciutats com ara Khàrkiv, situada a pocs quilòmetres de la frontera amb Rússia i que encara rep atacs, han de convèncer els inversors no solament que la guerra s’acabarà aviat, sinó que no n’hi haurà cap més tot seguit. Per tornar a créixer econòmicament, abans cal posar fi definitivament a la guerra; no n’hi ha prou d’arribar a un compàs d’espera.
“Què és un acord de pau?”, es demana Íhor Tèrekhov, el batlle de Khàrkiv. “Necessitem una victòria i la seguretat que representa.”
Gairebé setze mesos després d’haver començat la invasió russa, Ucraïna i els seus aliats tenen ganes de començar a reconstruir, especialment en àrees com Khàrkiv, que semblen fora de l’abast de Moscou. Aquesta impaciència s’ha fet ben evident a la Conferència sobre la Reconstrucció d’Ucraïna, una gran reunió de possibles inversors financers que s’ha fet a Londres.
Però la guerra es pot allargar, en poden augmentar els costs, espantar la inversió i endarrerir encara més una recuperació temporal. Encara que Ucraïna sobrevisqui militarment, alguns funcionaris temen que pugui acabar econòmicament exhausta. Després d’una davallada econòmica del 30% l’any passat, sorprenentment ara s’ha estabilitzat. Però el deute de Kíiv s’acumula i el dèficit continua creixent: el govern estima que gasta uns 2.800 milions de dòlars cada mes, tan sols en costs rutinaris, i són uns diners que no té.
La reconstrucció, quan comenci, serà costosa
El Banc Mundial va estimar el març passat que, per recuperar-se de la guerra, Ucraïna necessita 375.000 milions de dòlars en una dècada. És una quantitat gegantina per a un país que enguany ja rep 38.000 milions de dòlars en finançament exterior per a les despeses bàsiques.
Però aquesta estimació era d’un moment determinat. El Banc Mundial mateix ha clos recentment una altra anàlisi de la destrucció causada aquest mes per la caiguda de la presa de Kakhovka, que enviarà a les autoritats ucraïneses. Abans d’això, l’estimació ja estava obsoleta; ara, encara més.
“La xifra canvia cada dia”, diu Serguii Màrtxenko, ministre de Finances, en una entrevista. “Rússia ataca amb coets, amb drons. Intenta de destruir la nostra economia, el nostre sistema de vida”. “No en sabrem el cost total fins que no s’acabi la guerra”, diu Nadia Bigun, secretària d’Economia.
La conferència de la setmana passada a Londres, continuació d’un acte semblant que es va fer l’any passat a Lugano, Suïssa, havia d’encarar alguns grans envits, com ara les demandes d’Ucraïna i els seus seguidors perquè Rússia pagui el cost de la reconstrucció, o tot o una part, potser confiscant actius que han estat blocats per les sancions occidentals.
Ara, fins i tot si es trobés un mecanisme legal per a confiscar aquests fons, és gairebé impensable que la reconstrucció comenci abans no arribi una pau duradora.
“A la majoria de països afectats per conflictes en què he treballat, és quan la guerra s’acaba que es reconstrueix”, explica Gavin Gray, cap de missió d’Ucraïna al Fons Monetari Internacional. “Però a Ucraïna, la guerra encara és viva, i les autoritats estan –amb raó– reconstruint en temps real.”
Un dels objectius immediats de Kíiv és cobrir enguany el forat de 5.400 milions de dòlars en un pressupost de prop de 13.000 per a la reconstrucció d’allò que els funcionaris anomenen “necessitats urgents”.
Màrtxenko diu que Ucraïna confia que podrà cobrir aquest buit. Però probablement caldrà assumir més deute per fer-ho. Malgrat les grans frases sobre la necessitat d’un Pla Marshall per a Ucraïna o la proposta de confiscar els milers de milions d’actius russos, la realitat és que una gran part dels diners que arriben avui a Ucraïna són préstecs a llarg termini.
Si els Estats Units han proporcionat milers de milions de dòlars en subvencions no reemborsables, gairebé el 95% dels diners procedents de la Unió Europea i de més socis són préstecs, segons que diu Màrtxenko, cosa que significa que han de ser reemborsats amb interessos.
A final de l’any passat, el deute públic i garantit públic d’Ucraïna equivalia al 78,5% del seu producte interior brut, gairebé el doble que l’any anterior, evidentment a causa de l’augment dels préstecs i la disminució de l’activitat econòmica.
Es preveu que el deute torni a augmentar enguany. Roksolana Pidlasa, presidenta del comitè del pressupost del parlament ucraïnès, el Verkhovna Rada, diu que, si abans de la guerra el deute exterior era un motiu de tensió política, ara hi ha poca oposició. “Senzillament, no tenim cap més opció”, diu.
Potser més que en cap altra ciutat, Khàrkiv, situada al nord-est i a tocar de la frontera amb Rússia, demostra com serà de difícil la recuperació.
