El Sinn Féin podria esdevenir el partit més gran del Nord d’Irlanda, què pot significar?

Els dirigents dels partits de tots costats de la divisió política al Nord d’Irlanda coincideixen que les eleccions a l’assemblea de Stormont del 5 de maig poden ser les més importants d’una generació. Els sondatges continuen suggerint que el Sinn Féin esdevindrà el partit més gran per primera vegada en els cent un anys d’història de la regió, una victòria que podria dur els republicans a encapçalar un estat que havien promès de destruir.

El Partit Unionista Democràtic (DUP, per les sigles en anglès) pot enfrontar-se a la dificultat d’exercir d’adjunt d’un primer ministre del Sinn Féin. Tot i que les funcions de primer ministre i del vice-primer ministre a Stormont són iguals respecte dels poders, la submissió nominal als republicans és un anatema ideològic per als unionistes. Després d’haver subratllat la importància d’haver guanyat el càrrec de primer ministre durant tant de temps, perdre’l ara seria un cop més per a la fràgil moral unionista.

Molta gent no els veu amb bons ulls. El DUP va donar suport al Brexit i després es va resistir als esforços de l’ex-primera ministra Theresa May d’arribar a un acord que evités cap control fronterer. En canvi, el partit va ajudar Boris Johnson a substituir May, malgrat les prediccions generalitzades que abandonaria els unionistes, tal com es va afanyar a fer.

El DUP, actualment el partit més important, ja havia renunciat al càrrec de primer ministre al febrer en protesta contra l’anomenat protocol del Nord d’Irlanda, la secció de l’acord comercial del Brexit entre el Regne Unit i la Unió Europea que va deixar la regió efectivament sota la regulació de Brussel·les.

L’aplicació continuada de les normes de la UE al Nord d’Irlanda es va veure com l’única manera d’evitar els controls a la frontera irlandesa, cosa que hauria soscavat l’Acord del Divendres Sant del 1998. En canvi, ara hi ha controls de les mercaderies que arriben al Nord d’Irlanda provinents de la Gran Bretanya. Els unionistes argumenten que això crea una frontera a la mar d’Irlanda que en separa el Nord de la Gran Bretanya i soscava el seu lloc a la Unió. Els dirigents del DUP insisteixen que el protocol s’ha de descartar abans no tornin a compartir el poder.

Sembla que hi ha poques possibilitats que el protocol s’abandoni, tot i que la setmana passada Johnson va tornar a suggerir que el seu govern l’anul·larà si cal. Aquestes amenaces ja s’han fet moltes vegades, però Londres sempre ha acabat fent marxa enrere davant qualsevol moviment que pogués trencar el seu tractat amb la UE i, per tant, el dret internacional. La cosa més probable és que Johnson tan sols faci un gest per ajudar a augmentar el suport electoral del DUP. El partit va respondre fredament als seus darrers comentaris sobre el protocol, després d’haver estat decebut tantes vegades.

Campanya sobre les qüestions concretes

No obstant això, cal destacar que el Sinn Féin evita en gran manera qualsevol retòrica que pugui avergonyir encara més el DUP. Els republicans estan més centrats a discutir qüestions com ara l’augment del cost de la vida que la perspectiva de guanyar el càrrec de primer ministre o fer un referèndum sobre la unitat d’Irlanda.

És una estratègia sensata. El Sinn Féin sap que necessita el DUP per fer que el poder compartit funcioni, però també té els ulls posats en un premi més gros: encapçalar el govern de Dublín. Els sondatges a la República d’Irlanda suggereixen que és probable. Per això el Sinn Féin té cura de no molestar els votants més moderats que ara el veuen com un partit polític madur, capaç de dirigir governs a banda i banda de la frontera irlandesa. Així, els republicans senten que poden demostrar a la pràctica la lògica i els beneficis de la reunificació irlandesa en compte de limitar-se a parlar-ne.

El Sinn Féin també és conscient del nombre creixent de votants no arrenglerats al Nord d’Irlanda, gent que no es considera ni nacionalista ni unionista. Els qui voten partits d’esquerres o liberals o estan més preocupats pel medi són qui realment decidirà el futur del Nord d’Irlanda. Amb les dades més recents del cens, que mostren gairebé un empat en el nombre de protestants i catòlics a la regió, els qui eviten aquestes etiquetes són qui haurà de decantar la majoria guanyadora per al canvi constitucional.

El Sinn Féin i el DUP, òbviament, continuaran discutint què és millor, una Irlanda unida o el Regne Unit, però els votants no arrenglerats demanaran quina és la que probablement farà avançar la justícia social, garantirà la igualtat per als grups més enllà de la divisió sectària –com ara la comunitat LGBT– o descarbonitzarà l’economia. Això explica l’enfocament del Sinn Féin en la política basada en qüestions concretes i particularment en les preocupacions dels votants no arrenglerats.

Per contra, l’oposició del DUP sobre el protocol sembla com més va més fora de lloc. A molts joves, o simplement a qui accepta les dades científiques, l’augment del nivell de la mar els preocupa més que no pas la frontera marítima.

Restauració del poder compartit

Dit això, tret que els sondatges no es compleixin, el Sinn Féin i el DUP continuaran essent els dos partits més importants del Nord d’Irlanda després de les eleccions. Per tant, hauran de trobar maneres de gestionar les seves diferències i restaurar el poder compartit. També hauran de treballar amb els canvis que es facin al protocol, una qüestió que recau essencialment en Londres i Brussel·les. En cas contrari, independentment del seu futur constitucional, les perspectives a curt termini per al Nord d’Irlanda són desoladores. Un nou blocatge polític també posaria en perill l’Acord del Divendres Sant, que va posar fi al passat problemàtic de la regió i va permetre el progrés significatiu que ha vist aquestes darreres dues dècades.

No té sentit parlar del Sinn Féin o del DUP “guanyant” les eleccions del Nord d’Irlanda o del paper de primer ministre en un sistema que requereix compartir el poder. Tan sols l’associació política pot prevaler en aquestes eleccions i solament el compromís pot donar forma al futur del Nord d’Irlanda.

Peter John McLoughlin és professor de política de la Queen’s University de Belfast. Aquest article ha estat publicat originalment a The Conversation.