20.09.2021 - 21:50
|
Actualització: 22.09.2021 - 15:57
El parc Tramuntana vol instal·lar trenta-cinc torres eòliques al mig de la mar, a vint-i-cinc quilòmetres de la Costa Brava, i compta amb partidaris i detractors. Uns hi veuen energia renovable i lluita contra el canvi climàtic. Uns altres, la destrucció del paisatge. Dijous, al debat organitzat per l’Ateneu Barcelonès, a favor del parc s’hi va pronunciar una persona de pes, Marta Morera (*), directora de l’Institut Català d’Energia (ICAEN), que depenia fins ara orgànicament del Departament d’Empresa, en mans de Roger Torrent (ERC), però que ara depèn d’Agricultura i Acció Climàtica, en mans de Teresa Jordà (ERC).
De moment, Morera va ser ben contundent: “Com a representants de l’administració ens toca prendre la decisió i si l’hagués de prendre ara, amb les dades damunt la taula, seria un sí rotund.” Al seu costat Sergi Ametller, enginyer que treballa al parc Tramuntana, i Joan Vila, president de la Comissió d’Energia de la PIMEC, també es mostraven partidaris de fer el parc. En contra, l’empresari del sector turístic Jordi Ponjoan, vice-president de la Plataforma Stop al Macroparc Eòlic Marí de la Costa Brava Nord; i Rafael Sardà, investigador del Centre d’Estudis Avançats de Blanes – CSIC. Sardà, molest per la contundència de la representant del govern al debat, va etzibar a Morera: “M’ha decebut la seva intervenció.” L’acte va ser moderat per Santiago Vilanova, un històric del moviment ecologista català i es pot veure aquí sencer i en vídeo.
La intervenció de Morera va ser aquesta: “És molt difícil transmetre la informació sobre com funciona l’energia i el sistema elèctric. En el cas parc Tramuntana, és el que menys em pot preocupar: precisament m’han presentat dues actualitzacions, i he vist la tasca que han fet de voler modificar i adequar parlant amb uns i altres. Em consta que s’ha fet una feina exhaustiva i em genera poc dubte. Com deia el Joan i el Sergi: sóc partidari de generar energia propera al consum. Com podem generar el 50% energia a Catalunya de manera renovable el 2030, i el 100% el 2050? Aquest és el full de ruta. Podem fer el 30% que volem amb teulats, comunitats energètiques, però falten instal·lacions més grans, és claríssim. A terra o a mar. A terra hi ha impacte molt més gran. Sens dubte. Trobo molt interessant un debat com el d’avui.”
Rafael Sardà, en canvi, es va mostrar contrari al parc Tramuntana per raons de biodiversitat, perquè se situaria en un punt del mar que és entrada de nutrients per als animals marins: “Aquest no és un debat contra l’energia eòlica, sinó en contra d’un projecte concret. He estat en una comissió interministerial d’estratègies marines de l’estat, a Madrid, representant el Ministeri d’Educació i Ciència. En part sóc culpable dels plans d’ordenació marítima. Sóc ecòleg. I dic que en aquest lloc no toca. En altres llocs, potser sí. Energia renovable o provisionalment energia amb fons renovables, sí. Però no a qualsevol lloc ni a qualsevol preu. Se’ns parla de la variable ambiental, però en tenim nou: una, és cert, és el canvi climàtic, però la biodiversitat és una altra. Hem de combatre el canvi climàtic, però no tocant la biodiversitat, la hidrografia, els nutrients.”
Marta Morera va respondre així: “Aquest tipus d’instal·lació no he entès en què afecta la biodiversitat, perquè és en una zona de veda. Si hi ha un estudi que digui el contrari, mirem-ho i seguem. Dada conta dada. Però amb les vostres intervencions no veig dades ni propostes concretes amb què jo pugui entendre perquè no s’ha de fer.”
L’altre intercanvi de posicions interessant va ser entre Sergi Ametller, representant del parc, i Joan Ponjoan, empresari turístic contrari per l’impacte visual que pot tenir el parc a la Costa Brava. “Hi ha més 1.800 empreses associades a la plataforma –va dir Ponjoan–, del sector del turisme, dels sectors ramader i de pesca, nàutiques, esportives, culturals i proteccionistes. A la web 20.000 persones han signat contra el macroparc. Hem presentat al·legacions al projecte al ministeri, a Madrid. Per què diem que no? Per la mala ubicació, d’alta concentració ambiental. Més de cent científics han signat en contra, i ens sentim molt ben representats. Hi ha oposició social: divuit alcaldes ho han passat pel ple i han signat en contra del macroparc. Els parcs de França a què feia esment abans el representant del parc Tramuntana són situats a 80 i 100 quilòmetres. Aquí, a 20, 25. I seria un de 80 torres. I de nit tenen llum. Tindrem una fira impressionant.”
I aquí és on Ametller va saltar: “Acabo d’entrar a la web del projecte francès, que es diu Leucata, a prop de Perpinyà, i ho poden comprovar vostès. Distància a la costa, 16 quilòmetres. Són 16 quilòmetres, i no quaranta com deia el senyor. Doncs el parc Tramuntana és a 24. Una altra dada que s’ha donat, que no és correcta: no són 80 molins, són 35. Les dades són importants. Siguem rigorosos”, va dir en un dels moments més intensos del debat. Castanyer va defensar el seu projecte, insistint que era pensat per generar energia renovable, que falta fa; també pensat perquè afectés mínimament la fauna marina, per això és en zona de verda. I afegí que la línia d’alta tensió que la portaria fins a la central aniria soterrada.
Per acabar, el representant de la PIMEC va ser contundent a favor del parc i, sense entrar en cap combat cos a cos, va argumentar: “El 2019 Catalunya va consumir 295 terawatts/hora. Només en vam tenir disponibles 165. La diferència es va perdre en transformacions energètiques. I la cosa més greu: del 165 que ens van arribar només en vam fer servir 51. És una bestiesa. L’home s’ha convertit en una màquina de dispersar recursos. Cal frenar el procés. Si la generació d’energia es fa amb renovables, l’energia gairebé no es perd, no es dispersa gairebé gens. Renovables sí, i aquest projecte, més. Si hem de generar tota aquesta energia amb eòlica terrestre, no ens en sortirem: necessitarem 300 molins, a 4 molins per poble. És un impacte brutal, això. I recordem que els francesos posen el seu parc marí en un parc natural! I no és a 80 quilòmetres. Es veurà des del cap de Creus. No és a 80 quilòmetres.”
En resum, el representants del parc comencen a tenir aliances dins el govern català. Faltarà veure què pensa la consellera d’Acció Climàtica. I la cosa més important: faltarà veure què hi diu l’estat espanyol, que al final són ells que tenen la competència d’acabar decidint.
*En una primera versió d’aquest article s’informava erròniament que Marta Morera era directora general d’Energia. I que l’ICAEN depenia del Departament d’Empresa, com encara informa la seva web. Des de premsa Acció Climàtica informen que ara l’ICAEN depèn d’Acció Climàtica.