Amb un “pla director” encapçalat per una fundació benèfica dirigida per Norman Foster, el conegut arquitecte britànic que ha dissenyat grans construccions modernes, els funcionaris de Khàrkiv elaboren plans per a convertir la ciutat en la “ciutat ideal del futur”, segons el batlle.
Khàrkiv tindrà nous espais per a la tecnologia innovadora i la recerca científica, afirma Tèrekhov en una entrevista, i també més espais verds i un transport neutral en carboni. El batlle ha comparat les propostes de reconstrucció amb el pla de reconstrucció de Londres, capital de la Gran Bretanya i país natal de Foster, un pla que es va desenvolupar durant la guerra.
“Cal mantenir la importància de la ciutat”, diu Tèrekhov per a justificar l’escala dels plans. “Khàrkiv sempre ha estat una ciutat ambiciosa.”
Khàrkiv, que mai no ha arribat a ser totalment ocupada per les forces russes, va estar assetjada fins que una contraofensiva ucraïnesa va recuperar-ne la regió circumdant a la tardor. Però fins i tot ara, mesos després, continua devastada, amb moltes cicatrius i una població minvada. Segons les autoritats, ara hi ha 1,1 milions d’habitants, és a dir, 300.000 menys que abans de la invasió.
Quan Tèrekhov, un funcionari de carrera de cinquanta-sis anys, ben vestit i amb cabells blancs, parlava dels fantàstics plans de reconstrucció de la ciutat, el mes passat, era en una oficina situada en un refugi improvisat sota un edifici municipal dels afores. Un dels diversos amagatalls rotatius.
“Tenien les coordenades” de l’oficina del Consell Municipal al centre de Khàrkiv, va explicar.
Ara hi ha desenes de llocs en construcció per tota la ciutat, però molts són inactius. La situació és particularment crua a Sàltivskii, un districte al nord-oest de la ciutat conegut pels seus grans blocs d’habitatges de l’època soviètica.
Aquest suburbi, que es deia Moskovskii i va canviar de nom després de la invasió, va ser escenari de ferotges combats l’any passat, amb tropes russes avançant fins a l’interior del barri.
Quasi tots els gratacels residencials de Sàltivskii han tingut danys, que van de finestres trencades a la destrucció total. Alguns edificis ja no són habitables, a causa de danys estructurals o de forats enormes.
Al maig semblava que hi havia poca reconstrucció. Andrei Luixpigan, un especialista en informàtica de quaranta-quatre anys que vaig visitar al seu apartament a Sàltivskii, em va dir que la rehabilitació del seu edifici s’havia aturat inesperadament pocs dies abans.
“Potser hi ha alguna dificultat de finançament”, va dir. “No sé quan podré tornar al meu apartament.”
Els bombardaments, evidentment, dificulta la reparació. Segons Tèrekhov, la ciutat ha hagut de substituir les finestres quatre vegades perquè són destrossades per les ones d’explosions. El finançament és un altre desafiament. Les autoritats estimen que hi ha hagut 9.000 milions d’euros en danys, una suma massa alta perquè el pressupost nacional la pugui cobrir –i, no cal dir-ho, encara menys el de la ciutat.
“Anem mirant de recaptar diners per reparar el sostre nosaltres mateixos”, explica Tetiana, una jubilada de seixanta-set anys que torna d’una cambra llogada amb el seu marit, Leonid Zuk, de setanta-sis anys, per agafar roba del seu apartament, ple de forats.
I afegeix que un grup de veïns va escriure al batlle demanant finançament, però els van respondre que no hi havia diners.
Aquesta feina lenta de tapar els forats més necessaris preocupa alguns defensors del desenvolupament urbà, que creuen que així es perd una oportunitat. “La guerra ha donat a la gent l’oportunitat de repensar en quin context o ambient vivien”, diu Maksim Muràtov, arquitecte de l’empresa local Ego House.
Muràtov va presentar un pla per substituir l’arquitectura d’estil soviètic de Sàltivskii –que diu que va ser dissenyada per “humiliar la gent”– per alguna cosa més moderna. Va ser rebutjat.
Muràtov creu que al final el pla de Foster no s’acabarà aplicant, per culpa del finançament.
“És com una campanya publicitària, no té res a veure amb la realitat”, diu Oleg Drozdov, fundador de l’Escola d’Arquitectura de Khàrkiv, ara amb seu a la ciutat occidental de Lviv. I afegeix que la influència d’un arquitecte estranger sobre el futur de la ciutat li sembla una mena de “colonialisme”.
Ni la ciutat de Khàrkiv ni l’oficina de Foster no han fet cap anunci nou sobre el pla de reconstrucció d’ençà del desembre. Tèrekhov diu, però, que espera poder anunciar progressos aviat.
“Entre les ciutat hi haurà una gran competència per aconseguir inversors”, diu.
