El setembre esdevé una prova de foc per a la credibilitat de la cúpula judicial espanyola

El setembre és un mes d’exàmens i recuperacions d’última hora. El Consell del Poder Judicial espanyol viurà enguany una autèntica prova de foc per a la seva credibilitat. Després de ser criticat amb duresa per l’informe GRECO com un òrgan més polític que no jurídic, la cúpula de la judicatura ha pogut comprovar que les males praxis i l’estratègia de les euroordres contra els exiliats l’han aïllada de la resta de la UE. El setembre, doncs, pot esdevenir una autèntica estocada a una estructura judicial que reclama a crits una reforma urgent i profunda.

Elpidio José Silva ironitzava sobre això aquesta setmana. El jurista assegurava que per transparència i austeritat es podia eliminar el CGPJ i fer dependre els jutges directament del govern espanyol i el Ministeri de Justícia. Era ironia, però el to revelava la desafecció de qui ha estat víctima dels interessos del sistema. Cal recordar que dimecres el CGPJ va ser denunciat davant del Consell d’Europa per ‘corrupció sistemàtica i prevaricació permanent’. Un denuncia que s’afegeix a la querella de l’Associació Atenes presentada al Suprem.

Ara, un dels fronts principals per al CGPJ és la demanda civil del president Carles Puigdemont i els consellers exiliats contra el jutge Pablo Llarena. L’acusen de no haver garantit les condicions d’un judici just i d’haver-se extralimitat en la causa contra el primer d’actubre, tot plegat per unes declaracions fetes en una conferència a Ovieu (Astúries). La primera vista es farà el 4 de setembre a Brussel·les i Llarena no cal que s’hi presenti. L’advocat Paul Beakert ja ha avisat que la cita només una primera presa de contacte amb el cas.

Tanmateix, la demanda fa temps que és un exemple de les males praxis de la cúpula judicial. Llarena va demanar empara al CGPJ –presentada dos mesos fora del termini estipulat per la llei–, perquè considera que és un ‘atac planificat’ i ‘groller’ contra la seva persona, però la temença del jutge és que s’hagi de fer càrrec de les despeses del judici i que el tribunal belga revisi la seva polèmica instrucció de la causa contra el primer d’octubre. El president del consell, Carlos Lesmes, bon amic del magistrat,  li va dispensar l’empara i va instar el govern espanyol a fer tant com fos possible per a defensar-lo.

L’empara, que havia d’haver estat refusada, ha provocat urticària en diversos estaments de la judicatura, en primer lloc perquè pot constituir un delicte de prevaricació i perquè col·loca el jutge Llarena gairebé en un pla d’inviolabilitat. ‘És una decisió sorprenent perquè és contrària a la constitució’, va declarar Elpidio Silva.

El govern espanyol va explicar dijous que es personaria en el judici de Brussel·les per a ‘defensar la sobirania i la immunitat jurisdiccional dels tribunals espanyols’ i que, en cap cas, no assumiria la defensa de Llarena per les seves declaracions privades. No obstant això, Gonzalo Boye, coordinador de les defenses dels exiliats, acusa l’executiu de mentir. ‘Si contracten un advocat a Bèlgica, és per defensar Llarena. La justícia espanyola no l’ha pas demandada ningú’, assegura en una entrevista a VilaWeb.

La demanda només sol·licita una compensació d’un euro a Llarena i, com que és civil, no implicaria cap euroordre, si fos condemnat. Llavors com s’expliquen tants nervis? El cas dels presos polítics i els exiliats acabarà tard o d’hora al Tribunal Europeu de Drets Humans i el judici a Brussel·les serà part de l’argumentació de la defensa. Indiferentment del resultat de la demanda, el tribunal ha acceptat d’investigar la mala praxi de la instrucció de la causa del primer d’octubre. Si ell cau, el castell s’ensorra.

Una recusació que pot rebentar el tribunal del primer d’octubre
Però Bèlgica no és pas l’únic front obert per la cúpula judicial. El setembre el Suprem també s’ha de pronunciar sobre la recusació per a apartar cinc dels set jutges de la causa general contra l’1-O. La instrucció de Llarena ha estat farcida de polèmiques. Ara, els magistrats que s’han fet càrrec de la causa no prometen res de millor. En una entrevista a ‘El matí de Catalunya Ràdio’, Boye ho va deixar clar: ‘Això no és un judici just i només se’n pot esperar una sentència injusta.’

