10.12.2019 - 05:00
Conta la llegenda que, com a càstig a la seua incansable arrogància, un déu irat va decidir capgirar el baobab i deixar-ne les arrels exposades i la copa verda soterrada. Res més lluny de la realitat; la inquietant morfologia dels baobabs és el resultat de l’adaptació a les dures condicions ambientals a què s’enfronten. Aquests colossos poden arribar als 30 metres d’altura i posseir troncs de més de 10 metres de diàmetre. Investigacions recents apunten que la seua esperança de vida pot superar els 1.000 anys, i s’ha estimat que alguns exemplars podrien tenir entre 2.000 i 2.450 anys. Amb una distribució limitada a certes àrees de l’Àfrica, la península aràbiga i Austràlia, els baobabs s’enfronten a reptes moderns que podrien comprometre la seva supervivència. La pèrdua d’hàbitat a causa de l’agricultura, l’escassetat d’aigua, les malalties i la desaparició de disseminadors de les seves llavors són alguns dels factors més dramàtics. No obstant això, la mort sobtada d’alguns dels més longeus i grans baobabs presents a l’Àfrica podria estar associada a canvis en les condicions ambientals provocats en part pel canvi climàtic. Testimonis d’un present incert, aquests habitants mil·lenaris vesteixen de misticisme un paisatge en què la seua elegant silueta és explotada com a font de vida per multitud d’espècies. Sense usar filtres a la lent, amb un enfocament selectiu al perfil del baobab i aprofitant la llum natural del capvespre, el meu objectiu amb aquesta fotografia presa a Madagascar era ressaltar la poderosa presència que aquests silenciosos habitants infonen a les planes malgaixes.
Roberto García-Roa. Fotògraf de natura i investigador de l’Institut Cavanilles de Biodiversidad i Ecologia Evolutiva de la Universitat de València.
