12.07.2017 - 17:57
MADRID, 12 (EUROPA PRESS)
El Ple del Senat ha aprovat aquest dimecres definitivament els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per al trienni 2018-2020 que acompanyen el límit de despesa no financera per al 2018, conegut com a sostre de despesa, que puja un 1,3%, fins als 119.834 milions d’euros, i que comportarà la rebaixa de l’IRPF per a les rendes més baixes pactada amb Cs, a més de suposar el primer pas per a l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del proper any.
L’acord sobre els objectius d’estabilitat pressupostària i de deute públic per 2018-2020 ha rebut 158 vots a favor del PP, Cs, PNB, UPN, Fòrum Astúries, Coaliació Canària i l’abstenció de Nova Canàries, enfront de 95 en contra de PSOE, Units Podem, ERC, el PDeCAT, Compromís i EH Bildu.
Aquest dimarts al Congrés van aconseguir 175 vots a favor del PP, Cs, PNB, Coalició Canària, Fòrum Astúries i UPN, i una abstenció de Nova Canàries, enfront dels 173 vots en contra de la resta de partits, inclòs el PSOE, a pesar que al desembre va donar suport als objectius d’estabilitat per als Pressupostos del 2017.
Amb els objectius d’estabilitat i deute i el sostre de despesa ja aprovats, el Govern espanyol iniciarà ara l’elaboració dels Pressupostos Generals de l’Estat (PGE) del 2018 que aprovarà a final de setembre.
Durant la seva intervenció al debat, el ministre d’Hisenda i Funció Pública, Cristóbal Montoro, ha afirmat que és “assolible” sortir “definitivament” de la crisi aquesta legislatura i ha avançat que als Pressupostos Generals de l’Estat del 2018 contemplaran un increment de les bestretes a compte de les comunitats autònomes “molt per damunt” dels 4.500 o 4.700 milions d’euros sobre el finançament d’aquest any.
CRITIQUES DE L’OPOSICIÓ
Per la seva banda, el diputat del PSOE, Juan María Vázquez, ha qüestionat la continuïtat del ministre després de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’amnistia fiscal del 2012, mentre que la seva companya Ana María Pérez ha mostrat el seu rebuig a les vies utilitzades per aconseguir la reducció del dèficit que passen per reduir la despesa social i productiva, ja que porten “cinc anys ajustant” i el Govern espanyol vol un model de societat amb un “Estat de benestar mínim”.
Pérez ha criticat que la despesa no vagi a augmentar un 2,4%, la qual cosa significarà “seguir retallant”, al mateix temps que ha criticat també la rebaixa de l’IRPF prevista pro el Govern en comptes d’escometre una reforma “en profunditat”.
Així mateix, el senador de Podem, Ferran Martínez, ha qüestionat també la rebaixa de l’IRPF que aprovarà el Govern i ha plantejat la necessitat de donar-li la volta a la “lògica” del sostre de despesa i substituir-la per un sòl d’ingressos, en situar-se vuit punts per sota de la mitjana europea.
D’altra banda, el senador de Cs, Francisco Javier Alegre, ha explicat que el suport de la formació taronja als Pressupostos del 2017 i els objectius és perquè són “creïbles”, ja que els números de recaptació són “encoratjadors”, si bé ha demanat seguir escometent reformes que “millorin la vida de la gent”.
D’igual forma, la diputada del PNB, María Dolores Etxano, ha mostrat el seu suport als objectius per aconseguir un “clima de bilateralitat i coordialitat” en honor d’aconseguir una aplicació normativa “més racional”, després d’anys en els quals s’ha repartit de manera “injusta” uns objectius de dèficit simètrics sense tenir en compte la situació econòmica i pressupostària de cada comunitat, per la qual cosa ha demanat un dèficit “diferenciat”.
Mentre, el senador de PDeCAT, Josep Lluís Cleries, ha criticat que s’atorgui un 82% de la gestió dels objectius de dèficit a l’Estat i només es deixi un 18% per a les CCAA, quan el 75% de la seva despesa es correspon a polítiques socials.
Cleries ha denunciat que no es compleix la disposició transitòria primera de la Llei d’Estabilitat Pressupostària que fixava una “protecció” perquè les CCAA no fossin “castigades” i ha recordat que a les CCAA els correspondria un objectiu de dèficit superior al 0,8% segons aquesta norma.
Joaquím Ayats d’ERC ha indicat que l’1 d’octubre votarà un “sí rotund” al referèndum a Catalunya, però no al sostre de despesa perquè suposa una distribució del dèficit “injusta” i “no proporcional a l’esforç de cada administració”, així com pel no compliment dels compromisos i la distribució simètrica del dèficit.
Igualment, el senador de Compromís, Carles Mulet, que ha demanat un dèficit autonòmic “asimètric”, també ha rebutjat el sostre de despesa i els objectius d’estabilitat i deute perquè suposen “repartir pobresa” i ha criticat la rebaixa de l’IPRF pactada pel Govern i Cs perquè no satisfà “gaire” el 40% de la població que cobra el SMI, per la qual cosa ha reclamat polítiques per treure aquesta part del llindar de la pobresa.
ELS NOUS OBJECTIUS
La meta de dèficit públic del 2,2% del PIB compromesa per 2018 queda repartida en el 0,7% per a l’Estat, l’1,1% per a la Seguretat Social, el 0,4% per a les CCAA i el 0% per als ajuntaments.
Amb aquestes xifres Espanya s’assegura abandonar el procediment de dèficit excessiu en el qual porta immersa des del 2009.
Per 2019, l’objectiu de dèficit de l’1,3% es derivaria d’un dèficit del 0,3% de l’Estat i del 0,9% de la Seguretat Social, enfront del 0,1% de les CCAA i l’equilibri de les corporacions locals.
Per 2020, Espanya registraria ja solament un dèficit del 0,5% de la Seguretat Social, si bé Montoro ja va indicar que en la pràctica “no hi hauria dèficit” perquè “el més probable” és que alguna de les altres administracions registri superàvit, amb la qual cosa s’aconseguiria l’equilibri pressupostari.
Els nous objectius de deute públic de les administracions públiques, són del 70,8% per a l’Administració Central el 2018, el 69,5% el 2019 i el 67,6% el 2020; del 24,1%, el 23,3% i el 22,4% per a les comunitats autònomes; i del 2,7%, el 2,6% i el 2,5% per a les entitats locals, respectivament.
D’aquesta forma, el deute públic, que se situarà en el 98,8% el 2017, baixarà al 97,6% el 2018, al 95,4% el 2019 i al 92,5% el 2020, la qual cosa suposa una caiguda d’una mica més de sis punts en aquests quatre anys.
Mentre, es contempla un augment del 2,4% de la regla de despesa per 2018, del 2,7% el 2019 i del 2,8% el 2020.