Un dels recusats és el president del tribunal, Manuel Marchena, que també encapçala la sala penal del Suprem. La defensa dels presos polítics i exiliats consideren que el magistrat és contaminat per la causa perquè, conjuntament amb Andrés Martínez Arrieta, Juan Ramón Berdugo Gómez i Luciano Varela Castro, formava part de la sala que va admetre a tràmit la querella per rebel·lió, sedició i malversació. De fet, Marchena fou qui va redactar la resolució d’admissió. El magistrat, però, arrossega molts més problemes: vincles amb el PP, acusacions de nepotisme i més escàndols que posen en dubte la seva professionalitat.

Si la recusació va endavant, el president del CGPJ i el Suprem, Carlos Lesmes, haurà de fer equilibris per formar un nou tribunal. Ho decidirà la sala del 61 del Suprem i, malgrat les proves contra els jutges, el perfil dels integrants i els antecedents fan pensar que la recusació no reeixirà. Només cal dir que qui porta la instrucció del cas és Vicente Magro, ex-senador del PP entre el 1996 i 1997. Poca cosa en resta, del suposat prestigi del Suprem, presentada com la flor i nata de la judicatura.

PSOE i PP comencen les negociacions per a controlar el nou CGPJ
El mandat de l’actual Consell del Poder Judicial expira el 4 de desembre. Tan solament el president, el conservador Carlos Lemes, pot repetir. Els integrants del nou CGPJ els decidiran el congrés i el senat. Cada cambra tria deu vocals: sis places són per a jutges i quatre per a juristes amb més de quinze anys d’experiència. Perquè els nomenaments tirin endavant calen els vots de tres cinquenes parts de les cambres. És a dir, si PP i PSOE es posen d’acord poden tornar a repartir-se l’òrgan de govern dels jutges, actualment sota control d’una majoria conservadora.

El procés de renovació ha començat sense que el congrés hagi abordat encara la reforma de la llei orgànica del poder judicial que hauria de permetre als professionals de la judicatura d’elegir els seus dotze vocals. Però amb el procés en marxa –la presentació de candidatures es va obrir el 3 d’agost– seran novament els partits que monopolitzaran el CGPJ, almenys cinc anys més.

Amb el congrés fragmentat i la moció de censura encara calenta, la possibilitat que no hi hagi acord entre PP i PSOE no es pot descartar del tot. Si fos el cas, Lesmes i la majoria conservadora continuarien al capdavant de la judicatura fins que no hi hagués consens per a nomenar un nou CGPJ. El 15 d’agost, però, el president del PP, Pablo Casado, va obrir la mà als socialistes per a trobar una solució. Només va posar una condició: res de negociar amb ERC, el PDECat i el PNB.

Així doncs, PP i PSOE començaran a posar fil a l’agulla aquest setembre. El 2013 van haver de menester més de dos mesos per a perfilar el CGPJ. La composició que es va pactar és la següent: 10 vocals proposats pel PP, 7 de proposats pel PSOE, 1 de pactat amb IU, 1 de pactat amb CiU i un altre amb el PNB. L’acord es va assolir amb una majoria absoluta del PP. Ara, amb els socialistes a la Moncloa i els advertiments de Casado, la formula serà distinta.

Si les negociacions s’eternitzen, la imatge per al poder judicial pot ser dramàtica. Mentre el PP i el PSOE juguen a l’estira-i-arronsa per a controlar la cúpula de la judicatura, el Suprem jutjarà els presos polítics i exiliats. Els advocats dels represaliats han anunciat que faran de la causa contra el primer d’octubre un judici polític. Tanmateix, potser no preveien que PP i PSOE, involuntàriament, també hi participarien.

Casado al Suprem pel màster fantasma?
I per acabar-ho d’adobar, si el setembre no era prou calent, el Suprem s’haurà de pronunciar sobre el màster fantasma de Pablo Casado. La jutgessa Carmen Rodríguez-Medel va elevar la causa a l’alt tribunal perquè el president del PP és aforat. La magistrada va demanar al Suprem que el cités com a investigat i li demanés els treballs que diu que va presentar per aprovar el màster, com també l’ordinador amb què els va fer.

Si el Suprem decideix d’obrir una investigació serà un cop molt fort a la carrera política de l’actual cap de l’oposició –la presidenta madrilenya Cristina Cifuentes va dimitir per un cas similar–, però també per a la renovació del PP després de la dimissió de Mariano Rajoy. Ara, Manuel Marchena presideix la sala que ha d’admetre a tràmit la petició de Rodríguez Medel. El magistrat ha arxivat anteriorment causes espinoses per al PP.