23.11.2018 - 21:50
Óscar Reina és el portaveu del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), que té el nacionalisme andalús com una de les bases de la seva ideologia. La setmana passada, la policia el va detenir per segona vegada, acusat d’injúries a la corona. Encara no sap ben bé per què el van detenir, però sembla que l’acusació se sosté en una sèrie de piulets contra Felipe VI. En un, Reina hi va escriure ‘escac al rei’, en referència a una cançó de Ska–P. El dirigent sindical és insubmís judicial i per això s’ha acollit al dret de no declarar davant el jutge. Està convençut que el tornaran a detenir, però diu que, malgrat la por, no s’amagarà i estarà sempre localitzable, perquè el seu únic delicte ha estat ‘defensar un món millor’. Contundent, defensa el seu dret a la llibertat d’expressió i ataca el sistema polític i judicial espanyol, contra el qual creu que el sobiranisme, vingui d’on vingui, hauria de fer un front comú.
—És la segona vegada que us detenen acusat d’injúries a la corona per uns piulets. Com va anar aquesta segona detenció?
—Van venir a buscar-me a casa, però no em van trobar perquè jo estava fent tasques sindicals: enganxant cartells per a un concert contra la repressió. Dos dies després, era a Granada fent una compareixença de premsa sobre la manifestació sobiranista que fem el 6 de desembre en record dels quaranta-un anys de l’històric 4 de desembre, en què ens van matar Manuel José García Caparrós, militant de CCOO. Sembla que els fa mal que el 6 de desembre fem un acte per a reivindicar la sobirania andalusa davant el muntatge de la sobirania constitucionalista que sempre ens han venut…
—Per què?
—Perquè després de la compareixença de premsa em van detenir. Era amb un grup de companys de la Plataforma 4 de Desembre i ens van començar a identificar, però jo els vaig dir que no identifiquessin més gent, que ja sabia que venien a buscar-me a mi. Llavors em van portar a comissaria, on vaig estar unes hores al calabós. Després em van traslladar al calabós de la seu judicial i allà em van emmanillar. Allò em va molestar, perquè mai no m’he amagat i sempre he donat la cara. Em van fer una mica de mal… Em van tenir detingut sis hores, em van portar davant el jutge i jo em vaig acollir al meu dret de no declarar. Fa uns anys, em vaig declarar insubmís judicial, no perquè no cregui en la justícia, sinó perquè crec que aquesta justícia no és justa. Hi ha un muntatge judicial continu des del cop d’estat del 36. Es silencia la veu dels de sota, dels pobres, del poble. Jo no he fet res dolent per haver d’anar a declarar.
Detienen en #Granada a @OscarReinaGilen por injurias a la Corona. Óscar se encontraba difundiendo la manifestación del 4D, que tendrá lugar el 6 de diciembre en esa localidad y el festival contra la represión del 8 de diciembre en Marinaleda. Momento de la detención ?#Represión pic.twitter.com/lD29EEZLGo
— SAT Andalucía (@SAT_nacional) 15 de novembre de 2018
—Creieu que us tornaran a detenir?
—Sé que em tornaran a detenir per aquesta història perquè jo no em presentaré davant de cap jutge. Continuaré donant la cara, al carrer, localitzable i fent la lluita sindical que hem fet fins ara. Continuaré reivindicant que cal rebel·lia des de l’acció directa no violenta i mostrant solidaritat absoluta amb els presos polítics d’aquesta presó del poble que és el regne d’Espanya. També continuaré demanant república allà on es vulgui autodeterminar cada poble.
—En què se sosté l’acusació per injúries?
—A més d’injúries a la corona, m’han dit que també hi ha una possible constitució de delicte d’odi, però no m’ho han especificat. És una altra de les coses que reivindico, que em diguin de què m’acusen i per què. Jo suposo que és per alguns dels piulets més forts que vaig fer, que tampoc són gran cosa. Deia la veritat, o coses que considero que són veritat, que premiaria Felip de Borbó amb el premi a la indecència i ho faria amb un viatge a l’exili. Es pot tenir millor o pitjor gust amb les opinions, però penso que forma part de la meva llibertat d’expressió i em ratifico en totes les paraules que vaig dir. Puc estar equivocat, però jo no he fet mal a ningú i lluito perquè aquest sistema no faci mal als de sota. Que qui pagui amb el pes de la llei siguin els qui ens ocasionen els mals i ens condemnen a l’atur, a la misèria, a la precarietat. A més, tenim llibertat d’expressió per aquelles coses que interessen al sistema, perquè cobrir una verge amb una bandera feixista no és delicte. Vénen a buscar els qui som del poble, i continuen encobrint els qui defensen el franquisme, perquè són els seus fills.
