El silenci escandalós de la delegada del govern espanyol al País Valencià sobre la connivència policíaca amb els feixistes

“No ens representen, a la ciutadania valenciana, fan manifestacions que no representen el sentit de ser valencià, no vull dedicar-los ni dos minuts de la meua conversa.” Pilar Bernabé, la delegada del govern espanyol al País Valencià, ha despatxat així, en una entrevista a la ràdio d’À Punt, una pregunta sobre la presència d’elements amb símbols feixistes el Nou d’Octubre. VilaWeb també ha volgut saber quines instruccions tenia aquell dia la policia, que depèn de Bernabé, que va permetre l’exhibició de simbologia i proclames nazis. Però tampoc no s’ha volgut donar cap altra explicació que no fos llançar la pilota a la teulada de la Conselleria de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica.

La salutació nazi “tradicional”

Pràcticament com una tradició més, que any rere any es fossilitza, un grupuscle molt minoritari d’individus de l’extrema dreta feixista es va situar en un lloc clau de la plaça de l’Ajuntament de València per veure passar la Processó Cívica. Això és, el recorregut que fan les autoritats i entitats socials i polítiques acompanyant la Senyera a l’ofrena al rei Jaume I.

Feia setmanes que José Luís Roberto, el cap d’España 2000, que organitza aquesta mena d’actes amb una impunitat més que inquietant, els havia convocat per les xarxes socials per celebrar la diada. Se sabia que el lloc era la porta de l’Ateneu Mercantil i l’hora, dos quarts de dotze. La idea era ocupar bona part de la zona de tanques, repartir-se per tota la primera fila amb banderes, altaveus i altra impedimenta per fer-se molt visibles. D’aquesta manera, aconsegueixen molta efectivitat a l’hora d’increpar les formacions polítiques i altres entitats que consideren d’esquerres o catalanistes, o qualsevol altra etiqueta que els moleste. Són pocs, però el seu posat i la seua gesticulació intimiden.

Com és habitual, diumenge exhibien una bandera de la Falange. Segons la conselleria, la Falange és un partit legalitzat i, per tant, no és delicte fer-ne onejar la bandera. Enguany també hi havia banderes blanques que clamaven contra l’agenda 2030. Al pas de la comitiva, els feixistes apadrinats per Roberto,  guardonat fa poc per la policia espanyola de Paterna, escridassaven els polítics i aixecaven el braç dret ben ert fent la salutació nazi. La cara descoberta, ben segurs que no serien ni identificats, ni escorcollats, ni, és clar, detinguts per la policia. Entre els feixistes i la desfilada hi havia una tanca metàl·lica i un cordó policial. Eren membres de la policia espanyola situats d’esquena a la marxa i de cara als esvalotadors.

Sancionable segons la llei valenciana de memòria democràtica

L’article 40 de la llei 14/2017 de 10 de novembre, de Memòria Democràtica i per a la Convivència de la Comunitat Valenciana, aprovada per les Corts Valencianes, diu: “Les administracions públiques de la Comunitat Valenciana, en el marc de les seues competències i sense perjudici de les que corresponen a l’administració general de l’estat, previndran i evitaran la realització d’actes efectuats en públic que representen descrèdit, menysteniment o humiliació de les víctimes o les seues famílies, exaltació de la sublevació militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la sublevació militar i la dictadura.”

Res de tot això no va passar el Nou d’Octubre. L’administració general de l’estat no va exercir les seues competències, i els crits i els símbols que exalten la dictadura franquista van tenir un lloc privilegiat a la plaça i van servir per a escarnir representants públics i entitats cíviques.

Joan Baldoví pregunta al ministre Marlaska

Atesa aquesta passivitat reiterada de la delegació del govern espanyol al País Valencià, el diputat de Compromís al congrés espanyol, Joan Baldoví, que va ser un dels receptors dels insults feixistes, ha fet tres preguntes parlamentàries per a demanar explicacions al Ministeri de l’Interior espanyol sobre el capteniment de la seua delegada.

“El que passa el Nou d’Octubre no passa en cap altre país civilitzat. Permetre que grups feixistes i nazis insulten les nostres autoritats un any, i un altre i un altre, amb la passivitat i permissivitat de la policia, i que a la vesprada eixa permissivitat amb els grups feixistes i nazis continue, i, en canvi, se siga molt més escrupolós amb altres persones, bàsicament, grups progressistes o d’esquerres”, ha dit Baldoví a VilaWeb.

