27.10.2023 - 22:00
|
Actualització: 28.10.2023 - 08:08
Els efectes es poden veure des de l’espai. La franja de Gaza ha caigut en les tenebres d’ençà que Israel va anunciar un “setge complet” de l’enclavament el 9 d’octubre.
Ahir, divendres, el poc accés que Gaza tenia amb el món exterior sembla haver estat tallat. NetBlocks, un grup de monitoratge de ciberseguretat, ha observat la interrupció d’internet més gran a Gaza des de l’inici de les hostilitats, equivalent a un “tall total o gairebé total del servei d’internet”.
Jawwal, el proveïdor més gran d’internet a Gaza, ha publicat un missatge a Facebook dient que s’havien tallat tots els enllaços d’internet amb el món exterior.
Israel, que gestiona la major part de l’electricitat que alimenta Gaza, va tancar les seves fronteres amb l’enclavament a principi d’aquest mes i va tallar les línies elèctriques del territori com a resposta a l’atac d’Hamàs.
L’impacte d’aquesta acció va ser gairebé immediat. Els palestins que aguanten els bombardaments incessants nit rere nit ara els aguanten en les tenebres.
Sense electricitat, els grups d’ajuda avisen que els hospitals col·lapsen i les plantes de tractament de residus no poden funcionar. Les Nacions Unides han avisat aquesta setmana que una planta dessalinitzadora podria deixar de funcionar, cosa que deixaria la gent sense aigua potable.
Abans del tall d’internet d’ahir, la manca d’electricitat i la mala connexió ja havien aïllat encara més els palestins a Gaza, i els feia més difícil d’estar en contacte els uns amb els altres i amb el món exterior.
“Tot just si podem enviar un missatge de text per a confirmar als nostres éssers estimats que estem bé”, explica Alaa Ahmed, de vint anys, estudiant de medicina. Abans dels bombardaments, li agradava dibuixar. Penjava vídeos en acceleració temporal de les seves il·lustracions a Instagram. Però no ha penjat res d’ençà del setembre, i el quadern on hi havia cinc anys de la seva feina s’ha perdut, enterrat en algun lloc sota les runes.
La gent carrega els telèfons en llocs com hospitals i farmàcies. I intenten d’estalviar les bateries durant uns quants dies. Els afortunats que tenen panells solars comparteixen aquesta electricitat amb els seus veïns.
“No sabem res dels nostres amics de fa dies”, diu Alaa. “No sabem quina casa ha estat bombardada, qui és mort i qui ha sobreviscut.” Explica que dimecres va obrir el telèfon un moment i la notícia era devastadora: la seva amiga Bessan i tota la seva família havien estat assassinats fa una setmana.
L’exèrcit israelià es va retirar de Gaza el 2005. Quan Hamàs va prendre el poder el 2007, Israel va imposar un estricte blocatge reforçat per Egipte, sobre el territori. Gaza depèn d’Israel per a serveis bàsics com ara subministraments mèdics i aigua potable, i també per a la major part de l’electricitat.
Israel proporciona electricitat a Gaza de dues maneres. La seva única central elèctrica funciona amb combustible dièsel que normalment entra a l’enclavament pel pas de Karem Xalom, que actualment és tancat. També hi ha deu línies elèctriques directes d’Israel a Gaza, que ara han estat totes tallades.
L’ajuda ha començat a arribar a Gaza pel pas de Rafah amb Egipte, però Israel ha rebutjat de permetre el subministrament de combustible per a generadors i la central elèctrica, argumentant que seria utilitzat pels milicians per alimentar coets.
Així que els habitants de Gaza estan privats de les seves necessitats més bàsiques i anhelen els plaers senzills de la vida.
“Només voldria fer-me una dutxa calenta i ficar-me en una banyera plena d’aigua”, diu Shayma Ahmed, de vint anys, estudiant de la Universitat Islàmica de Gaza, que Israel va bombardar la setmana passada. Sense una connexió a internet fiable, diu que els estudiants s’han vist obligats a aturar els seus estudis.
El veí de Shayma té electricitat gràcies a uns panells solars que comparteix amb ella. Per això encara fa servir internet per compartir les seves històries amb el món, però anhela com eren les coses abans de la guerra.
“Em cal un àpat adequat amb la meva família i després menjar els brownies, que m’agradava fer amb la meva germana al nostre forn elèctric”, diu. “Voldria veure programes de televisió i vídeos de YouTube al televisor que havíem comprat fa poc i posar-lo a la nostra habitació.”
“Simplement, em manca la vida que tenia abans”, diu Shayma.
D’ençà d’ahir a la nit a Gaza, The Washington Post ja no ha pogut posar-se en contacte de cap manera amb Alaa i Shayma.
- Subscribe to the Washington Post
- Pots llegir aquí més històries del Washington Post publicades en català a VilaWeb
