01.02.2017 - 13:42
|
Actualització: 01.02.2017 - 14:05
El Síndic de Greuges, Rafael Ribó, va tornar a centrar durant el 2016 bona part de la seva atenció a les queixes relacionades amb la vulnerabilitat social, com en els últims anys, però també en problemes de sostenibilitat territorial, que han augmentat de forma important els últims anys. Així, Ribó ha reiterat que cal millorar l’atenció social a les persones en risc d’exclusió i ha alertat de la poca transparència i falta de participació ciutadana en certs projectes urbanístics. El 2016 el Síndic va rebre més de 10.013 queixes, davant les 10.647 del 2015, i en va tramitar més de 17.000, va rebre més de 10.300 consultes, davant les gairebé 19.000 de l’any 2009 i les 12.300 del 2015, i va tramitar-les totes, i va iniciar 281 actuacions d’ofici, davant les 205 del 2015, i en va tramitar 606.
Del total de queixes i actuacions d’ofici, en el 84% dels casos l’administració afectada va acceptar la resolució totalment, i el 15,2% almenys parcialment. Només en 17 casos, un 0,6% del total, no es va acceptar la resolució. Més de la meitat de les intervencions, un 53%, van detectar irregularitats de l’administració, i un 33% no van trobar cap irregularitat. Més de la meitat de les irregularitats, el 57%, es van resoldre durant la tramitació, i el 30% dels casos van suposar el compliment de la resolució final. Només 60 casos, l’1%, van complir parcialment la resolució.
Les persones afectades per queixes van ser prop de 28.000, i les afectades per consultes més de 10.300. El 72% van interposar la queixa o consulta en català, i el 94% eren persones físiques. El temps mitjà de tramitació s’ha reduït fins als 123 dies hàbils. L’administració més afectada ha estat la Generalitat, amb el 48% dels expedients, mentre que l’administració local, sobretot ajuntaments, va suposar el 45% de les actuacions. Per departaments del govern, el més afectat és el de Territori i Sostenibilitat, amb 2.400 queixes o actuacions d’ofici, seguit del de Treball, Afers Socials i Famílies, amb 2.200, el de Salut, amb 1.500, i el d’Ensenyament amb prop de 1.000.
De les queixes rebudes i actuacions d’ofici iniciades, gairebé 3.500 eren sobre polítiques socials, el 62% de les quals van ser interposades per dones. Bona part de les 1.582 queixes, consultes i actuacions d’ofici sobre educació estaven relacionades amb la matriculació i la planificació del sistema escolar, la universitat, els drets i deures dels alumnes o l’assetjament escolar.
De les 1.600 sobre salut, més d’un terç van ser per llistes d’espera, reducció de personal o tancament de CAPs, un 22% sobre disconformitat amb el tracte rebut pel pacient, i un 14,5% per disconformitat amb el diagnòstic i el tractament de la malaltia. La infància i l’adolescència van generar 1.300 intervencions, un terç de les quals eren sobre problemes familiars, un 205 sobre subvencions i ajuts a les famílies i un 17% sobre problemes de salut o discapacitat de l’infant.
Els serveis socials van generar 1.520 actuacions, un terç de les quals van ser sobre la renda mínima d’inserció i prestacions no contributives, un altre terç sobre discapacitats i un altre terç sobre gent gran.
Les queixes, consultes i actuacions relacionades amb l’administració pública i tributs van arribar a les 3.700, el consum va arribar a les 4.324 intervencions, el medi ambient, 1.300, la meitat de les quals sobre contaminació, i l’urbanisme, la mobilitat i l’habitatge, 2.268. L’administració de justícia va generar 632 intervencions, els serveis penitenciaris 544 i les forces de seguretat, 325. Tres de cada quatre queixes sobre seguretat ciutadana van ser homes.
