ERC va investir Salvador Illa president de la Generalitat en canvi d’un acord que tenia uns quants punts, entre els quals, “consolidar i ampliar la xarxa de delegacions [del govern a l’exterior] actual, amb especial atenció a l’Amèrica Llatina i a l’Àsia”, i afegia que es reforçaria l’acció exterior al continent africà. La manera que ha tingut el govern del PSC de començar-ho a concretar ha estat nomenar Jaume Duch conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, i ha posat el fre a l’ampliació de les delegacions. Diu que primer cal “consolidar” les que hi ha, “i després vindrà el moment de veure si les hem d’ampliar”, tal com deia aquesta setmana a TVE.

Però no és una qüestió de ritme i prou, sinó de to, perquè el nou conseller ja va deixar clar que volia que les delegacions, que actualment són vint-i-dues repartides per tot el món, actuessin “al marge d’ideologies” (de la ideologia independentista, s’entén que volia dir), “amb lleialtat” (al Regne d’Espanya, també s’entén) i “sense ocupar terrenys que no corresponen”, en una expressió que deixa clara la voluntat de no incomodar el govern espanyol ni el seu cos consular. Les delegacions de la Generalitat van ser incòmodes, una obsessió dels partits espanyols i unionistes, per la capacitat que tenien de fer arribar un relat sobre la situació política a Catalunya diferent de l’oficial de les autoritats espanyoles.

Però si això ja va canviar amb el 155 –primer, amb el tancament de totes les delegacions i, després, amb la reobertura progressiva de les noves delegacions amb un perfil polític baix, fos amb conseller d’ERC o de Junts–, ara amb Jaume Duch es confirma: el govern espanyol podrà estar tranquil que “no trepitjaran terrenys que no els corresponen”. I el missatge més clar i contundent en aquest sentit l’ha enviat el govern d’Illa amb el nomenament de la titular de la delegació davant la Unió Europea, la més important de totes. Hi ha col·locat una diplomàtica espanyola de carrera, Ester Borràs, que fou subdirectora general d’España Global, el principal organisme de propaganda antiindependentista que es van empescar Pedro Sánchez i Josep Borrell el 2018.

La nova delegada de la Generalitat davant la Unió Europea és un ex-alt càrrec del govern espanyol que va treballar per combatre la feina que feien les delegacions de la Generalitat. Borràs era subordinada d’Irene Lozano, la directora d’España Global, amiga de Sánchez, ex-diputada d’UPyD i abans del 9-N va justificar l’aplicació de l’article 155 contra la Generalitat. Adoptà un discurs bel·ligerant contra l’independentisme i, fins i tot, en una entrevista a la BBC, va titllar els presos polítics de criminals, i en unes altres declaracions polèmiques va comparar el referèndum del Primer d’Octubre amb una violació.

En el moment que la repressió contra l’independentisme arribava al punt àlgid amb el judici contra el procés, les protestes post-sentència i el desplegament –en secret, perquè en aquell moment ningú no ho sabia– del cas d’espionatge polític més gran a la Unió Europea contra la dissidència política, España Global, amb Irene Lozano i amb la flamant delegada de la Generalitat a la UE, Ester Borràs, maldava per fer entendre al món que Espanya era “una democràcia plena”. “Hem d’explicar que Espanya és una democràcia plena i un país modern. Per què? Perquè l’Espanya actual és el resultat de quaranta anys de democràcia”, deia aleshores Ester Borràs en una entrevista a RNE.

Després de l’experiència a España Global –que es va acabar dissolent–Ester Borràs va treballar a la Representació Permanent d’Espanya davant la UE, responsable de les relacions amb el Parlament Europeu. Aquesta representació permanent, coneguda com a Reper, ha estat una de les eines més eficaces amb què l’estat espanyol ha provat de boicotar i combatre l’independentisme dins les institucions europees. I durant aquests anys qui exercia precisament un paper rellevant a escala comunicativaa l’eurocambra era Duch. Borràs i Duch van acabar confluint, i ara l’un és conseller d’Exteriors i l’altra, delegada davant la UE.