—A altres encausats per delictes similars tampoc no els han dit, en un primer moment, per quins continguts concrets els acusaven. Sembla que és una actitud recurrent…
—Sí, el rerefons és que els molestem. És el cas també del company Boro, contra qui s’ha fet un muntatge. O el cas de molts usuaris de Twitter a qui coaccionen la llibertat. Vulneren que les persones es mobilitzin i pensin. Volen fer por a la gent. És un terrorisme legal amb què volen perseguir-nos. A Andalusia, a Vallecas, a Catalunya… No volen que el poble pensi, es manifesti, es mobilitzi i s’autodetermini. Temen que hi hagi sobirania popular, en comptes de la sobirania dels mercats, que exerceixen amb puny de ferro el mal a les nostres vides.
—Creieu que els atacs a la llibertat d’expressió han crescut? Un dels primers escàndols va ser el de Cassandra Vera, que feia acudits sobre l’atemptat de Carrero Blanco, però en el vostre cas ni tan sols hi ha referències a la violència.
—Sí, però si entrem en l’aspecte de la violència… No és el meu estil, però podria utilitzar la violència verbal en termes de reivindicació per dir que ja n’hi ha prou, de perseguir qui escriu i parla, en comptes de perseguir qui fa mal al poble, amb violència empresarial, per exemple. Ahir mateix vaig anar a una manifestació contra una empresa que havia acomiadat un pare de família només per haver-se sindicat. D’aquesta violència empresarial, qui en parla? Al final, tu et poses a escriure aquestes coses per cridar l’atenció sobre tot això que passa.
—Per què us han detingut dues vegades?
—És tot la mateixa cosa. Crec que em tornaran a detenir perquè tinc una altra citació pendent a la qual tampoc no em vaig presentar. Totes les detencions són part del mateix cas, però no sé per què han estat tan maldestres de citar-me diverses vegades, cosa que crec que no és legal. Però ells són qui ho interpreten…
—Denuncieu que, en la primera detenció, els agents us van demanar per qüestions que no tenien res a veure amb les injúries a la corona, com ara l’explotació laboral i sexual de les jornaleres de la maduixa a Huelva que havia denunciat el vostre sindicat.
—Sí, va ser molt curiós perquè, quan era al cotxe amb ells, em parlaven molt amistosament, i això que no els coneixia de res. Em van preguntar pel cas de les maduixes. Vaig dir-los: ‘Ah, ja sé per què m’heu detingut!’ També em van preguntar per una altra mobilització en què estava implicat el meu sindicat. Crec que ambdues coses els molestaven. És el cinisme del sistema, que fa servir les seves lleis per a coartar qualsevol dret, per bàsic que sigui. A més, van venir a buscar-me quatre secretes, i sembla que hi havia sis o set cotxes de policia preparats per si jo em resistia. La quantitat que s’han gastat en mi, i mira que jo mai no m’he amagat ni m’he rebel·lat més enllà de la no-violència… Els molesta que els donem guerra amb la lluita sindical, que és tan òrfena en tantes qüestions.
—Creieu, doncs, que la vostra detenció té més a veure amb el fet de ser dirigent d’un sindicat que no pas amb les coses que pugueu dir a Twitter?
—Sí. Entre tota la solidaritat que he rebut, m’ha arribat també el suport de la Federació Sindical Mundial, que agrupa més de 160 organitzacions de tot el món i que representa 95 milions de treballadors. És això que temen! Ells saben que no som un reducte aïllat, que tenim els braços oberts al món i que el nacionalisme andalús, l’independentisme andalús, no és excloent, sinó que és un nacionalisme d’esquerres i internacionalista. Jo sóc una persona i prou, però temen que siguem capaços de mobilitzar la multitud de col·lectius d’arreu del món. Crec que ja és hora d’unir-nos davant la Troica, l’FMI i el sistema capitalista que només entén els seus beneficis.