Aquest comportament tan desigual de la policia que esmenta el diputat es relata en el preàmbul de les preguntes.

“Crida poderosament l’atenció la permissivitat de les forces i cossos de seguretat de l’estat cap a certs individus que, durant la processó cívica del Nou d’Octubre a València, han fet la salutació feixista i han mostrat símbols també feixistes. Així mateix, resulta frustrant veure com s’ha requisat als manifestants d’esquerra instruments per a fer gràfics i coordinació durant la manifestació com ara trípodes, walkie-talkies, o se’ls ha retirat banderes”, s’hi pot llegir.

Arran d’aquest greuge, Baldoví pregunta al govern espanyol quines indicacions va donar la delegada del govern al País Valencià a la policia, davant els possibles insults i salutacions feixistes que, finalment, es van fer. També ha demanat per quina raó la policia ha requisat material com ara trípodes o banderes estelades a persones que participaven en la manifestació reivindicativa de la vesprada.

La tercera pregunta té a veure amb el guardó que la comissaria de Paterna va atorgar a José Luis Roberto, el cap d’España 2000. Recorda Baldoví que Roberto està directament vinculat amb les agressions feixistes ocorregudes a la manifestació del 2017. D’aquest tema, a la ràdio, Bernabé va repetir allò que ja va dir la setmana passada, que hi ha una investigació oberta i que es prendran les decisions oportunes. Al compte de Twitter, Roberto es vanta d’aquest guardó i de molts altres que li han donat els uniformats espanyols en senyal de bona companyonia.

El govern espanyol prova de responsabilitzar-ne la conselleria de Pérez Garijo

Segons la llei de memòria democràtica, l’administració valenciana també tindria alguna cosa a dir sobre l’exhibició de la simbologia nazi. La Conselleria de Participació i Qualitat Democràtica admet que certs comportaments com ara el de fer la salutació feixista sí que són sancionables a l’empara de la norma. De fet, el departament de Rosa Pérez Garijo va posar multes a alguns dels participants en la marxa de les torxes a Benimaclet d’avui fa exactament dos anys. Amb tot, fonts pròximes a la consellera matisen a VilaWeb que per a poder sancionar algú, la policia la d’haver identificat prèviament. “La policia no ho fa, i quan demanem les identificacions a la delegació del govern, no les tenen. Així no podem obrir cap expedient.”

VilaWeb ha volgut saber la versió de la delegació del govern espanyol, i ha preguntat quines instruccions tenien els guàrdies que eren a pocs centímetres, nas amb nas, pràcticament, dels elements feixistes. Fins i tot, en algun moment es van haver d’abraonar amb ells perquè als pas de la comitiva de Compromís s’inclinaven massa damunt les tanques amb la intenció de trencar el cordó i d’intimidar de més a prop. Hem preguntat si els policies van identificar els autors d’aquelles salutacions nazis.

La delegació del govern, que en acabar la diada va declarar que havia transcorregut sense incidents, ha defugit qualsevol responsabilitat dient que la competència és autonòmica i que, per tant, ells se’n renten les mans. Preguntats sobre si la policia no té l’ordre d’evitar que es facen salutacions amb el braç en alt, han tornat a respondre que no saben de qui és la competència, que potser això ho ha de fer la policia autonòmica. En el moment dels fets, qui era davant per davant dels feixistes era la policia espanyola.

Una altra pregunta que tampoc ha obtingut resposta de part de la delegació del govern espanyol és si en cas que cap membre dels cossos i forces de seguretat de l’estat es troba de servei i veu que es comet una acció que va contra la llei, no ha d’intervenir per a impedir-ho.

En tot cas, la resposta a totes les preguntes i repreguntes torna a ser rebotar la responsabilitat cap a la conselleria perquè la llei de memòria és una competència autonòmica, diuen.

Passats dos dies dels fets, el silenci de la delegada del govern espanyol al País Valencià continua essent clamorós i vergonyós. Ho és el de Pilar Bernabé com ho va ser el de la seua predecessora Gloria Calero, socialistes totes dues. En el cas de Bernabé, el silenci esdevé intent d’esquivar qualsevol responsabilitat i llançar la pilota a la teulada d’una de les conselleries que no ostenta el seu partit, sinó Unides Podem.