12.02.2019 - 05:00
Malauradament, en els darrers anys han aparegut molts desafiaments a la racionalitat relacionats amb alguns partits i moviments polítics, fonamentalismes religiosos, lobbies de les grans empreses i remeiers de tota mena, tots ells amb el propòsit de manipular l’opinió pública, extraure’n beneficis, o ambdues coses, moltes vegades utilitzant idees pseudocientífiques per a fer-ho.
Hi ha tota una sèrie d’autors que des de fa molts anys es dediquen a combatre les pseudociències amb els seus llibres, fins al punt que a hores d’ara es pot dir que són un gènere en si mateix. Això ens obliga a preguntar-nos si realment tenen un impacte efectiu o no ixen del cercle dels ja convençuts. Podem esmentar, a tall d’exemple, Martin Gardner i el seu pioner Fads and fallacies in the name of science, escrit en 1952, continuat per altres com ¿Tenían ombligo Adán y Eva? (2001). També hi trobem el filòsof de la ciència Mario Bunge, amb Pseudociencia e ideología (1985). O científics com Carl Sagan amb El mundo y sus demonios (2000), o Alan Sokal amb Imposturas intelectuales (1999), entre d’altres. O Michael Shermer, historiador de la ciència, amb Por qué creemos en cosas raras (2008) o Las fronteras de la ciencia (2010).
«Malgrat que es presenten proves de les pseudociències en contra d’aquestes, el creient continua refermant-se en les seues opinions»
Michael Shermer, de fet, és fundador de la Skeptics Society i productor i presentador d’un programa de televisió anomenat Exploring the unknow (“Explorant el desconegut”), on convida defensors de pseudociències. Allà aconsegueix mantenir diàlegs amb ells utilitzant un kit de qüestions que permet assignar a cada teoria o afirmació uns valors entre 0,1 mínim de validesa fins a 0,9 de màxim. Totes les pseudociències (creacionisme, astrologia, visió remota, ovnis, etc.) donen 0,1, però hi ha teories científiques amb puntuacions millorables com la intel·ligència i els seus tests (0,3), la sociobiologia/psicologia evolutiva (0,5), la complexitat i el caos (0,5), les grans teories econòmiques (0,5), la cosmologia inflacionària (0,6) i per últim, la ciència marginal com la teoria de les supercordes (0,7).
Llig l’article sencer al web de Mètode
Jordi Solbes, departament de Didàctica de les Ciències (UV).
