25.01.2016 - 22:00
|
Actualització: 25.01.2016 - 22:38
A les eleccions espanyoles del 20 de desembre passat, cap partit no va obtenir majoria absoluta al congrés espanyol. De resultes d’això, la situació és ingovernable si no hi ha un acord entre dues formacions o més. En canvi, al senat el PP sí que hi té la majoria absoluta, amb 124 senadors de 208.
Una aliança al congrés entre el PSOE i Podem (amb els partits afins), amb el suport d’Unitat Popular (Esquerra Unida) i el PNB podria tenir la majoria absoluta al congrés espanyol. Per tant, hi hauria un nou govern i el PP passaria a l’oposició. Ara, el partit de Rajoy podria blocar aquest govern amb la majoria que té al senat?
N’hem parlat amb dos experts en aquesta matèria: Marcel Mateu, professor de dret constitucional de la UAB, i Joan Queralt, catedràtic de dret constitucional. Tots dos coincideixen a dir que el senat no és una cambra de blocatge, perquè el congrés té la darrera paraula. Mateu ho explica així: ‘El sistema bicameral espanyol és asimètric i desigual. El congrés té funcions que no té el senat; té un paper molt més decisiu.’ I Queralt recorda: ‘Qualsevol reforma legislativa pot acabar aprovada pel congrés espanyol.’ Afegeix, tanmateix, que el PP, amb la majoria absoluta que té al senat, podria alentir el procés d’aprovació de les lleis.
L’únic cas en què el PP podria fer servir la majoria al senat és en una reforma constitucional, diu Queralt. Això no passaria en el cas d’un referèndum de caràcter consultiu, recorda Mateu: per mitjà de l’article 92.2 de la constitució espanyola la majoria del congrés pot autoritzar-lo, sense necessitat d’intervenció del senat.
En definitiva, segons aquests experts constitucionalistes, l’eina de blocatge del PP al senat no serviria de gran cosa en la immensa majoria de decisions legislatives d’un govern espanyol del PSOE i Podem, ni tampoc si es convoqués un referèndum consultiu amb l’autorització del congrés.
