El sector del comerç, en situació límit

Aquesta tarda Comertia ha passat la seva nota mensual sobre l’evolució del sector de la venda al detall (el retail). Els resultats són contundents. Les vendes de les seves empreses baixen d’un 41,2% al març –mig mes amb les botigues tancades– i l’entitat adverteix l’administració que la inacció en les mesures pot liquidar el 70% d’empreses. L’únic sector que ha tingut un comportament positiu ha estat l’alimentació bàsica. Sense tenir-lo en compte, la baixada de vendes hauria estat del 50,2%. I la nota afegeix que si es manté la situació actual de confinament, i amb les mesures actuals, moltes empreses de Comertia no arribaran al mes de juny.

És un SOS total del comerç. Per una banda, la incertesa els preocupa molt, perquè no saben fins quan hauran d’estar tancats i, per una altra veuen que la falta de mesures reals els ofega cada dia que passa. Joan Carles Calbet, president de RetailCat, diu que la incertesa va encara més enllà: ‘No sabem quina reacció tindrà el consumidor quan tot això hagi acabat. Quines ganes tindrà de sortir al carrer. De comprar… Tinc la impressió que ens costarà molt de tornar a arrencar. M’agradaria pensar que al maig podrem obrir, però no ho tinc gens clar.’

Parlem d’un sector molt important a Catalunya. Segons dades de la Generalitat, l’estat d’alarma ha prohibit l’activitat en el 54% dels establiments del comerç al detall, que equival al 49% de la facturació del sector i ocupa el 45% dels treballadors. Això ha significat el tancament de 48.000 establiments, on treballen 144.000 persones, i amb una facturació agregada de prop de 20.000 milions d’euros l’any. Aquest tancament forçat, a més de les mesures de restricció de mobilitat, han deixat en una situació extrema tots aquests comerços i establiments que, de cop i volta, s’han quedat sense accés ni oportunitat de fer ingressos, de manera que en perilla la viabilitat.

La queixa més gran de Calbet és la manca de mesures reals. ‘Les que s’han aprovat fins ara, llevat dels ERTO, són de cara a la galeria, però no ens ajuden. Si no hi ha ajuts directes, la manca d’ingressos s’endurà un feix d’establiments que no podran aguantar la situació. I la urgència és total.’ Del mateix parer és David Sancho, president de Comertia: ‘Manquen mesures que arribin ràpidament a l’empresa.’ I no s’està de criticar la banca: ‘Els crèdits que avala l’ICO acabaran en mans de les empreses més solvents. En canvi, les més necessitades tindran una anàlisi de risc més llarga i trigaran a decidir-se. I no tenim temps.’ Realment, la situació que viuen aquestes empreses familiars és crítica i les mesures econòmiques que fa dies que demanen a l’administració espanyola, extremadament urgents: suspensió imminent del pagament dels impostos i accés àgil, ràpid i flexible al crèdit per a obtenir liquiditat.

De la banca també se’n queixa Calbet. ‘A França hi ha una moratòria de sis mesos per als crèdits, hipoteques… com si fos una carència. S’allarguen els sis mesos per la cua. Però aquí no s’ha parlat de res d’això, ni dels lloguers…’ La gent del sector està molt tocada. Se sent impotent per un fet absolutament aliè a ells i veuen com se’ls escapa la feina i mitja vida entre les mans. El que demana el retail no sembla tan costós per a l’estat. Necessiten amb urgència liquiditat per a pagar els proveïdors i no trencar la cadena de pagaments. Costa d’entendre que el govern espanyol no hi faci res més…