—A l’estat espanyol la gent està prou mobilitzada?
—Jo crec que la gent s’alça. Des del 2009 que no hem parat. A Andalusia hem ocupat terres i hem fet marxes obreres i de la dignitat. També hem participat en el 15-M i tota una sèrie de mobilitzacions. I les mobilitzacions a Catalunya, que han estat històriques! Això passarà als annals de la història, però al sistema encara no l’interessa que això s’escrigui. En aquest sentit, el poble sí que està mobilitzat, hi ha solidaritat, però penso que cal una coordinació més àmplia pel que fa al fet d’enfrontar-nos al regne i dir ‘prou de robar, prou d’estafar, us farem fora i qui anirà a l’exili i a la presó sereu vosaltres’. L’altre dia, Luis Gonzalo Segura, el tinent que van fer fora de l’exèrcit per denunciar els casos de corrupció, deia, precisament arran de la meva detenció, que no és el meu cas i prou. També és Junqueras, Anna Gabriel i Puigdemont. Tinguem la ideologia que tinguem, i d’on sigui que provinguem, el sistema ens aniquila a tots i hem de prendre consciència que hem d’anar contra l’enemic.
—El fet que us definiu com un sindicat nacionalista andalús també molesta, tenint en compte la situació política a Catalunya?
—És clar! [Riu.] Nosaltres també vam tenir algun connat d’independència en la nostra història, però tant de bo fóssim capaços de fer alguna cosa semblant a la que ha fet el poble germà català. Tant de bo, perquè donarien problemes seriosos a aquest sistema.
—És difícil de defensar el sobiranisme andalús?
—No és fàcil de defensar-lo, amb el galopant avenç de l’espanyolisme i el seu discurs populista i excloent. Però diuen que als grans mals, grans remeis. Toca evidenciar què és l’espanyolisme. Els polítics del PSOE a Andalusia sempre s’han presentat com a andalusos, però són la fàbrica dels apadrinats, un partit creat per a desmobilitzar el poble andalús que de seguida que pot pacta amb el gran mal, que és el PP. Són iguals. S’ha d’explicar al poble andalús que cal una alternativa sobiranista que miri pels interessos d’Andalusia perquè siguem capaços de decidir més enllà de si volem ser mà d’obra barata o emigrant, com hem estat condemnats els últims temps. És un desafiament, però sobretot, una necessitat. O som capaços de denunciar tot això o estem condemnats a la misèria perpètua. Cada vegada més gent de l’àmbit sindical i polític té més clar que Andalusia ha de ser el centre de les polítiques dels partits i sindicats andalusos. Sobretot, amb la intenció de coordinar moviments sobiranistes per a lluitar contra el règim.
—Dieu que Andalusia ha de ser el centre de les polítiques dels partits andalusos, però durant la campanya electoral la qüestió central és Catalunya.
—Totalment! [Riu.] Ho deia a les xarxes socials un company que va emigrar a Catalunya fa uns anys, que els partits polítics andalusos han de mirar cap endins i pensar què es fa malament perquè en una campanya electoral andalusa es parli més de Catalunya que d’Andalusia. Ens enfrontem a unes eleccions autonòmiques que no pal·lien gaire cosa. És la realitat que tenim. El PSOE encara té molta força i els partits de la dreta en van agafant, també.
—Veient els casos de Valtònyc i Pablo Hasél, us fa por què us pugui passar?
—La veritat és que moltes vegades semblem més forts que no som. Encara que aquesta por sempre hi sigui, i no reconèixer-lo seria pedant i contraproduent, no podem sinó enfrontar-nos-hi. Deia Diamantino García Acosta, un mossèn comunista, que no som d’extrema esquerra, sinó d’extrema necessitat. És veritat que hi pot haver por, però més forta que la por és la necessitat. No hi ha més remei que continuar lluitant de derrota en derrota fins a la victòria. Continuar endavant fins que la dignitat sigui el costum.
